"Amb 'lo' gran que he estat jo... I ara us voleu desfer de mi com d'una joguina vella"
Publicat el 08 d’abril 2022

Al Si pogués parlar d’avui hem aconseguit entrevistar algú molt aclamat en els últims mesos —fins i tot anys!— però que ara sembla ser es retira. I no per voluntat pròpia. Després de mesos intentant contactar-hi sense èxit, donada la seva atrafegada agenda, per fi parlem amb la mascareta.


Bona tarda, senyoreta mascareta. Com està?
Res de senyoreta! Jo soc una senyora. Que sense mi estaríeu ja tots caput. Un respecte.

Bé, perdoni. Però… sembla ser que té els dies comptats.
M’estàs dient que em moro?

Jo no ho volia dir així, però… certament sí. El govern ha confirmat que ja no la considera necessària.
Sense mi, durareu ben poc.

Per què ho té tan clar?
Si estiguessis en el meu lloc no en tindries tants dubtes. Tu no saps la de porqueria que arribeu a acumular en mi. El que traieu per la boca i pel nas. Soc un fre davant la propagació de bacteris.

Caram, ja parla com els epidemiòlegs. Quin vocabulari més tècnic.
Home, nena, que això no és baladí. Amb lo gran que he estat jo… va haver-hi una època on no em trobàveu enlloc. Esgotada a tot arreu. I ara us voleu desfer de mi com d’una joguina vella i trencada…

Dona, és que tampoc ens ho poses fàcil. Ets la relació més tòxica que he tingut mai. Sense tu, puc pillar un virus que m’ataqui tot el sistema respiratori, però respirar amb tu no és tasca fàcil.
Au, va, si a l’hivern us abrigo i tot. Amb el fred que està fent aquests últims dies no us sobrava pas!

Però a l’estiu ofegues com una mala cosa.
A sobre que us protegeixo…

A quin preu? Parlem del desastre que ets per a la nostra pell… fas que ens surtin més grans que la nostra estimada regla!
Ah, la meva gran aliada… les dues som igual d’inoportunes! Quan ens voleu, no hi ha manera que apareguem, però quan no ens necessiteu, aquí hi som! Pensa que almenys us els tapo, tots aquests grans.

Però si ens els fas venir tu!
I us evito contagis. A veure què feu ara sense mi. Tant per cobrir grans com per controlar la covid. Per què a ella no la entrevisteu? La gran desapareguda…

Això és un tema de criteri editorial. Tornem a vostè, com afronta aquesta nova etapa? Pensa reinventar-se d’alguna manera?
Està bé que m’ho preguntis. D’entrada, alguns sectors encara em necessiten: els metges, la gent gran, la població vulnerable. I al transport públic m’haureu de seguir portant! Encara sort que la Colau a mi ja em va rebaixar la T-usual… A veure quants arribeu al metro i us adoneu que m’heu oblidat a casa. Colla de despistats! Però tornant al que em preguntaves, reinventar-me… home, estaria molt bé. I realment puc tenir molts usos: com a posagots, suport per qualsevol cosa, fona... Ara que les nenes es fan tops amb mocadors de coll també em podrien fer servir a mi! I que ho pengin al tiktok, em faria ben viral. O com a braçalet, que és com m’han portat alguns durant tota la pandèmia.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —