.
Publicat el 19 de gener 2024

Hi ha certs països que provoquen fascinació només de parlar-ne. Ja sigui per la seva cultura, els seus paisatges, o simplement perquè el poc que se sap és completament diferent del que estem acostumats. Aquesta setmana tenim la sort de visitar un d’aquests estats. Una illa 4 cops més gran que Catalunya, però amb només 370 mil habitants. La terra de foc i gel, on tothom ha de viure prop de la costa, perquè els volcans, les glaceres i els guèisers fan que el centre sigui inhabitable. Avui, de la mà de la Lillian Heimisdottir, ens traslladem a Akureyri, al gèlid nord d’Islàndia. 

És estrany pensar que un poble com Akureyri, de només 18.000 ciutadans, pugui ser la segona àrea urbana més gran d’un país. Està situat al vèrtex del fiord Eyjafjörður i, tot i la seva petita mida, està ple de sorpreses. “Cada racó explica una història”, descriu la Lilli, “des dels carrers de pedra, l’arquitectura, les muntanyes que l’envolten… i la gent, sobretot”. Avui dia, la Lilli viu a Barcelona, moguda per una carrera en el món de la dansa, mentre estudia Literatura Anglesa i Escriptura Creativa de manera telemàtica a la Universitat de Londres. Conversar amb ella i endinsar-nos dins la seva cultura ha estat una experiència sensacional. Acompanyeu-nos en aquest viatge a través dels seus records. 


Centre d'Akureyri

“Els hiverns aquí són especials”, diu. “Durant les vacances de Nadal, la decoració dels carrers és preciosa i tothom surt als carrers i participa en els mercats nadalencs amb productes tradicionals. El sentiment de comunitat és més gran que mai”. A la nostra cultura, les nits fredes sempre porten un sentiment agredolç, sobretot quan es fa fosc d’hora. A Islàndia tenen sort de no tenir la nostra mentalitat: “Tots aquests mesos tenim unes 4 o 5 hores de llum al dia. Però estem tan acostumats a això que ni ho notem. Es converteix en un element més del dia a dia”. Us imagineu no veure el sol fins a les onze del matí i que torni a desaparèixer després de dinar? 

Però el fred és molt fàcil de romantitzar, sobretot quan els paisatges acompanyen. “A Akureyri tothom adora la natura, i una mica de neu no ens impedeix gaudir totes les meravelles que tenim a prop”. “Hi ha molts guies que et porten a passejar per la muntanya amb raquetes de neu. Els camins i boscos es transformen a l’hivern, és realment una experiència única”. Moltes rutes acaben a llocs estratègics perquè, a les nits, quan els núvols i el vent ho permeten, apareix una de les grans atraccions del país: l’aurora boreal. “De novembre a febrer, més o menys, són molt habituals”, assegura la Lilli. 


Aurora boreal vista des del centre de la ciutat

“Islàndia és com un petit poble”, comenta, “tothom es coneix amb tothom. I encara molt més en pobles com Akureyri”. La vida a Barcelona certament és molt diferent, i la gent allà aprecia aquesta tranquil·litat amb un sentiment de comunitat preciós. “La gent del poble sempre ajuda a mantenir-ho tot maco. Tenim molts jardins comunitaris on tothom fa créixer els seus productes. Els bars i restaurants donen suport els artistes emergents, deixant que toquin als seus locals. I tothom respecta i ajuda als altres”. Per tot el que explica la Lilli, és una societat utòpica. 


L'esglèsia d'Akureyri il·luminada per Nadal 

Pot ser una localitat molt petita, però a Akureyri no t’hi avorriràs. “Caminar pel centre del poble ja és encantador de per si. L’ajuntament ofereix l’anomenada "passejada cultural", una guia per tots els punts històrics del centre, amb explicacions sobre cada edifici rellevant”. Com a bon país nòrdic, les petites cases de diferents colors abunden als carrers. “L'església és increïble —d’arquitectura vikinga, que sempre crida l’atenció— i si camines uns pocs minuts, veus el poble sencer. El teatre, el Museu d’Art, ple d’escultures, quadres d’artistes locals i exhibicions multimèdia”

Akureyri és fred tot l’any. A l’estiu, amb sort, arriben als divuit graus. Però, a canvi, tenen energia geotèrmica per tot arreu. “El que és xulíssim és la piscina municipal, perquè són aigües termals. A més hi ha spa exterior, jacuzzis, una sauna i un gran tobogan. Sempre hi ha gent amb qui passar l’estona, t’ho passes bé vagis quan vagis”. Un dels plans més comuns dels residents d’Akureyri és passar la tarda aquí i després sortir a sopar fora. “Kaffi Ilmur és el lloc per anar a prendre un cafè i algun pastisset artesà abans d’anar a un restaurant. Pels pocs habitants que som, hi ha molts restaurants i, francament, de molt bons. Hamborgarafabrikkan, Greifinn o Sjávargrillið són dels meus preferits”. 


Tot i que durant els mesos de més fred es gaudeix d’un món extraordinari, quan el temps acompanya és quan les joies del país surten a la llum. I és que amb bones condicions climàtiques es poden fer moltes més activitats. “Si el visiteu a l’estiu, el que més us sorprendrà és que Sol no marxa mai”. El Sol de Mitjanit és un dels grans trets del país, realment sorprenent. “És un moment de celebració. Veure el cel taronja tota la nit fa que tothom vulgui quedar-se despert fins més tard. Ens reunim davant del fiord per prendre alguna cosa, locals i turistes, gent que coneixes i que no. Reforça encara més el sentiment de comunitat, perquè ensenyem totes les nostres tradicions a gent d’altres països i aprenem les seves. Moments així són els que donen sentit a la vida”.


Mitjanit de juliol al barri de la Lilli 

I un cop ja has connectat amb els ciutadans, se t’obre un món de possibilitats. “Si caus bé, tothom et convidarà a fer activitats amb ells, siguin turístiques o no”. Com viuen a la costa, al costat d’un fiord, els islandesos s’ho passen genial pescant. “Gairebé tothom té una petita barca i, per nosaltres, passar el matí a l’aigua xerrant tranquil·lament i esperant pescar el dinar és sinònim de pau”. Però si voleu més acció, també podeu llogar un caiac o una canoa i explorar les quietes aigües de l’oceà Atlàntic.

Tot el que pugueu imaginar fer a Akureyri es quedarà curt amb la realitat. L’entusiasme amb el que els locals connecten amb els turistes t’acabarà portant a llocs insospitats. Rutes en bicicleta per muntanyes i boscos mai vistos; muntar a cavall a la vora del fiord; observar esquiadors professionals fer salts de risc de la manera més impressionant; explorar les coves de Hrafnagil o sortir a mar obert per a navegar entre balenes. Qui podia imaginar que un petit poble perdut entre volcans i glaceres acabaria sent una joia d’aquestes dimensions!


La Lilli sap quan fer les fotografies

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —