Quan vaig arribar a Barcelona al gener, em va sorprendre gratament l’ambient tranquil. Turistes i locals passejaven suaument en una harmonia mútua, refugiant-se dels ruixats persistents d’aquest hivern passat i de les temperatures gèlides a les parades d’autobús. Ara, les vacances de Setmana Santa han marcat un punt d’inflexió; és un canvi anual que totes les destinacions turístiques populars experimenten amb una barreja de temor i entusiasme motivat per raons econòmiques. 

Quan vaig arribar aquí, passar una setmana i mitja en una habitació compartida no era el que m’imaginava, però va ser on em vaig trobar a l’inici de la meva experiència d’estudis a l’estranger. A causa de les dificultats per trobar allotjament, em van quedar 10 nits entre l’arribada i l’entrada al meu apartament. Amb els diners minvant, un hostal era la meva única opció.

Aquesta experiència inesperada, però, em va donar una visió de la cultura turística de Barcelona en temporada baixa: la gent anava a la seva, les activitats es feien en grups reduïts i, en general, vaig sentir una gran sensació de pau a l’hostal. Hi havia moltes personalitats acolorides, però poca conversa banal, que a mi ja m’anava bé. L’hostal era inusualment tranquil, però ja s’intuïa el que vindria més endavant en la temporada. 

"La gent anava a la seva, les activitats es feien en grups reduïts i, en general, vaig sentir una gran sensació de pau a l’hostal"

 El silenci em va sorprendre. Sabia que el nombre de visitants seria molt inferior, però per alguna raó assumia que tothom s’uniria per fer front als dies freds, trobant escalfor en una comunitat compartida més petita, i que l’estereotip sorollós i vibrant dels hostals continuaria. Els hostals, que han experimentat un gran auge en moltes ciutats, són coneguts com un lloc fantàstic per conèixer altres viatgers i ofereixen una opció d’allotjament assequible per als turistes, fora de les polèmiques alternatives com Airbnb o els hotels cars. 

El gener va jugar un paper important en la meva llarga estada a l’hostal. La temporada baixa en zones turístiques comporta grans impactes socials i econòmics. A casa meva, a la costa oest rural d’Escòcia, els negocis tanquen tot el gener. Les carreteres i els ferris queden buits, i s’hi instal·la una mena d’hibernació. A Barcelona, on les temperatures sovint es mantenen en dobles dígits, sabia que la vida seria molt més tranquil·la que als mesos d’estiu, ja que la temporada turística va de març a octubre.

El Diari ARA informava el 2025 que el nombre de turistes començava a disminuir per primera vegada des de la covid. Potser aquesta calma ha vingut per quedar-se, vaig pensar ingènuament. Però ara, tres mesos després de la meva llarga estada a l’hostal i personalment molt allunyada de la cultura turística de temporada alta, miro les multituds amb aprensió.

És una sensació familiar, després d’haver treballat en atraccions turístiques a Escòcia: l’arribada sobtada de visitants mal preparats i sense cap mena de sentit de l'orientació. Però aquesta vegada és diferent. Aquesta vegada soc a l’altra banda de la frustració. Aquesta vegada, jo soc la visitant. 

Veure l'altra cara de la història

Ser a Barcelona com a estudiant em dona una certa capacitat per justificar la meva presència aquí; no visc en un lloguer de curta durada, faig l’esforç de parlar català i castellà, i procuro donar suport als negocis locals en lloc de les cadenes enfocades als turistes. Tanmateix, comparteixo aparença, cultura i accent amb la gent que causa problemes: no hi ha manera d’amagar-ho. Molts turistes porten amb ells els mals hàbits del seu país: embrutar, parlar fort, poc respecte pels locals. El canvi en la manera com se sent la ciutat m’ha fet recordar com era al gener, i m’ha ofert una mà d’entesa cap als residents permanents de Barcelona. 

Experimentar una ciutat estrangera mentre la temporada gira cap a l’estiu crea un valor empàtic que unes vacances mai no poden replicar, i obliga el visitant a pensar, entendre i considerar els canvis d’estil de vida que comporta l’augment de visitants a l’estiu. Si cada turista pogués veure l’altra cara de la història, potser pensaria en les seves accions. Si cada turista pogués sentir l’impacte del turisme intensificat a casa seva, potser es replantejaria les destinacions de vacances, o almenys el seu comportament un cop és allà. 

Per a mi, aquest canvi m’ha obert els ulls a una nova cara de Barcelona i de la cultura turística. Experimentar aquest canvi estacional en una Barcelona vibrant, el cas d’estudi occidental clàssic sobre els impactes i les actituds envers l’alta afluència de visitants, sens dubte m’ha convertit en una viatgera més conscient. 

Si torno a aquesta ciutat quan s’acabi el semestre, serà amb vents freds, cels grisos i alegria de gener. La pau de la temporada baixa continua sent sagrada per a mi, i aquelles 10 nits suaus s’han convertit en un record preciós de l’atmosfera acollidora de l’hivern.