La mare d’Ali Smith va deixar l’escola quan tenia 13 anys: vivia en la pobresa i el seu pare havia mort, així que li tocava treballar. Anys més tard, veia com la seva filla passava totes les hores que podia entre llibres, i li retreia la seva passió. La incomprensió va continuar fins que, per curiositat, la mare va agafar una de les obres de teatre que l’adolescent tenia entre mans. Va obrir-la i va llegir en veu alta una frase qualsevol. "És preciós, normal que t’agradin els llibres", va confessar-li a Ali Smith en acabar. 

De tota la seva infantesa, la mare només havia conservat dos records, i justament eren dos llibres de quan anava l’escola. El primer li va regalar a Smith en començar la universitat, i el segon —de gramàtica— el van trobar entre les sabates de l’armari quan va morir.

Amb aquesta anècdota familiar l’autora britànica ha començat la lectura del pregó de Sant Jordi d’enguany, que s’ha celebrat aquest dimecres en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Després del pregó l’escriptora ha conversat amb Dolors Udina, la seva traductora al català, a qui ha agraït la seva tasca: “Sempre he cregut que el llibre no existeix fins que s’elabora també en altres llengües”. 

El discurs ha reivindicat el poder de la literatura, la “màgia” de l’escriptura i la necessitat de les llibreries públiques. En aquest sentit, fa anys que els governs del Regne Unit redueixen els pressupostos dedicats a aquest sector, i Smith va escriure Biblioteques públiques (Raig Verd, 2024) per mostrar els efectes d’aquesta mesura. En aquests contes s’intercalen comentaris d’amigues i conegudes, en què expliquen quin va ser el paper de les biblioteques públiques quan creixien: els carnets eren armes contra la ignorància.

“Fa més de 10 anys que es va publicar i ara la situació és pitjor”, critica la britànica. En el públic s’han aixecat —en silenci— alguns cartells a favor d’aquest servei públic. A més, durant tot l’acte s’han sentit els xiulets i càntics de la manifestació de fora. Smith ha recordat com va assabentar-se de la mesura al seu país: mentre passejava amb el seu editor van trobar una biblioteca, van entrar-hi, i la treballadora va dir-los que havien entrat a un club privat. 

Què esperar de la seva producció?

“No és literatura del jo, sinó de nosaltres. Són històries arrelades als moments que vivim”, ha defensat Dolors Udina, qui ha passat mesos i anys atrapada en les novel·les de la pregonera, segons ha dit orgullosa i “emocionada”. Així, Smith ha reconegut que va escriure el Quartet estacional (Raig Verd) —les seves obres més famoses— en èpoques convulses, com el Brexit, la primera presidència de Trump i la pandèmia del coronavirus. Va ser una sorpresa que es produïssin tants esdeveniments socials i polítics en tan poc temps, però s’hi va adaptar: s’havia autoimposat el repte de publicar les novel·les del quartet molt seguides entre elles, i no podia ignorar aquests fets.

Ara s’enfronta a un altre repte que és un “plaer”. Smith ha revelat al públic que el seu pròxim projecte és diferent de tot el que ha fet fins al moment: treballa en una ficció que ha de representar tots els quadres que es troben en un museu del seu país, amb qui col·labora. A més, ha deixat entreveure —divertida— que hi haurà una nova publicació, de la qual no ha volgut donar cap detall. I la traductora ha sigut còmplice del secret. 

Virginia Woolf, William Shakespeare o Dylan Thomas són alguns dels molts autors clàssics que formen part de la producció d’Ali Smith. Aquí s’evidencia la passió de l’escriptora per la literatura. “Els llibres venen d’altres llibres. Ja estan allà, simplement he de donar-los forma i posar-los a bonic. Són una força viva… Em sento lligada a tots els autors i als llibres que encara no he llegit. És una vida ben viscuda”, celebra. 

Una oda als llibres

El 90 % del pregó s’ha dedicat a la tasca que fan els llibres: “Ens hi apropem amb amor i ens ho recompensen amb escreix perquè ens fan créixer. Nosaltres no vivim per sempre, però ells sí”. De la mateixa manera, ha defensat que està formada en un 90 % de llibres, i ja la resta és aigua. Per Smith, un dels poders dels llibres és fer-nos companyia, ja que “les novel·les viuen, viatgen i creixen amb nosaltres” i, per tant, “quan obrim un llibre ens obrim a nosaltres”.

“Mouen muntanyes i les fan ballar. Són l’objecte més proper a la vida. Tenen arrels!”, ha defensat en un corrent d’emoció Smith. Per això, ha recordat a aquells que se sentin indefensos o aïllats i sols que llegeixin. “Allà podreu conèixer molts llocs, i si voleu jo us puc guiar”, ha afegit amb un somriure. 

Smith s’ha mostrat com una apassionada de la literatura, però també de l’escriptura, la qual valora com una experiència “misteriosa” però “màgica”. Segons ha explicat als assistents, el procés d’escriure és ple d’incògnites perquè, abans de cada sessió, mai sap què escriurà, sinó que flueix amb ritme del llenguatge.

“És una cosa extraordinària el que em passa quan escric. Escriure és més gran que nosaltres, la sensació és salvatge i inesperada com anar darrere d’un cavall”. Quina seria la gràcia d’escriure i llegir si sabéssim el que passarà?