El quotidià segell britànic d’un grup de persones gaudint d’una cervesa drets a les portes d’un pub podria tenir els dies comptats a Londres, arran d’una polèmica proposta d’un districte municipal que ha desencadenat una batalla política i cultural al país.

El nou esborrany de la normativa de llicències de l’Ajuntament del districte de Westminster, que abasta bona part del centre de Londres, pretén limitar el fet de beure alcohol als carrers dels voltants dels pubs —tot i que el text només parla de “consum vertical” d’alcohol— amb l’objectiu d’evitar l’“embriaguesa excessiva” i les molèsties als vianants i als veïns.

La proposta insta els establiments a oferir un nombre fix de seients perquè la gent pugui consumir asseguda i demanar menjar a taula, i deixa entreveure que serà “més fàcil” obtenir una llicència per a un local que disposi de taules.

Aquest esborrany, que ha estat sotmès a consulta pública, ha provocat un enorme enrenou al Regne Unit;  fins i tot el primer ministre britànic, el laborista Andy Burnham, ha intervingut en l’assumpte. A través d’un portaveu, ha defensat que “els pubs plens de gent conversant no són una molèstia pública, formen part de la vida britànica i representen milers de llocs de treball”.

L’alcalde de Londres, Sadiq Khan (laborista), també hi ha intervingut: a través de les xarxes socials ha retret a les autoritats de Westminster —del Partit Conservador— que intentessin gestionar “amb mentalitat d’ajuntament de poble un districte de vida nocturna de fama mundial” i ha promès que utilitzarà les seves competències per intervenir en la concessió de llicències.

En resposta, el tinent d’alcalde del districte de Westminster, Tim Barnes, ha assegurat que la nova normativa no busca “prohibir” que la gent begui dreta als pubs, sinó animar els locals a “controlar” els seus clients perquè no s’acumulin a les voreres, redueixin el soroll i evitin un “consum excessiu” d’alcohol.

Westminster concentra el nombre més elevat de locals amb llicència del Regne Unit, amb uns 4.000 establiments autoritzats, i és aquí on es desenvolupa bona part de la vida nocturna de Londres, especialment en barris com el Soho.

El pub com a “refugi” analògic

Un d’aquests locals és el pub The Toucan, a pocs metres d'Oxford Street, al centre de Londres. Cada tarda, desenes de persones omplen les voreres per gaudir de les seves famoses pintes de Guinness. A l’interior, el local és petit i, davant de la barra i envoltades de barrils, només hi ha dues cadires, que ni tan sols estan ocupades.

El jove propietari de l’establiment, Jack Lynch, assegura a EFE que la proposta per limitar el “consum vertical” afectaria “massivament” el seu pub: “Només el 10 % de la gent que beu al nostre pub ho fa a l’interior; el 90 % restant ho fa a fora. Per a nosaltres seria difícil mantenir el negoci servint només a l’interior”.

Només cal avançar pels carrers dels voltants i preguntar a les persones que acaben la seva pinta a les portes dels pubs per comprovar que sí, que han sentit a parlar del polèmic esborrany. A més, l’assumpte ha transcendit la normativa i s’ha convertit en un debat sobre la identitat britànica i el futur dels seus barris.

“La majoria dels negocis d’aquí que serveixen alcohol no podrien atendre el mateix nombre de persones assegudes. Ni tan sols un terç. I ja tenen prou pressió, amb uns costos enormes. No hi ha discussió: acabaria amb molts negocis de la zona”, afirma a EFE el londinenc John Purcell. Per a Jonathan Everitt, també nascut a la capital britànica, el nou esborrany de llicències és el resultat “del poder d’uns pocs veïns sorollosos” que estan en contra “d’aquest tipus de socialització”.

D'altra banda, l'entitat The Soho Society, que agrupa els residents del barri, assegura en el manifest del seu web que no s’oposa a l’hostaleria ni a la vida nocturna, sinó a l’elevada concentració de locals i a la “delinqüència, el comportament antisocial, la seguretat pública i les molèsties als veïns”.

Everitt respon: “Passem massa temps en línia, a les xarxes socials. I el més analògic que podem fer és estar drets, bevent, parlant i sense pressió. Hem de lluitar per això”, i afegeix, amb una cervesa a la mà: “Què ens queda a Anglaterra si ens treuen els pubs?”

Text de Raúl Bobé