Anar al metge i sortir amb un títol de novel·la en comptes d'una recepta de farmàcia pot semblar estrany, però a Barcelona és una pràctica que comença a estendre's. La biblioteràpia utilitza la lectura amb finalitats terapèutiques i s'està fent un lloc com a recurs complementari en la gestió de l'ansietat, el dol o el malestar emocional. La biblioteràpia no pretén substituir cap tractament mèdic, però sí oferir una via diferent per aprendre a gestionar allò que sovint costa d'expressar amb paraules pròpies. 

A la primera línia d'aquest treball hi ha la periodista Laura Garcia, impulsora del projecte Booklife. Amb aquesta iniciativa treballa en espais molt diversos, des de la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat fins a tallers a centres penitenciaris o la Fundació Kālida, centrada en l'acompanyament a pacients oncològics. 

El treball rebutja la recepta ràpida o la guia d'autoajuda convencional; cerca més aviat obres de ficció, diaris personalitzats o poesia que encaixin amb el moment concret que està passant la persona.

"No es tracta de buscar una solució màgica en un llibre ni de donar una recepta estàndard per a la tristesa", explica Laura Garcia sobre el dia a dia. La periodista afirma que la clau és trobar una lectura en què la persona es pugui reconèixer. A més, afegeix que quan algú descobreix que el que està patint ja ho ha escrit un altre abans, "la sensació d'aïllament s'afluixa i es pot començar a parlar del que li passa".

"No es tracta de donar una recepta estàndard per a la tristesa; la clau és trobar una lectura on la persona es pugui reconèixer"

Els efectes d'aquest treball es veuen sobretot a curt i llarg termini. Fa dos anys, la ciutat, gràcies a la proposta Booklife, va posar en marxa un projecte pilot de biblioteràpia a l'Hospital Clínic, on van realitzar prescripció literària personalitzada als pacients de l’Hospital de Dia i als de la Unitat d’Hematologia i Transplantament de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Un dels participants d'aquest grup inicial, el Carles (nom fictici), recorda com li va canviar la perspectiva el fet de passar per aquesta experiència: "Llavors tenia el cap que em feia mil voltes que no podia ni concentrar-me per llegir dues pàgines seguides."

Gairebé tres anys després, afirma que la lectura continua sent la seva eina principal per mantenir l'equilibri en moments difícils: "No em va curar de sobte, evidentment, però em va donar un respir i em vaig adonar que no era l'única cosa que se sentia així". 

Aquest efecte té una explicació clara des de l'àmbit de la salut mental clínica. Fonts de psiquiatria de l'Hospital Clínic defensen l'ús de la biblioteràpia en entorns comunitaris, ja que la literatura permet treballar aspectes als quals no arriba la medicació. 

"Llegir una història amb què t'identifiquis genera certa distància de seguretat. Et permet mirar el teu propi patiment a través dels ulls d'un personatge. Això baixa la tensió emocional i ajuda a processar coses complexes sense la sensació d'estar directament exposat a una consulta. Com a complement de la psicoteràpia, és un recurs molt útil en quadres d'ansietat o en processos de dol". El psiquiatre recorda que ha d'estar sota supervisió mèdica perquè no pot substituir la teràpia que el pacient segueix.

"Llegir una història amb la qual t'identifiques genera una distància de seguretat que permet mirar el patiment propi sense estar tan exposat"

En un moment en què els serveis d'atenció a la salut mental estan molt saturats i es busquen alternatives més humanes i pròximes, iniciatives com la de Laura Garcia o l'aval d'experiències com la d'aquell projecte pilot de fa dos anys demostren que la cultura pot tenir un paper de pes en la salut de la ciutat.