La Xina aconseguia dimecres recuperar per primera vegada en terra la primera etapa d'un coet, després de l'aterratge amb èxit del Zhuque-3 Y2 en el lloc designat, un mes després que el país asiàtic aconseguís la seva primera recuperació sobre una plataforma marítima.

El coet va enlairar-se des de la Zona d'Innovació i Proves Aeroespacials Comercials de Dongfeng, al desert de Gobi (nord-oest), va volar amb normalitat durant tot el trajecte i la primera etapa va aterrar en l'espai reservat dins de la zona de recuperació, van informar mitjans estatals.

Ara, les autoritats xineses han difós el vídeo d'una càmera subjectiva que permet veure en primera persona les imatges espectaculars de l'efemèride.

Watch the Zhuque-3 rocket take off and land from a first-person viewpoint. Thrilling and amazing! pic.twitter.com/hOBfotqQyG

— Mao Ning 毛宁 (@SpoxCHN_MaoNing) August 21, 2026

Segons l'agència estatal Xinhua, es tracta de la primera vegada que la Xina recupera la primera etapa d'un vehicle de llançament reutilitzable mitjançant potes d'aterratge, un nou pas en els plans xinesos per desenvolupar aquesta tecnologia, considerada clau per a reduir costos, augmentar la freqüència de llançaments i sostenir futures constel·lacions de satèl·lits.

"En circumstàncies normals, el cost del combustible d'oxigen líquid i metà representa entre l'1 % i el 3 % del cost del llançament, i el de la primera etapa del coet, entorn del 70 % del total. Com més vegades pugui reutilitzar-se el coet, menor serà el cost de llançament", assenyalava Landspace, desenvolupador del Zhuque-3.

La companyia planeja accelerar ara la reutilització del cos de la nau per avançar cap a un sistema tancat de "llançament-recuperació-proves-reutilització" que permeti operacions comercials d'alta freqüència i baix cost.

El sector aeroespacial xinès, tant estatal com comercial, ha intensificat en els últims anys les proves de reutilització de llançadors, un procés marcat per diversos assajos incomplets fins que al juliol passat la Xina va aconseguir recuperar la primera etapa d'un coet Llarga Marxa-10B després d'un retorn vertical sobre una plataforma marítima.

Les recuperacions arriben en plena expansió del programa espacial del gegant asiàtic, amb més llançaments, noves famílies de coets i una major competència entre empreses privades i programes estatals, en paral·lel a projectes com l'estació Tiangong, el programa lunar Chang'e o els preparatius per a un allunatge tripulat abans de 2030.