La plaça 3 de la secció civil del Tribunal d’Instància de Girona ha admès a tràmit la demanda presentada per l’activista i extreballador d’Òmnium Cultural, Òscar Campos, contra l'agent de la Policia Nacional. Segons denuncia, es va infiltrar en el moviment independentista gironí mantenint una relació sentimental amb ell. Campos reclama una indemnització de 152.220,54 euros per una presumpta “intromissió il·legítima” vulnerant el dret a la intimitat. La demanda, presentada per l’advocat Benet Salellas, sosté que l’agent hauria utilitzat una identitat falsa per guanyar-se la seva confiança, i així, accedir a informació sobre la seva vida privada i la seva activitat social i política.

Segons la defensa, els fets han tingut conseqüències psicològiques per a l’activista, el qual hauria necessitat la baixa laboral i atenció psicològica. La demanda descriu episodis d'insomni, depressió, ansietat i també reclama una compensació pels perjudicis derivats de l’engany.

 Roda de premsa per anunciar el recurs a l'arxiu del cas de la policia infiltrada a Girona / Marina López, ACN

La relació es va mantenir entre el 2020 i el 2022 i, segons l’escrit, tots dos van arribar a conviure. La defensa afirma que aquesta situació hauria permès a l’agent accedir als objectes personals i dispositius de Campos, així com obtenir informació relacionada amb l'Òmnium Cultural, els moviments socials amb què estava vinculat i diversos procediments judicials. La demanda també sosté que l’agent no disposava d’autorització judicial per actuar com a agent encoberta. A més, assenyala que hauria estat present en dues trobades entre Campos i els seus advocats, mentre preparaven la seva defensa en una causa pel tall de les vies de l’AVE durant el primer aniversari de l’1-O.

Òmnium Cultural ha expressat el seu suport a la demanda. El president de l’entitat, Xavier Antich, ha defensat la via civil com una alternativa complementària davant la manca d’investigació judicial que, segons l’entitat, hi ha hagut sobre les infiltracions policials. En aquest sentit, afegeix que "resulta aberrant" que "l'espionatge de l'estat espanyol contra el moviment independentista català es rebaixi a pràctiques tan degradants i inhumanes".

En considerar que no hi havia delicte de tortures ni de revelació de secrets, la via civil arriba després que l’Audiència de Girona arxivés la querella penal. La defensa va presentar un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional, encara pendent de resolució. L’admissió a tràmit no implica que els fets denunciats hagin estat provats, en tot cas, ara serà el procediment civil el que haurà de determinar si hi va haver una vulneració del dret a la intimitat i, si escau, atorgar les responsabilitats corresponents.