L'alcaldessa de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp), Assumpció Castellví, i l'alcalde d'Ascó (Ribera d'Ebre), Miquel Àngel Ribes, han celebrat l'anunci del govern espanyol de prorrogar l'activitat de la central nuclear d'Almaraz (Càceres) fins al juny de 2030. Els batlles consideren que l'allargament de l'activitat de la planta extremenya obre la porta a què es prengui una decisió similar a les que tenen als seus municipis. De fet, l'Estat té previst que Ascó I tanqui el 2030, Ascó II el 2032 i Vandellòs II el 2035. “Desmantellar una nuclear implica estructura, material i personal tècnic; no poden tancar-les totes alhora”, ha afirmat Castellví, en referència a la manca de recursos que hi podria haver.

Tots dos responsables municipals han coincidit a indicar que Catalunya té una dependència energètica de les nuclears i que la generació de les renovables no és suficient avui dia per absorbir tota la demanda d'electricitat. “Els resultava més difícil mantenir el tancament que no allargar-la, que és de sentit comú”, ha indicat Castellví. El seu homòleg ha afegit que “la sobirania energètica del país” i la “necessitat de continuar reduint el CO2 per al medi ambient” fan necessària l'activitat de les centrals.

Ribas ha fet èmfasi en el fet que “la decisió del BOE no ha modificat el calendari” per a Vandellòs i Ascó i que per això han de seguir “a l'expectativa”. “Hi ha molta feina encara per fer, però sí que és veritat que ha aplanat el camí”, ha afegit. Alhora, ha defensat que “les mateixes raons que han servit per Almaraz han de servir per aquí”. Especialment en un context “amb una crisi energètica brutal amb les guerres a Orient Mitjà”, ha apuntat l'alcaldessa vandellosenca.

Tant Ribes com Castellví han subratllat que la decisió definitiva s'ha de prendre “per criteris tècnics i no polítics” i han assegurat que les dues centrals “són segures”. Així, tots dos han apuntat que les instal·lacions catalanes poden continuar operant amb normalitat “tres, cinc, deu o quinze anys”, ha manifestat l'alcaldessa.

Manca de capacitat

Castellví també ha posat damunt la taula les dificultats per al govern estatal de tancar totes les centrals amb pocs anys de diferència. “Desmantellar una nuclear no és desmantellar una capsa de llumins. Implica una estructura, material i personal tècnic qualificat; i si allarguen la vida de les centrals és perquè aquest personal no es pot dedicar a desmantellar-les totes alhora”, ha afirmat.

En la mateixa línia, Ribes ha recordat els casos que hi ha en marxa. “La central de Zorita (Guadalajara) va acabar el desmantellament fa poc i portava 20 anys tancada. Ara estan començant la de Santa Maria de Garoña (Burgos), que porta en parada definitiva des de 2017. Són processos molt llargs, de molts anys i de molta feina. És bastant inviable poder procedir al desmantellament de cinc reactors entre 2030 i 2033; i de 7 fins el 2035”, ha dit.

El batlle asconenc ha posat la mirada en els llocs de treball i la importància econòmica per als municipis i el conjunt del territori, tant en l'entrada de recursos com en la generació de llocs de treball. Així, ha destacat que si es prorroga la vida útil de les instal·lacions també es podran recaptar més diners dels Fons de Transició Nuclear, que hauran de servir tant per garantir un futur per a quan es produeixi la clausura definitiva com per fer calaix per gestionar el tancament i els residus.

Finalment, Castellví ha valorat el fet que la pròrroga d'Almaraz s'hagi anunciat a mitjan agost. “Era una notícia que estava molt treballada, però sabíem que havia de ser a l'agost perquè el govern —espanyol— no sabia com donar-la; ha sortit bé i amb resultat que esperàvem”, ha dit.

Text original d'Eloi Tost