La historiadora catalana Elisenda Durban recrea a La metgessa (Pagès editors) la vida d'Agnòdike, l'atenesa que, ocultant el seu gènere per poder exercir la Medicina, es va convertir en la primera dona ginecòloga al segle IV aC.

En una entrevista amb EFE, Durban ha explicat que amb rigor històric va reconstruir la vida de l'atenesa estirant el fil d'una primera font, ni més ni menys que el bibliotecari de l'emperador romà Augusto Gai Juli Higi, que va descriure aquesta dona a la seva obra Fabulae al segle I dC.

"Vaig trobar aquesta història i no m'ho podia creure. Tenia clar que s'havia de conèixer", assenyala sobre aquesta metgessa "valenta" i un periple "sorprenent" tenint en compte la "forta misogínia" de l'època.

Diari íntim

En forma literària de "diari íntim", el llibre parteix de la infància d'Agnódike, nascuda al si d'una família acomodada, la de Demetri de Falaron, a la ciutat d'Atenes i integrada en aquell moment al regne macedoni.

Agnódike va veure la seva vida marcada per la malaltia i mort de diverses dones de la seva família que la portaran a tapar-se el pit i tallar-se els cabells per fer-se passar per un home, estudiar medicina i obrir una consulta en què s'especialitzarà a tractar dones.

"El boca a boca va fer que les dones, a les quals ella confessava el seu gènere després de jurar-se discreció, van voler ser només tractades per ella. Eren temps que per evitar despullar-se davant d'un metge, moltes no es curaven ni tractaven de cap manera", explica Durban, que revela que els facultatius de l'època pensaven que era tan popular entre les pacients dones perquè les "seduïa" i d'això va ser acusada davant d'un tribunal.

La ginecòloga, que va haver de revelar el seu cos per alliberar-se de les acusacions en el judici, va aconseguir sortir de la presó gràcies a una inusual contestació solidària als carrers dels seus pacients i altres dones.

"Era una cosa molt poc habitual. Parlem d'un moment de la societat en general i el món mèdic en particular molt misogin", destaca l'escriptora, que assenyala que ja en l'època es van establir les bases d'un estudi i pràctica mèdica que deixava de banda les dones i les seves particularitats de salut.

A l'Agnòdike, explica Durban a la novel·la, se li acostaven tan ateneses "eupàtrides" riques i pudoroses que gairebé no sortien de casa i que havien de "donar fills sans" com 'meteques', les estrangeres solteres i que buscaven alliberar-se d'alguna malaltia, o fins i tot les "heteres o porne", que per la seva professió, buscaven no quedar-se embarassades i protegir-se de malalties sexuals.

Per explicar el masclisme de l'època, Durban recorda les paraules d'un dels primers filòsofs, Tales de Milet, explicant els motius pels quals estava agraït a la sort: “En primer lloc, per haver nascut humà i no animal, després per haver nascut home i no dona, i, en tercer lloc, per ser hel·lè i no bàrbar".

També es fa ressò del què va dir Demóstenes, un polític i orador d'Atenes de l'època d'Agnòdike, quan deia: "Mantenim les heteres pel plaer, les concubines per les necessitats diàries i les dones per tenir els fills legítims i ser administradores de confiança per la casa".

Referències a altres figures de la medicina

Més enllà d'Agnódike, el llibre també repassa altres figures clau per a la medicina com Hipòcrates o Praxàgores i Heròfil de Calcedònia, dels quals va rebre lliçons.

"He volgut passejar el lector pels paisatges i la vida quotidiana d'algunes de les ciutats més emblemàtiques de la història de la Grècia clàssica, per Atenes, Tebes o Alexandria, amb personatges històrics memorables que s'integren a la trama, com el matemàtic Euclides; l'escriptor de comèdies Menandre, el faraó Ptolemeu o el polític Demetri de Falaron, entre d'altres", ha explicat.

Durban, llicenciada en Història Antiga i especialitzada en egiptologia, ha recuperat també prop de cent setanta noms d'utensilis, peces de roba, costums, festivitats o llocs per tal de fer més rica la immersió del lector, apunta, al món que va viure Agnódike.