No tot l'art és voluntari ni es fa amb la intenció d'arribar a cap persona. A voltes passa que el món, o la ciutat, què ens rodeja ens pot inspirar en el nostre dia a dia, i aquesta inspiració pot desembocar en art. És el cas de l'Àlex, o àlex amb accent, qui després de 21 anys vivint al barri de Sants va marxar a viure a Girona. Hi va recollir diversos versos i cançons escrites al llarg dels anys i les va gravar per presentar-les a amics i micròfons oberts. 

Les seves peces, la majoria inèdites, són composicions senzilles de guitarra clàssica amb lletres que parlen sobre petits moments quotidians. Es caracteritzen per la seva intimitat, com si un amic proper t'expliqués com li va el dia o et narrés els pensaments que li van provocar la darrera excursió a Montilivi.

Per presentar la seva primera demo Camina i fes-me, i mostrar-nos altres temes en primícia, l'Àlex visita el Diari de Barcelona per la novena Sessió DdB.

La primera cançó que has tocat és Camina i fes-me, que ha estat la primera cançó que has publicat. Explica’ns una mica sobre ella.
Caminar m'agrada, en general. Sempre m'ha agradat i és una cançó que parla una mica sobre això. Barreja algunes altres coses, principalment sobre quines coses externes són les que ens mouen. 

Per què vas decidir que fos aquesta la primera a sortir?
No sé, simplement sonava millor suposo. És una cançó que va de fer coses i que moltes vegades estem pensant massa en què fem i quan vas fent acabes traçant tot un recorregut que no t'esperaves que faries al sortir. És una mica el que m'aboca aquella cançó i, per tant, tenia sentit anar-la fent a poc a poc i la filosofia era d'anar tirant.

Com comences a escriure cançons?
Vaig començar a escriure sense pensar gaire què escrivia. Eren més paraules que tenia al cap i que em venien sobretot pensant en el meu entorn d'alguna manera. I llavors això es va anar convertint en versos i aquells que a poc a poc veia que tenien una certa continuïtat o que s'anaven repetint, vaig pensar que serien musicables. La primera vegada que vaig musicar alguns textos propis va ser ja fa cinc anys, però mai m'ho he pres gaire seriosament. 

I a gravar-les?
Fa uns mesos vaig interpretar alguns dels esbossos que tenia d'aquestes cançons i una amiga em va animar a gravar-les i llavors he intentat a poc a poc anar gravant les diferents pistes. Ha estat un procés bastant tortuós per una banda, però per l'altra banda és divertit.

Què és el més complicat de gravar una cançó que vas escriure fa anys?
Segurament el fet que li has de canviar coses. No sé si és el més complicat, però sí que el que més difícil m'ha estat és que moltes vegades veus aquells textos i et fas gairebé vergonya aliena de “què estic fent aquí”. Però crec que això inevitablement passa amb qualsevol cosa que facis i que hagis de jutjar amb ulls externs. Sempre aniràs a buscar els errors que hi trobis. Aleshores intentar polir-los amb una mirada externa que no t'ha donat l’espai sinó el temps i canviar les coses que creguis que poden ser millorades.

Algunes cançons les vas escriure l’any 2023. Gravar-les t’han fet revisitar memòries o records?
Lògicament, hi ha un punt de connexió amb aquests textos, però no són textos que fes per desfogar-me ni sortien d'una necessitat emocional d'expressar cap cosa, si no eren simplement coses que anava escrivint mentre esperava gent, mentre feia temps, mentre estava aprenent alguna cosa. Sé que els textos poden sonar molt intensos, però no hi tinc vinculada tanta emoció. M'ho prenc més com una rutina de treball, com tenir una certa disciplina musical, ara que no tinc cap altra manera d'entrenar-me.

El primer single Camina i fes-me té una producció molt minimalista. Creus que això ajuda al fet que se senti més íntim?
Al final utilitzo els recursos que tinc, i si el que he de disposar és una guitarra, un teclat i la veu, canto a partir d'això. Si tingués altres recursos i hagués pogut col·laborar amb altres persones haurien sortit coses segurament més desenvolupades. No ho sé, el tema minimalista està maco, com a mínim no són pretensions tenint en compte la senzillesa dels recursos que he hagut d'utilitzar.

Què t’inspira per escriure?
No em moc gaire per inspiració, em moc més per paraules que em van ressonant. Intento descriure el que hi ha al meu entorn i el que veig i sento. A part d'això, per mi el procés més difícil és el d'expirar, que no pas el d'inspirar, posar una mica d'ordre en tot allò que he pogut anar escrivint i que tingui una forma, que tingui un cert canvi, que tingui una certa progressió. Per mi això no se'm fa més difícil, però sí que ho he de treballar molt més que la inspiració. La inspiració al final són paraules que van venint i tu intentes donar-los sentit.

"No tenia planejat obrir aquestes cançons al públic quan les vaig escriure, és una cosa estranya perquè formaven part de la meva intimitat"

Inicialment, no tenies previst que aquestes cançons fossin públiques. Com és la sensació d’obrir-les al públic?
Segurament és el que més m'ha costat perquè no estaven pensades per ser presentades i són més fruit d'un neguit que no tant d'una voluntat d'explicar-les o de treure-les al món. És una cosa molt estranya, com sortir amb roba interior davant del públic, perquè realment estàs mostrant coses que només tenies a la teva habitació i formaven part de la teva intimitat, de la teva privacitat i de sobte les he publicat més com una conseqüència del procés artístic. Creia que estaven ocupant un espai mental i un espai en una sèrie de llibretes que potser ja m'havia d'anar desfent i, per tant, me les he tret com una manera de completar aquest cicle.  Se m'ha fet difícil.

Has viscut a Barcelona i a Girona. Quina influència ha tingut cada ciutat a la teva música?
He viscut 21 anys a Barcelona i un només a Girona. Tenint en compte que la gran majoria de cançons les vaig començar a fer a Barcelona, crec que és veritat que a Barcelona m'ha influït molt en com he escrit i en com miro el món. Però si no hagués estat perquè me n'he anat a Girona i perquè he viscut pel meu compte allà mai hauria gravat aquestes cançons i no les estaria presentant. Totes dues m'han aportat coses diferents i els escrits que he fet a Girona, per exemple la cançó del Galligants, crec que m'han permès reconduir bastants traços que tenia una mica inconnexos de melodies, cançons i idees en construir peces amb més cos. Totes dues ciutats m'han ajudat i m'han acompanyat molt en aquest procés.

Mencionaves que t’agrada molt caminar. Quina de les dues creus que és millor per passejar?
Són molt diferents. A Barcelona els semàfors són més curts i, per tant, hi ha una part de continuïtat més agradable, però és veritat que també a Barcelona has d'anar amb més pressa perquè hi ha molta més gent al carrer, hi ha més trànsit, etc. Totes dues tenen una experiència de caminar diferent. Estan molt bé.

"No sé si àlex amb accent serà un projecte musical, no depèn de mi"

La cançó que vas escriure a Girona, Resseguint el Galligants..., la presentaràs allà enguany?
Potser sí, si m'agrada la maqueta com queda. De moment la que tinc està allà i li he de polir unes quantes coses. Segurament la publicaré.

Dels cinc temes que has tocat avui, quin creus que li agradaria més a Guillem Gisbert?
No t'ho sé dir, ell deu tenir segurament la seva opinió. També el Guillem Gisbert, o Manel de manera general, han pogut canviar molt al llarg del seu projecte musical, tot i mantenir una sèrie d'elements connexos. Han pogut passar per moltes etapes i, per tant, no sé ben bé en quina etapa estan ara mateix.

Quin és el futur d’àlex amb accent? Ens espera algun concert o un ep?
Ara mateix anar a  dinar, i després no ho sé. No tinc gaire trajectòria. Jo aniré fent cançons que al final és una cosa que m'agrada molt. M'ho passo molt bé fent-les, escrivint-les, tocant-les. Si això serà un projecte musical o no, no depèn de mi i, per tant, tampoc sé ben bé com et podria respondre.