És necessària la filosofia avui en dia? Aquesta pregunta pot tenir una resposta evident en un context en què la intel·ligència artificial sembla ser la responsable de resoldre els dubtes més existencials de la humanitat. Paradoxalment, les principals companyies del sector incorporen perfils de professionals relacionats amb aquesta disciplina centrada en la reflexió. El Diari de Barcelona analitza les claus d’aquesta unió emergent i parla amb experts per aclarir què hi ha darrere d’una tendència cada vegada més en alça.

Un dels punts inicials del debat va sorgir la passada primavera, quan Henry Shevlin, investigador de la Universitat de Cambridge especialitzat en ciència cognitiva, va anunciar que formaria part de Google DeepMind, una de les organitzacions referents en el camp de la IA. Tot i que l’aposta del sector per perfils humanístics no és cap novetat, la singularitat d’aquesta incorporació rau en el fet que Shevlin va ser contractat sota l’etiqueta de “filòsof”.

Big personal news: I’ve been recruited by Google DeepMind for a new Philosopher position (actual title), focusing on machine consciousness, human-AI relationships, and AGI readiness, starting in May. I’ll continue my research & teaching at Cambridge part-time. Absolutely stoked!

— Henry Shevlin (@dioscuri) April 13, 2026

En la mateixa companyia ja compten amb un altre expert en filosofia, en aquest cas, un especialista en ètica, Iason Gabriel, que treballa en el disseny de sistemes que milloren la qualitat del raonament de la IA i el seu impacte social.

“La promoció de la contractació de filòsofs serveix a les empreses per continuar liderant el relat sobre quins són els problemes de la humanitat i quina és la millor solució”

Aquesta tendència, per Josep Curto, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i expert en IA, respon al fet que “la intel·ligència artificial ha deixat de ser un repte purament tècnic i s’ha convertit en un fenomen socio-tècnic”. D’aquesta manera, les companyies incorporen aquests perfils per fer front a nous desafiaments.

Curto n’assenyala principalment tres: la necessitat urgent d’anticipar riscos no tècnics abans que els productes surtin al mercat —com ara la reducció de biaixos discriminatoris, la protecció de la privacitat i la mitigació d’impactes socials—, el compliment de marcs regulatoris com l’AI Act de la Unió Europea, i la necessitat d’un disseny centrat en l’humà que garanteixi l'alineació de la tecnologia amb els valors i drets de les persones. 

Un enfocament més crític és el de Núria Vallès Peris, doctora especialitzada en Estudis de la Ciència i la Tecnologia i investigadora en Ètica i Intel·ligència Artificial a l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC (IIIA-CSIC), que afirma que “la promoció de la contractació de filòsofs i experts en ètica serveix a les empreses per continuar liderant el relat sobre quins són els problemes de la humanitat i quina és la millor solució”. 

El paper fonamental dels filòsofs

Tots aquests motius fan que els perfils filosòfics tinguin un rol clau en les companyies. Begoña Román, vicedegana de la Facultat de Filosofia de la UB i professora d’Ètica i Bioètica, afirma que l’expert en ètica treballa molt estretament amb el jurista per ajudar a interpretar la llei en les llacunes que deixa la normativa. En aquest àmbit, la filosofia aporta una visió més global, corporativa i integral sobre la coherència dels productes que es desenvolupen i el model d'empresa que es vol construir.

Román assegura que les competències del filòsof van més enllà, ja que està "format amb una reflexió meta"; és a dir, no treballa només amb el "què", sinó també amb el "per què". Per això, se centren en aspectes com el tipus de màrqueting o el grau de transparència de la companyia, oferint una anàlisi crítica dels riscos reputacionals.

“La filosofia aporta la formulació de preguntes crítiques, l’anàlisi de l’impacte social, moral i polític”

Per la seva banda, l’expert en IA de la UOC delimita amb precisió les funcions entre l’enginyeria i la filosofia. Mentre la primera se centra en la resolució de problemes definits, l’execució tècnica i matemàtica i la cerca de respostes deterministes per optimitzar l'eficiència, la segona hi aporta la formulació de preguntes crítiques, l’anàlisi de l’impacte social, moral i polític, i la gestió de l'ambigüitat quan entren en conflicte valors com la privacitat i la seguretat. Tanmateix, Vallès considera que la responsabilitat principal, tant la d’un enginyer com la d’un filòsof, ha de ser la de “defugir la complaença comercial i recuperar el sentit comú”.

Més enllà de la necessitat real

Darrere d’aquesta necessitat real, també s’hi amaga sovint el fenomen de l'ethics washing o blanqueig ètic, un conjunt de tàctiques mitjançant les quals les empreses simulen un compromís moral sense que realment es produeixi cap canvi. Begoña Román recorda que l'ethical washing pot convertir-se en "un risc reputacional immens".

Tanmateix, precisa que al filòsof no se li demana que enganxi una "etiqueta o segell de producte ètic”, sinó que garanteixi una "reflexió crítica en coherència amb els valors de la companyia". Així, la filosofia no ha de ser un recurs estratègic superficial, sinó una "anàlisi profunda sobre el tipus d'empresa que es vol ser".

D’altra banda, Vallès adverteix que la incorporació d’aquests perfils pot derivar en la "instrumentalització i la censura de la feina dels professionals que no encaixen amb els plantejaments de les grans corporacions". De fet, la científica del IIIA-CSIC compara aquesta estratègia amb els moviments de les tabacaleres durant els anys 50 i 70, quan “contractaven científics per contrarestar o relativitzar les evidències sobre els efectes nocius del tabac”.

El disseny ètic i els perills

La integració dels valors es materialitza en el disseny mateix de l’IA, i és precisament durant aquest procés d’entrenament quan cal definir els principis ètics que s’apliquen i que s’articulen durant tot el cicle del programari (Ethics by Design). Tanmateix, Curto remarca que principis universals com "la no-maleficència, l’equitat i la transparència" requereixen una operacionalització real i mecanismes de governança ferms perquè "no quedin en simples intencions".

“Un model d’IA no té moralitat, és una simple simulació de comportament basada en les regles, restriccions i dades”

Més enllà del disseny tècnic, el debat sobre si una IA pot ser "ètica" és tota una limitació per als experts. Joost Joosten, doctor en Lògica Matemàtica i Filosofia per la Universitat d’Utrecht i professor a la Facultat de Filosofia de la UB, es mostra contundent quan afirma que "el predicat "ètic" no s’hauria d’aplicar a les respostes de la IA, sinó a la manera com s’aplica en l’ús de la tecnologia i no a les respostes creades a partir de processos input-output". En la mateixa línia, Curto reitera que un model d’IA "no té moralitat", si no és "una simple simulació de comportament basada en les regles, restriccions i dades". 

Per la seva banda, Núria Vallès adverteix que idees com la IA conscient i la moralitat de la IA "ens deixen a les palpentes i absolutament inofensius” quan apareixen els problemes. L’experta emfatitza que "no hi ha una única solució", però subratlla que "no es pot desplaçar aquestes qüestions a un debat sobre la IA, sinó més aviat que es tracta d'una qüestió moral, política i profundament humana". 

“Atribuir moralitat a la IA porta a delegar decisions crítiques sense cap supervisió humana al darrera”

Aquesta atribució errònia de capacitats morals a la tecnologia comporta riscos de gran abast. D’una banda, Josep Curto alerta del perill d’imposar un "relativisme cultural condicionat pels valors de Silicon Valley, afavorint dinàmiques de control ideològic o de supressió del debat", a més de generar una "falsa sensació de seguretat que porti a delegar decisions crítiques sense supervisió humana".

En tot aquest panorama, la filosofia pot tenir un paper clau, no només en el desenvolupament de la tecnologia, sinó com una disciplina que qüestioni el desenvolupament mateix i explori noves utopies sociotècniques amb models molt més equitatius i en harmonia amb l’entorn, reflexiona Vallès. Davant d'això, la qüestió de fons ja no és què pot fer la intel·ligència artificial, sinó quin és el futur que realment les persones volem construir.