Un estudi liderat per l'Institut de Recerca Sant Pau de Barcelona ha determinat que els adults amb síndrome de Down i Alzheimer tenen més probabilitat de patir epilèpsia. Els resultats mostren que l’epilèpsia és més freqüent a mesura que augmenta l’edat, però sobretot quan apareixen els símptomes de la malaltia d’Alzheimer en aquesta població. L'estudi no ha pogut demostrar una relació causal, però sí certa correlació. La mostra s'ha fet sobre 4.800 pacients entre el 2012 i el 2025.

L'estudi multicèntric internacional liderat pel grup de Neurobiologia de les Demències de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i la Unitat Alzheimer-Down de l’Hospital de Sant Pau, en col·laboració amb el Centro de Investigación Biomédica en Red en Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED), ha analitzat la història natural de l’epilèpsia en adults amb síndrome de Down i la seva relació amb la malaltia d’Alzheimer. L’estudi, publicat a la revista The Lancet, ha inclòs 4.804 persones de diferents països i mostra que l’epilèpsia està estretament relacionada amb l’aparició simptomàtica de l’Alzheimer en aquesta població i que el seu risc augmenta progressivament a mesura que la malaltia avança.

“Aquest estudi posa de manifest que l’epilèpsia i la malaltia d’Alzheimer estan molt estretament relacionades en les persones amb síndrome de Down. Hem vist que les crisis epilèptiques no apareixen simplement perquè les persones es fan grans, sinó que el seu risc augmenta de manera molt clara quan comencen els símptomes de l’Alzheimer i continua augmentant a mesura que la malaltia avança”, explica Lucía Maure-Blesa, neuròloga de la Unitat Alzheimer-Down de l’Hospital de Sant Pau i una de les investigadores de l’IR que ha liderat l’estudi.

L’estudi, de caràcter observacional i longitudinal, ha analitzat set cohorts internacionals durant un període global d’observació comprès entre el 24 d’octubre de 2012 i el 28 de juliol de 2025. Tots els participants eren adults amb síndrome de Down, amb una edat mitjana de 43 anys.

En aquesta etapa, les crisis epilèptiques que es presenten amb més freqüència són les mioclòniques, caracteritzades per sacsejades musculars breus i sobtades, i les tonicoclòniques, que provoquen una pèrdua de consciència associada a rigidesa muscular i moviments convulsius.

La incidència acumulada d’epilèpsia augmenta de manera lineal després de l’inici simptomàtic de l’Alzheimer. Aproximadament 1 de cada 10 persones presenta epilèpsia en el moment del diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer i, nou anys després, més de la meitat n’ha desenvolupat. Concretament, la incidència acumulada passa del 9,5 % en el moment del diagnòstic al 56,9 % al cap de nou anys.

“Que el risc augmenti d’aquesta manera ens indica que l’aparició de crisis epilèptiques està molt lligada al moment en què la malaltia d’Alzheimer comença a manifestar-se clínicament. Abans d’aquest moment, les noves crisis són molt menys freqüents; després, el risc augmenta progressivament”, assenyala la Dra. Maure-Blesa.

L’estudi també mostra que el risc d’epilèpsia augmenta amb el temps transcorregut des del diagnòstic d’Alzheimer, independentment de l’edat. A més, s’associa amb un risc més elevat en les persones amb discapacitat intel·lectual greu o profunda i en els portadors de l’al·lel APOE 4.

Major mortalitat i deteriorament cognitiu més ràpid

Un dels resultats més rellevants de l’estudi és l’impacte pronòstic de l’epilèpsia mioclònica d’inici tardà associada a la síndrome de Down. La presència d’aquest tipus d’epilèpsia s’associa amb una mortalitat més elevada i amb un deteriorament cognitiu més ràpid. En concret, l’estudi identifica una associació amb un risc de mortalitat 2,10 vegades superior.

“L’aparició de l’epilèpsia marca un canvi important en l’evolució de la malaltia. Les persones que desenvolupen epilèpsia presenten un deteriorament cognitiu més ràpid i també una mortalitat més elevada”, explica María Carmona-Iragui.

La investigadora subratlla, però, que aquests resultats no permeten establir una relació causal: “Això no significa necessàriament que les crisis siguin la causa d’aquest empitjorament. Podrien ser també un senyal que l’Alzheimer és més agressiu o es troba en una fase més avançada. Entendre quina d’aquestes dues coses està passant és precisament una de les grans preguntes que obre aquest estudi”.

Els resultats tenen també implicacions per al seguiment clínic dels adults amb síndrome de Down i malaltia d’Alzheimer. “La implicació més immediata és que hem d’estar molt més atents a l’aparició de possibles crisis epilèptiques, sobretot a partir del moment en què una persona amb síndrome de Down comença a presentar símptomes d’Alzheimer. Algunes crisis poden ser molt evidents, però d’altres, com petites sacsejades sobretot al matí, poden passar desapercebudes”, explica Maure-Blesa.

Una cohort internacional de més de 4.800 persones

Dels 4.804 participants inclosos en l’estudi, 3.238 (67,4 %) es mantenien cognitivament estables; 267 (5,6 %) presentaven deteriorament cognitiu no degeneratiu; 321 (6,7 %), malaltia d’Alzheimer prodròmica, i 978 (20,3 %), demència per malaltia d’Alzheimer. Pel que fa al grau de discapacitat intel·lectual, 1.020 participants presentaven discapacitat lleu, 2.352 moderada i 779 greu o profunda.

Per considerar que una persona tenia epilèpsia activa, l’estudi requeria un diagnòstic d’epilèpsia juntament amb tractament antiepilèptic en curs o haver presentat almenys una crisi durant els cinc anys anteriors.

Els autors conclouen que l’augment de l’epilèpsia després de l’aparició dels símptomes de l’Alzheimer, i la seva relació amb una menor supervivència i un deteriorament cognitiu més ràpid, reforcen la necessitat de desenvolupar noves estratègies de prevenció i tractament.