L’ansietat, la incertesa i la sensació de no tenir la vida resolta són algunes de les inquietuds que travessen Con la misma cara, el nou disc d’Alison Darwin. Després de publicar Ficción y Realidad el 2021, la banda barcelonina torna amb un treball que aconsegueix definir la seva identitat sonora i s’allunya de les etiquetes d’indie i grunge que havien marcat els seus inicis. “Som una banda de rock, i el rock engloba molt”, expliquen durant la sessió.

Alison Darwin és una banda formada per la Laura, la Sara, l’Aleix i el Mario. Tot i que van fer les seves primeres passes abans de la pandèmia, l’agrupació ha passat per diferents estils i ha variat de membres des d’aleshores. La incorporació de la Sara i el Mario ha fet encaixar totes les peces del trencaclosques i ha fet que el grup acabi de determinar la seva identitat.

Una essència de rock eclèctic

La visió del Mario, que també treballa en la producció musical, ha estat clau en aquesta evolució. El bateria ha contribuït a classificar les influències del grup i a trobar un so propi, més contundent i obert a l’experimentació electrònica. “No és que els faltés cap peça, sinó que calia ordenar coses”, explica. Aquesta nova etapa es reflecteix en cançons com Quiero Tekno, que combina rock i electrònica amb referències a la cultura popular catalana. El videoclip incorpora elements com les sardanes i els correfocs, una picada d’ullet a les festes que els han vist créixer.

Però el nou àlbum també posa el focus en les contradiccions de la vida adulta. Amb títols com El café no me hace nada o La gente es subnormal, Alison Darwin retrata amb ironia una generació que conviu amb les expectatives socials i la incertesa sobre el futur. “Els millennials estem en la vida de l’ansietat”, defensen. Les cançons es converteixen així en una manera de canalitzar la frustració quotidiana: “La nostra manera d’expressar-ho és amb ràbia: fotem canya i traiem tota la ràbia a les cançons”, relaten.

“Ens despullem emocionalment amb les cançons, i el que mola és que la gent es pugui sentir identificada”

Aquesta voluntat de mostrar-se amb més honestedat també explica el pas de l’anglès al castellà. Si inicialment cantar en anglès els permetia prendre distància de les lletres i parlar de coses “més intrínseques”, diuen, fer-ho en una llengua més propera els ha ajudat a connectar amb el públic. “Ens despullem emocionalment amb les cançons, i el que mola és que la gent es pugui sentir identificada”, comenten. Ara la banda tampoc descarta fer algun projecte en català, i tot i que saben que “hi haurà gent de fora que no ens entendrà”, asseguren que no els fa res assumir el risc: “Ho hem de fer. No existeix encara, però existirà”, confirmen.

Amb el disc a punt de sortir, el principal objectiu és portar les cançons noves als escenaris després de moltes hores d’assaig. Un dels moments que els ha fet imaginar aquest futur va ser la seva participació en el Festival Magnífic de Lleida aquest estiu, quan van sentir que estaven on volien estar. “Si això fos la nostra vida, ja seria increïble”, recorden. De moment, Alison Darwin continua construint el seu camí a base de noves cançons, amb un rock que aconsegueix convertir la ràbia en una banda sonora ideal per les inquietuds de la seva generació.