El curs escolar dona el tret de sortida el dia 8 de setembre amb una nova jornada de vaga educativa convocada per diversos sindicats, entre ells CGT Ensenyament. En aquesta entrevista amb el Diari de Barcelona, el seu delegat provincial a Barcelona, Álvaro de Ildefonso, respon a la necessitat del Departament d’Educació de començar el curs “amb normalitat”. Denuncia les insuficiències principals del sector i repassa la seva comunicació amb Educació durant el curs passat i l’estiu. 

Dilluns passat, la consellera d’Educació, Esther Niubó, va dir que després de “moltes vagues” el curs passat, l’aprenentatge dels infants és una “línia vermella”. Per què és important per a CGT la vaga del primer dia de curs?
La considerem necessària i urgent. Després d'unes mobilitzacions com no hi havia hagut en 40 anys, la plantilla va rebutjar el preacord que presentava la consellera i que van signar altres organitzacions. Això significa que no és suficient per a la plantilla ni per la situació d'emergència educativa que tenim. Demanem que s’inverteixi el 6 % del PIB que marca la llei de 2010. Fa 16 anys que s’hauria d’estar invertint aquest 6 % en educació i no s’hi arriba ni al 3 %, així que les nostres demandes estan per sota del que marca la llei. Així de surrealista és, i per això hem de convocar la vaga i continuar amb les mobilitzacions. 

Quines problemàtiques accentuen la situació d’“emergència educativa” de la qual parleu?
Ara es veuen molt més clarament totes les retallades que es van fer durant la primera crisi, que va començar el 2007 i va provocar reduccions durant el 2010, 2011 i 2012. Portem moltíssims anys i no ens refiem de les promeses del Departament. Per molt que fa anys que diuen que estan reduint les ràtios, que és un dels problemes més greus que tenim, a la pràctica no és així. Hi ha una davallada del creixement demogràfic que es vol presentar com una reducció de ràtios, però no ho és. 

"Les nostres demandes estan per sota del que marca la llei"

D’altra banda, hi ha tancaments de línies educatives a la pública i no a la concertada, o tenim treballadores amb diferents drets laborals en el sistema públic. Tothom que va a una escola sap que necessitem un increment de plantilla com a mínim d'un terç de l'actual, un sistema amb més mans i més dotacions.

I quines queixes us traslladen més sovint els docents de Barcelona?
Les ràtios representen un dels problemes més grans. Més enllà d’això, hi ha la falta de democràcia als centres. Abans hi havia claustres democràtics on es participava molt més activament a la vida del centre, i no només s’escollia l’equip directiu. Ara són meres reunions informatives. També tenim problemes amb les infraestructures. No parlem només de centres que estan en barracons, sinó de les altes temperatures que hi ha a les aules en molts moments de l’any. És una inversió molt gran, però és una cosa que s’ha de solucionar. I, sobretot, la qüestió de la burocràcia. Hem d’emplenar papers que no serveixen de res i que ningú es llegeix. 

També poseu el focus en el decret de plantilles. Com repercuteix en els docents?
Ens afecta molt en la vida quotidiana del centre. Si et mous una mica, ets actiu o no estàs d’acord amb la direcció, et poden fer fora d’aquesta institució, independentment de la vida que t’hagis muntat al voltant de la feina. Creiem que és poc democràtic.

"Sovint no es considera a les treballadores d'escola bressol part de l’educació, estan molt malament pagades i les ràtios són una bogeria"

En els darrers comunicats, heu fet èmfasi en la Revolució 0-3. Per què és prioritària?
Parlem de les treballadores d'escola bressol. Tot i que hi ha hagut algun avenç, no és suficient. Sovint no se les considera part de l’educació i estan molt malament pagades. Les ràtios són una bogeria: a Catalunya hi ha vuit nadons de 0-1 anys per professional, 13 de 1-2 anys i 20 de 2-3 anys.

Quines ràtios demaneu?
Com a mínim les recomanacions europees, que són quatre infants per professional de 0-1 anys, sis d’entre 1 i 2 anys i vuit de 2-3 anys, i que augmentin els metres quadrats per infant, que ara mateix només són dos. Costa molt mobilitzar aquest sector, perquè si no hi són, a veure qui s’encarrega d’aquests nens tan petits. També està molt feminitzat, i és un dels que està més avall dins de l'estratificació de l’educació pública. 

Quines ràtios considereu acceptables a escoles i instituts?
Com a professor de secundària, la reducció hauria d’estar entre els 17 i els 20 alumnes. L’any passat eren més de 30 per aula. A primària també haurien de baixar una mica per ser una ràtio mínimament acceptable, entre els 12 i els 15. 

Què ha canviat des de l’última gran onada de protestes?
Hem passat d’un sector que estava totalment desmobilitzat a tenir molta consciència de la situació que vivim i dir “ja n’hi ha prou”. Els treballadors tenen clar que no és suficient el que s’ha de negociar, que es necessita invertir més i que el nostre sector no es pot continuar menystenint. Porto 18 anys a l’ensenyament i cada curs és el mateix. Necessitem un canvi radical per al futur dels nostres fills i filles, i l’educació és el futur de la societat.

"La consellera ha estat callada durant tot l’estiu, ara li arriben les presses amb l'inici del curs"

I hi ha hagut avenços en les negociacions amb el Departament d’Educació aquest estiu?
Zero. No havíem tornat a tenir cap reunió ni amb el Departament ni amb la consellera des del preacord. La consellera ha estat callada durant tot l’estiu, des que es va reunir amb nosaltres, i ens va mentir a la cara, dient que adjuntaria una sèrie de reivindicacions quan després en les propostes que ens feien no n'hi havia cap ni una. Mentrestant hem estat treballant de valent en període de vacances. Ara li arriben les presses per l’inici de curs.

Què s’espera que passi després de la vaga?
És molt possible que continuïn havent-hi vagues. Encara no hi ha dates, cal veure com va la comunicació amb el Departament, però estem convençuts que el conflicte s’allargarà, perquè la informació que tenim des de finals del curs passat és que no hi ha res a fer. Nosaltres tenim clar que continuarem fins que aconseguim un acord que la plantilla pugui autoritzar. 

Què hauria de passar en aquesta vaga per considerar-la un èxit?
Per nosaltres ja serà un èxit haver projectat mobilitzacions i manifestacions a totes les províncies i territoris, i fer assemblees a les places dels ajuntaments. Després de la vaga haurem d'aconseguir un acord amb els sindicats combatius, l’Assemblea Educativa de Catalunya i les assemblees de centres, i decidirem l’estratègia a seguir entre tots i totes. La lluita és com una marató. No tenim cap problema en continuar-la, perquè portem moltíssims anys lluitant.