-
Publicat el 05 d’abril 2026

"La gent no té amistats com la nostra", diu l’Emerson, intentant que l’Amos, el seu millor amic, oblidi que acaba de cometre un dels actes més imperdonables possibles. I el pitjor és que ho aconsegueix. I sí, això pot provocar ràbia —i amb raó. El mal cos que deixen les últimes pàgines del llibre també respon a aquesta idea que l’art, inclosa la literatura, t’ha de fer sentir, encara que sigui fàstic, davant del comportament humà.

Entre amics, publicat en català per Edicions del Periscopi a mitjans de febrer de 2026, és el debut literari del novaiorquès Hal Ebbott. Un relat incòmode i cru que dissecciona la família, l’amistat i la traïció, però sobretot una cosa menys evident: la fragilitat —i la violència latent— de certes masculinitats que es volen sòlides.

 

L'Amos i l'Emerson es coneixen des de fa dècades, fet que ha consolidat una relació molt més intensa i fidel que qualsevol dels seus matrimonis. Una relació marcada pel poder, la dependència i la impunitat; una relació tòxica, per desgràcia. Ja de per si, costa veure en relats com aquest amistats entre homes sinceres, duradores, semblants a l’ideal cinematogràfic i literari de les amistats entre dones, marcades per les confidències i també per un cert grau de dependència.

Després d’un sopar amb les respectives parelles i filles, aquest vincle es posa a prova fins a un límit moral difícil d’assumir: un acte que no només trenca la confiança, sinó que obliga el lector a replantejar-se fins a quin punt els afectes poden justificar-ho tot.

Crònica d'una tragèdia anunciada

Ebbott, des d’un bon principi, aconsegueix crear un ambient innegable d’inquietud. Els objectes que es trenquen, els cossos que es lesionen, construeixen aquest ambient fosc in crescendo que dona la sensació que, en algun moment, alguna cosa implosionarà. I aquí hi ha la clau: no és tant que passi, sinó com es digereix.

A la pràctica, sí: és la història d’un home blanc, privilegiat i cishetero que se’n surt després d’un acte horripilant. I cal dir-ho, perquè pot ser un punt de fuga per a alguns lectors. Però reduir la novel·la a això seria també simplificar-la. El que fa Ebbott és més incòmode: mostrar com aquests privilegis no només protegeixen, sinó que deformen la manera d’entendre molts elements vitals.

Narrativament, la novel·la és potent durant bona part del recorregut. El punt de vista es desplaça entre personatges amb agilitat, incloent-hi les filles, sovint relegades en aquest tipus de relats, i que aquí aporten una mirada lateral inquietant gràcies al seu desenvolupament psicològic. Tanmateix, en el tram final es percep una certa voluntat d’impactar, però sense tot l’èxit esperat, fet que fa quasi necessària la passada per la tisora, ja que es podrien estalviar prop d’un centenar de pàgines.

La sensació que travessa tota la lectura, en termes musicals, i que crec que serveix encara millor per il·lustrar el to, és que la narració recorda Dark Red, de Steve Lacy: una tensió sostinguda, gairebé física, la intuïció constant que alguna cosa dolenta està a punt de passar. I quan passa, el que queda no és tant el xoc com el dubte.

Perquè, al final, Entre amics no parla només de traïció, sinó d’una idea més inquietant: que potser no coneixem mai del tot aquells a qui més estimem. I que, fins i tot així, continuem confiant-hi. Però que quedi clar: l’amistat no hauria de poder-ho tot. Ni els vincles, per ser de sang, han de ser vincles.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —