Amnistia Internacional (AI) alerta que la nova directiva de retorns de la Unió Europea obre la porta a la "normalització" de pràctiques com les batudes migratòries a llars, llocs de feina o centres d'acollida, a l'estil de les tècniques emprades per l'ICE dels Estats Units. Els estats membres de la UE i el Parlament Europeu es troben en la fase final de les negociacions per adoptar formalment la reforma del reglament en el qual, entre les mesures que recull, hi ha la creació dels polèmics centres de deportació en tercers països. L'advocada de l'oficina d'AI davant la UE Olivia Sundberg denuncia que la directiva pretén abordar la immigració irregular a través de "la detenció i les deportacions a qualsevol preu".

La reforma de la directiva de retorns de la UE és una de les últimes carpetes del Pacte de Migració i Asil de la UE pendent d'aprovar. L'executiu d'Ursula von der Leyen va presentar la proposta per actualitzar el reglament el març de l'any passat, en un context d'enduriment de les polítiques contra la immigració entre la majoria dels governs de la UE. De fet, quan els estats membres van sotmetre a votació el text el desembre passat, Espanya va ser l'únic estat membre que va votar en contra de la reforma.

L'objectiu és simplificar i accelerar l'expulsió de migrants en situació irregular. Segons dades de la Comissió Europea, només un 20 % de les persones amb una ordre de retorn acaben sortint de la UE. Però des de les organitzacions de drets humans, han denunciat reiteradament que el reglament planteja seriosos riscos de vulneracions dels drets humans.

"El problema que veiem és que no és una reforma destinada a abordar la irregularitat. Se centra en l'aplicació de la llei, la detenció i les expulsions a qualsevol preu", lamenta Sundberg. "Es tracta d'una proposta que es va presentar d'una forma molt precipitada, sense una avaluació d'impacte i sense consultes formals, tot arran de la pressió exercida pels estats membres perquè tiressin endavant una sèrie de reformes molt concretes", afegeix l'advocada d'AI.

Segons Sundberg, el reglament "amplia considerablement" l'ús de la detenció per perseguir persones en situació irregular i estableix "un conjunt molt punitiu d'obligacions, restriccions i sancions per a les persones a les qui s'ha dictat una ordre d'expulsió".

Una de les parts de la reforma que ha estat més criticada per AI i altres organitzacions és la introducció de disposicions que repliquen les polèmiques pràctiques utilitzades per l'ICE dels Estats Units, que han provocat una onada de protestes en els últims mesos contra l'administració de Donald Trump.

Concretament, el text que s'està negociant introdueix la possibilitat que les autoritats nacionals apliquin "mesures d'investigació" per detectar migrants en situació irregular i, per fer "efectives" les ordres de retorn, obre la porta al fet que es pugui "registrar el nacional d'un tercer país i el seu lloc de residència o altres locals pertinents" si això és "necessari, proporcionat i està degudament justificat". El document també avala que les autoritats puguin confiscar "efectes personals, dispositius electrònics o altres objectes de rellevància".

"El risc real és que es produeixi una normalització de mesures que inclouen la discriminació racial o les batudes en llars, oficines d'ONG que presten assistència jurídica a immigrants, en centres d'acollida per a persones indocumentades o en els llocs de feina de les persones", avisa Sundberg.

"Aquestes polítiques generen por, no només entre els migrants, sinó en totes les comunitats que els acullen.  Poden dificultar l'accés de les persones als seus drets i serveis bàsics i creen un risc real de discriminació, a més de ser innecessàries i desproporcionades", afegeix.

Centres de retorn

La reforma també donarà cobertura legal a tota la UE a la creació dels polèmics centres de retorn en territori no comunitari, a l'estil del model que la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, ha intentat implementar a Albània. Si entra en vigor, els estats membres podrien aixecar instal·lacions en tercers països que la UE considera "segurs" —i amb qui tinguin un acord o conveni— per traslladar-hi els migrants amb una ordre d'expulsió o aquells a qui se'ls ha rebutjat la sol·licitud d'asil. A diferència del "model Meloni", la directiva no preveu que es pugui traslladar a aquests centres immigrants a qui encara s'està tramitant la sol·licitud d'asil a la UE.

"Hem deixat molt clar que no es poden posar en marxa de cap manera que respecti els drets humans. Cada vegada que s'han creat, tots aquests centres han donat lloc a un patró molt predictible de violacions dels drets humans. Provoquen que les persones quedin atrapades en una detenció automàtica i arbitrària", afirma l'advocada d'AI. Sundberg alerta que vulneren el principi de no devolució perquè impliquen "traslladar a la força algú a un país que no és el d'origen, en el qual s'enfrontarà a una detenció automàtica quasi segur".

A més, avisa que aquests centres generen "enormes dificultats de supervisió" i dubtes sobre les condicions en què s'internen les persones, i que "creen dependències amb tercers països" i són "extremadament difícils" de posar en marxa a la pràctica.

"Són tant inhumans com inviables. Tots aquests plans han resultat exorbitantment cars i comporten riscos de violacions de drets humans", apunta. Els centres de Meloni a Albània han acabat judicialitzats i, en aquest sentit, des d'AI subratllen que l'aplicació d'aquest model obre la porta a litigis que, a la pràctica, provoquen que els centres "acabin buits".

Ampliació dels períodes de detenció

Entre els aspectes que també negocien els estats i l'Eurocambra, hi ha la possibilitat de retornar a un país tercer —diferent del d'origen— a persones que es trobin il·legalment a la UE i que han rebut una decisió final de retorn, sense necessitat que aquesta tingui cap vincle amb el lloc proposat. Els estats podran expulsar-les sempre que existeixi un acord bilateral o a escala de la UE amb el país proposat.

Al mateix temps, la reforma del reglament obre la porta a la imposició de prohibicions "indefinides o permanents" d'entrada a la UE quan es consideri que existeixen riscos per a la seguretat interna i s'ampliarien els períodes de detenció —fins a dos anys, prorrogables amb terminis successius de sis mesos— per tal de garantir una execució "efectiva" de les expulsions.

També imposaria als migrants "l'obligació de cooperar" amb les autoritats durant el procés de retorn, aportar dades biomètriques i "estar disponibles". En cas de no fer-ho, se'ls podrà sancionar amb la retirada d'ajudes, multes o penes de presó, entre d'altres.

La norma introdueix la possibilitat que els governs de la UE tipifiquin com a delicte l'entrada i l'estada il·legal dins el seu territori, així com que s’ampliïn els supòsits per dur a terme expulsions forçoses de persones en situació irregular —quan no cooperin, es quedin a la UE més enllà de la data límit de sortida voluntària o plantegin un risc per a la seguretat—. També introdueix i el reconeixement mutu de les ordres de retorn entre els estats membres.

Espanya, únic vot en contra

El reglament es troba en la fase final d'aprovació. Els estats membres van donar llum verda a la seva posició per a les negociacions el desembre passat. El Parlament Europeu ho va fer el març i les negociacions entre ambdues institucions van començar immediatament després del vistiplau dels eurodiputats, amb l'objectiu de tancar un acord com abans millor perquè pugui entrar en vigor aviat. La pròxima reunió entre els negociadors del Consell de la UE —on estan representats els estats— i els de l'Eurocambra és aquest pròxim dimecres, però per ara diverses fonts diplomàtiques apunten que no es preveu que s'arribi a un acord encara per tancar el text.

El govern de Pedro Sánchez va ser l'únic entre els 27 estats membres que va votar en contra de la reforma de la directiva de retorns. Preguntada per la regularització de prop de mig milió d'immigrants, l'advocada d'AI diu que la mesura de l'executiu de Sánchez demostra que "existeix un enfocament alternatiu al que està dominant a Europa ara com ara" en matèria de gestió de la immigració.

"És un dels pocs països que ha advertit constantment que moltes de les polítiques que s'estan posant sobre la taula no són només insostenibles, i potser no compleixen amb el dret internacional, sinó que realment perjudiquen la relació que Europa manté amb els països de fora del bloc", sentencia Sundberg.

Text de Marta Vidal i Gerard Escaich