Cinc anys després de l'arribada dels talibans al poder a l'Afganistan, moltes dones que van fugir de la persecució al país demanen des del Pakistan o l'Iran ser traslladades i protegides a Espanya mentre les ambaixades rebutgen la seva sol·licitud i qüestiona que realment estiguin en perill.

Busquen emparar-se a través de l'article 38 de la llei d'asil, que permet a una persona la integritat física de la qual estigui en perill al seu país demanar el trasllat a Espanya a través de l'ambaixada per sol·licitar asil, una petició que tramita el Ministeri d'Exteriors.

És en aquest pas on tot s'encalla: les ambaixades rebutgen molts d'aquests casos argumentant que aquestes dones —bona part d'elles activistes pels drets humans— no han acreditat de manera suficient que corren risc al seu país.

Denegacions que algunes ONG estan portant davant la justícia, que els dona la raó i demana protecció per a aquestes dones.

Tamana, de 10 anys, té por del matrimoni forçat

"Demanem una oportunitat per seguir amb vida, per seguir juntes, per viure sense por", suplica Tamana (nom fictici), qui amb tan sols 10 anys exerceix de portaveu de la seva família pel seu domini de l'anglès en una conversa telefònica amb EFE des del Pakistan, on viu amb els seus dos germans i els seus pares.

La seva mare ha rebut amenaces per l'activisme pels drets de les dones i els drets humans a l'Afganistan, però Exteriors ha denegat la seva petició de trasllat i el recurs interposat contra aquesta negativa.

"Si tornem, la meva mare i el meu pare poden ser arrestats, patir abusos o enfrontar-se a greus represàlies. I jo, amb només 10 anys, també estaria en perill, fins i tot temo que em puguin forçar a casar-me", relata Tamana.

"Només vull una cosa que hauria de ser normal per a cada nena: viure, estar en un lloc segur, anar a l'escola i poder decidir el meu propi futur", explica la jove.

Més d'un any esperant una entrevista

Khalida (nom fictici) és professora i defensora dels drets humans a l'Afganistan. Fa quatre anys que viu al Pakistan i n'ha passat més d'un esperant que l'ambaixada espanyola li truqui per fer una entrevista com a primer pas per ser traslladada a Espanya i sol·licitar asil.

"Visc una situació molt difícil i incerta. No tinc un futur segur i estic constantment preocupada per la meva seguretat i per la possibilitat que em facin tornar forçosament", relata aquesta dona a EFE.

La Justícia ordena traslladar aquestes dones

Totes dues han estat ateses per l'ONG Netwomening, que va néixer el 2021 per ajudar en l'evacuació urgent de les dones amenaçades pel règim talibà quan els rescats van cessar i només van quedar aquests trasllats humanitaris com a via de fugida.

A partir del 2024, l'entitat va començar a rebre un nombre més gran de peticions d'ajuda de dones que veien rebutjada la seva sol·licitud i van decidir donar-los suport recorrent aquestes denegacions davant la mateixa ambaixada i, després, davant la justícia, gràcies a una petita xarxa d'advocats i procuradors que ofereixen els seus serveis de manera altruista.

La jurista de Netwomening María López ha explicat a EFE que el 2025 l'organització va acompanyar 23 dones en els seus trasllats, va interposar vuit recursos i en va seguir 17 davant l'Audiència Nacional.

Va aconseguir que arribessin a Espanya deu dones, quatre d'elles després d'acudir a la via judicial, però hi ha una trentena de casos pendents que segueixen esperant. Unes xifres que, segons l'advocada, només constitueixen la punta de l'iceberg, ja que l'entitat té uns recursos molt limitats.

No és quelcom exclusiu d'aquesta ONG: Afghan Women On The Run va acompanyar una vintena de sol·licituds de dones durant el 2025, de les quals gairebé totes van ser denegades, i People Help va donar suport a 8 sol·licituds i en va rebre 5 de negatives, segons han informat fonts d'aquestes ONG a EFE.

Per a Somaya Ghaffari, que va arribar a Espanya el 2021 després de ser evacuada i ara és voluntària de Netwomening, és "molt difícil" veure com el govern espanyol qüestiona el patiment i el perill de tantes compatriotes.

"Espero que puguem ajudar les dones que només volen viure amb dignitat, res més, i parlar d'elles perquè sàpiguen que no han estat oblidades", reclama.

Es tracta, sobretot, de dones amb perfils professionals com jutgesses, fiscals, advocades, activistes pels drets humans, metgesses i esportistes; de minories ètniques com la hazara, o dones soles amb fills menors d'edat.

La Justícia està donant la raó a Netwomening en els casos que porten: en compten quatre sentències i una desena de mesures cautelars que insten el Govern a traslladar aquestes dones.

"Veiem que l'Audiència Nacional segueix la línia que nosaltres hem defensat i que defensa el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)", explica López. El TJUE va establir l'octubre del 2024 que una dona afganesa mereix protecció només per la seva nacionalitat i el seu gèmere.

Temors "absolutament versemblants i justificats"

Una d'aquestes sentències, a la qual ha tingut accés EFE, recollia el gener passat el cas d'una periodista que va perdre la feina amb l'arribada al poder dels talibans. També la van agredir durant una manifestació quan estava embarassada, cosa que li va provocar un avortament.

L'ambaixada va rebutjar la seva sol·licitud perquè va considerar que la sol·licitant no havia demostrat actes de persecució prou greus, cosa a la qual la Fiscalia es va oposar recolzant-se en un informe de la Policia que assegurava que els temors de la sol·licitant eren "absolutament versemblants i justificats" per la seva condició de dona i periodista.

L'Audiència Nacional va estimar el seu recurs "apreciant la vulneració dels drets fonamentals a la igualtat de tracte, a la vida i a la integritat física i moral dels recurrents" i va reconèixer el seu dret a ser traslladada a Espanya per demanar asil.

Exteriors: Espanya està amb les dones afganeses

Fonts del Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació consultades per EFE sobre aquest assumpte han assegurat que el govern ha donat suport de manera continuada a les dones afganeses des de la presa de Kabul el 2021 amb mesures com la promoció de resolucions al Consell de Drets Humans o l'augment de l'ajuda humanitària.

A més de l'evacuació de més de 4.000 funcionaris i les seves famílies, les ambaixades espanyoles al Pakistan, l'Iran i Turquia han autoritzat el trasllat a Espanya de fins a 2.000 persones en cerca d'asil i han concedit fins a 2.719 visats, dels quals 1.430 eren per a dones i nenes, encara que les fonts reconeixen que la xifra de sol·licituds en llista d'espera "ronda els diversos milers".

Des d'Exteriors han destacat que "cap país pot afrontar per si sol els desafiaments als quals s'enfronten les dones afganeses", però afirmen que el ministre José Manuel Albares ha contribuït a mantenir la seva causa en l'agenda política global.

Exemple d'això, recalquen, és la remissió el 2024 de la situació de l'Afganistan davant la Fiscalia de la Cort Penal Internacional sol·licitant incloure en la seva investigació els crims contra dones i nenes des de l'arribada dels talibans el 2021.

Text de Laura López