En la crisi permanent en què ens trobem immersos, la diferència de gestions entre l’Europa del Sud i la del Nord ha augmentat. Menys solidaritat i més frugalitat, demanen estats com Dinamarca o els Països Baixos, enfrontats per qüestions com els fons Next Generation o la reforma dels límits d’endeutament. Com a resposta, el concepte de supremacisme mediterrani ha guanyat volada en els darrers anys. Per resumir-ho: sol, oli d’oliva i bona vida. 

Són conceptes que tenim arrelats per parlar d’estats com França, Itàlia o Grècia. Però que, no apliquem a països com Líbia, Egipte, Algèria o el Líban, tant o més mediterranis que nosaltres. Deixar-los de banda vol dir oblidar-se del futur de la regió. Segons dades oficials, només un terç de la població dels països euro-mediterranis té menys de vint-i-quatre anys, una xifra que, per contra, s’eleva a quasi la meitat als països del sud i de l’est del Mediterrani. 

Dues representants destacades d’aquest altre Mediterrani ‘oblidat’ han coincidit aquesta setmana a Barcelona. Són l’emprenedora d’Alexandria (Egipte) Nour Mohamed i la influenciadora de Trípoli (Líban) Mariam Bachat que, juntament amb un centenar d’altres joves vinguts d’uns 20 països euro-mediterranis s’han reunit al Palau de Pedralbes, en una sèrie de jornades organitzades per la Unió per la Mediterrània. Han debatut sobre transició verda, l’ocupació i la inclusió social. 

Són problemàtiques que Mohamed i Bachat combaten cadascuna des de la seva trinxera, com expliquen en conversa amb el Diari de Barcelona. "La crisi climàtica ens afecta de manera desigual: les dones hi estan més exposades, sobretot pels efectes econòmics que tindrà. La transició verda té el perill de fer-se de manera injusta. Hem d’intentar evitar-ho“, avisa la jove. 

Mohamed, per la seva banda que mira de fer-hi front des de l’àmbit empresarial. Acabada de sortir de la Universitat d’Alexandria, va decidir crear la Mostadam Business Incubator, un projecte per ajudar dones joves com ella a crear els seus propis negocis enfocats a combatre l’emergència climàtica, un àmbit on fa mitja dècada que milita.

Fins ara, ha participat en 14 incubadores i ha rebut el suport de la iniciativa ‘Rabeha’ de l’ONU. Mohamed, que també forma part d’altres projectes com el GIZ Egypt, ajuda a definir els projectes perquè siguin sostenibles, els hi fa un mentoratge i, finalment, s’organitza una trobada de pitching. 

Els més destacats han fet petja en el món de l’agricultura o en el mercat dels productes ecològics, però tenen poc ressò mediàtic. Iniciatives com la Mediterranean Youth Academy, que la Unió per la Mediterrània impulsa des de fa tres anys pretenen donar visibilitat a aquest tipus de projectes que passen desapercebuts a l’altra banda del mar. 

Identitat mediterrània

La Mariam és de Trípoli i la Nour d’Alexandria. Totes dues són ciutats de costa, en contacte directe amb el Mediterrani. “Compartim un ordre cronològic de la civilització. Els grecs venen dels otomans, els egipcis han tingut de tot. Estem connectats. Aquí a Barcelona teniu l’Arc de Triomf. Al Líban també en tenim”. Explica la Mariam, que acumula més de 300.000 seguidors a Instagram on ensenya “la bellesa oculta” del Líban. 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by مريم باشات | Mariam Bachat (@mariam.bachat)

Cultura a banda, les dues coincideixen en què cal enfortir una identitat compartida arrelada al segle XXI per combatre perills com l’emergència climàtica. “Barcelona Trípoli i Alexandria compartim mar, però també problemes”, assegura, en aquest sentit la Mariam.

Les dues joves recorden que el mar Mediterrani és una de les regions zero del canvi climàtic. Per tant, un dels primers epicentres que ha notat els impactes, que amenaça amb crear condicions inhòspites per l’augment de temperatura al mar, estacions més extremes i catàstrofes naturals que poden tenir un fort impacte en la qualitat de vida de les persones i en la seva economia. 

Tot i això, avui en dia la realitat entre l’extrem nord i sud es descriu de manera paral·lela. Mohamed no considera que hi hagi un component de religió ni de cultura: “Es tracta de la posició de privilegi dels països del Nord”, assegura l’emprenedora. Bachat ho il·lustra amb un exemple concret: “Al Líban tenim 3 hores de llum al dia. A la UE teniu infraestructures que doneu per descomptades. Això també canvia la perspectiva amb què es mira el món.” 

Una perspectiva que la influenciadora intenta canviar des de les xarxes. “La meva ciutat (Trípoli) estava mal representada als mitjans. Tant en l'àmbit intern com en l'àmbit internacional es deia que era perillosa, però no és així”.

Amb un telèfon n’ha fet prou per trencar amb el que es projectava, però també amb inseguretats internes. “La meva família se’n reia quan em veien fent vídeos per ensenyar la bellesa de Trípoli. Ara m’aplaudeixen. He trencat l’estereotip”, recorda amb orgull la Mariam, primera influenciadora de la ciutat i referent per altres noies que s’han emmirallat per crear contingut. 

“El silenci dels estats occidentals amb Palestina és frustrant”

Totes dues pertanyen a països directament connectats al conflicte d’Israel i Palestina. Coincideixen en la frustració que genera la neutralitat i silenci dels seus companys de regió, tant en comunicats com en accions. No defugen la qüestió: “Ha d’haver-hi un alto el foc, com a mínim. La Mariam ha virat el contingut del seu compte per dedicar-se a informar dels atacs a la franja de Gaza, a diferència del perfil discret que la majoria d’influenciadors de l’altra banda del Mediterrani segueix com a norma. 

”Si parlem de canvi climàtic i pol·lució, hauríem de parlar del fòsfor que les forces armades d’Israel van tirar sobre la franja de Gaza, assegura contundent la influenciadora. “Necessitem inversions verdes per refer-nos. Hi ha 1400 oliveres històriques que Israel ha bombardejat al sud del Líban”. “Ara mateix ens estan bombardejant. Soc civil, estic inclosa en aquest conflicte”, rebla. 

”És frustrant el silenci dels estats occidentals amb Palestina. Quan Hamàs va cometre els atemptats tota la comunitat hi va reaccionar. Demanem un alto el foc de les dues bandes, però ens venen una falsa neutralitat. Jo crec que la gent entén què passa. Hi ha prou evidències gràfiques i, així i tot, els hi donen suport per desenvolupar armes més precises. 

Conflicte a banda, la Mariam i la Nour han visitat Barcelona per primer cop. “Ahir voltava per Barcelona i vaig fer un descobriment: el caganer. Els hi vull explicar a la meva audiència de l’Orient Mitjà i el món Àrab perquè crec que pot interessar. Qui sap: potser el detonant per forjar una identitat mediterrània pot raure en una figura tan icònica com el caganer.