.
Publicat el 23 de febrer 2024

La llengua és un element fonamental de la cultura d’un poble. Les persones plurilingües sabreu que la vostra personalitat no és la mateixa en un idioma que en un altre, el que significa que, directament, no sou vosaltres mateixos. Defensar les llengües, sobretot les minoritàries, és una obligació, perquè és part del que ens diferencia, del que ens fa únics. Amb el català, tots som conscients d’aquesta situació. Però, i si ens hi endinsem una mica més?

Quan parlem de català, de quin català parlem? Els dialectes són igual d’importants que la mateixa llengua i han de ser tractats de la mateixa manera. Perquè un habitant de Barcelona no es comunica igual que un de Tortosa o que un de Menorca, però comparteixen idioma. Però cal recordar que aquesta secció tracta de conèixer noves ciutats, nous racons del món. I és que, sovint, ens oblidem d’un petit poble, lluny de les nostres terres, però amb qui compartim aquest tret cultural. Avui agafem un vaixell per moure’ns fins al nord de l’illa de Sardenya, on ens espera la Giulia Meloni per a ensenyar-nos l’Alguer. 


La calma del Mar Mediterrani a la costa de l'Alguer

I si no hi hagués turisme?

“L’Alguer és un poble de costa. Com un poble a prop de Barcelona, però amb platges molt més maques”. La Giulia va néixer i créixer a l’Alguer, una ciutat de 40.000 habitants que és pràcticament un poble. “Ens coneixem entre tots, sobretot els més joves, perquè és una ciutat de gent gran, molt tranquil·la i amb poc moviment pels carrers. Per a mi, aquest és l’encant”. Però aquesta no és la realitat tot l’any, perquè quan arriba la calor les platges criden el públic. “És a dir, l'ambient canvia a l’estiu. L’Alguer viu per i per al turisme, així que al juliol hi ha el doble de població que al gener. A mi m’encanten el mar i el sol i ho gaudeixo molt, però tanta gent angoixa una mica”. 

Tot i això, l’Alguer es troba en una illa prou gran i allunyada de qualsevol gran ciutat, així que és més fàcil distribuir el turisme. “Hi ha molts llocs molt macos on acostuma a anar tothom. El problema aquí és que no hi ha transport públic que funcioni bé, així que tenir cotxe és essencial”. Les petites cales les deixem per als locals —no voldríem destruir els seus petits nius de pau—, però la Giulia ens ha fet una guia magnífica dels millors paisatges per a visitar si viatgeu al nord-oest de Sardenya. 


Illa La Foradada

Els paisatges de l’illa

“Una de les millors platges és la de Porto Ferru. Si les condicions acompanyen, és increïble per fer surf o simplement passar-hi el dia. La sorra és molt fina i blanquíssima, i l’aigua cristal·lina. A més, de nit obren un bar amb música i hi ha molt bon ambient”. Porto Ferru es troba uns trenta minuts al nord de la ciutat i, baixant de nou cap a l’Alguer, us podeu desviar cap a l’oest i arribar fins al Cap de la  Caça. “Des del far hi podreu contemplar una de les millors postes de sol que mai veureu. I fins i tot podeu anar amb una barqueta a l’illa La Foradada i passar per dins del forat”. El cap sencer és una zona natural increïble, fet de pedra calcària i amb una peculiaritat: és plena de coves per visitar. La Grotta di Nettuno i la Grotta Nereo són dues de les més espectaculars. 


Posta de sol des de la platja

“Sortint del cap hi ha el Parc de Port del Comte, un parc natural amb moltes excursions i llocs per escalar”. I una mica més avall hi trobem Punta Giglio (Punta del Lliri, en alguerès), una zona polèmica. “Ara és una àrea marina protegida, però durant la Segona Guerra Mundial va ser una zona militar. Fins fa uns anys hi havia una fortificació feixista, però el poble va decidir enderrocar-la, tot i que molta gent hi estava en contra, perquè era un monument històric. Avui en dia hi ha un refugi per a excursionistes”, explica la Giulia. A part d’això, el seu encant són els penya-segats i les magnífiques vistes del mar. 

Els paisatges que envolten l’Alguer són la seva gran atracció, però la ciutat també té coses a oferir. “El centre històric és molt maco. Les torres, la muralla medieval i els carrers de pedra són l’encant del poble. A més, és l’únic sector que encara conserva tots els cartells en alguerès”. Tot i això, no és un municipi amb gaires edificis emblemàtics. “El més interessant per a visitar són els dos museus: el del Corall i el Diocesà”. I és que tant l'església com el corall són dos elements històrics de l’Alguer. Per alguna raó és anomenada la Riviera del Corallo i compta amb un dels Bisbats més antics d’Itàlia. 


Setmana Santa a l'Alguer

Avui toca celebrar

La diòcesi és també protagonista en una de les festes més grans de la ciutat. “La Setmana Santa és una celebració gegant. Ve gent de fora a veure la processó, perquè el poble sencer es torna molt espiritual”, relata la Giulia. “Cobrim els fanals amb teles vermelles perquè a la nit els carrers tinguin una aura mística. I els que participen es cobreixen amb uns vestits molt extravagants. És molt maco de veure”.

Sant Joan és un altre dia important a l’illa. No només hi ha els focs artificials, sinó que és una nit on l’amistat agafa el paper principal. “Quan marxa el sol tothom va a la platja amb els seus amics i fa una foguera a la sorra per fer un ritual: Un cop el foc ja crema, has d’agafar la mà d’un amic o amiga i tots dos heu de saltar per sobre, sense cremar-vos. Amb això, us convertiu en compares o comares i quedeu units per sempre”. 


Durant l’any hi ha diverses petites celebracions, perquè a l’Alguer els agrada la festa. “El Ferragosto, el 15 d’agost, i Sant Miquel, el 29 de setembre, són dues dates importants, però la festa més gran és per Cap d’Any”. Perquè aquesta petita ciutat no només festeja el 31 de desembre, sinó que es comença a celebrar dos dies abans. “Durant tres dies la ciutat és plena de gent de tota Sardenya, amb mercats, concerts d’artistes nacionals prou importants i molta, molta festa”. 

La vida i la llengua a l’Alguer

A tot això, la Giulia fa uns mesos que viu a Barcelona, on s’ha trobat una vida molt diferent. “Òbviament, Barcelona és molt més gran, així que hi ha moltes més oportunitats”. Acaba de començar un doctorat en humanitats, centrant-se en la mística de les dones al segle XIII. “L’Alguer és molt petit, així que per estudiar aquests temes he hagut de marxar a la gran ciutat. Jo estic enamorada de la meva terra, però estudiant això és molt complicat que pugui trobar-hi feina, allà; cosa que és una pena”, es lamenta. “M’encantaria viure a l’Alguer tota la vida. Potser com a professora d’alemany”, perquè d'idiomes no n'hi falten, “a un institut o a la Universitat de Sàsser. La tranquil·litat, el clima, les platges… no té comparació. Barcelona és molt millor quan ets jove i vols fer de tot. Però, per tenir una vida adulta? L’Alguer, sense dubte”. 


Banderes de Sardenya, Itàlia i L'Alguer a Porta Terra, l'antiga entrada de la ciutat

I sobre el tema lingüístic, marxar de casa li ha fet sorgir una visió completament nova. “Cada dia es parla menys català i m’incloc en això. Només la gent gran es comunica en alguerès entre ella mateixa, perquè totes les noves generacions ja han crescut en italià. A l’institut, tot en italià. Al carrer, tot en italià. Jo m’he criat escoltant alguerès, però gairebé mai l’havia parlat, perquè és una llengua més aviat passiva a l’illa”, descriu la Giulia. “Però des que he vingut a Barcelona, escoltar tant el català ha fet que em surti de dins ensenyar i defensar el meu dialecte. Estic orgullosa de dir que parlo alguerès”. 

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —