Després de la dimissió de Keir Starmer com a primer ministre del Regne Unit, el Partit Laborista tenia clar qui hauria de ser el seu successor: l’exalcalde de Manchester Andy Burnham. Popular dins del partit per ser un dels únics a haver guanyat les passades eleccions locals contra Reform UK, ha estat l’escollit per intentar recuperar l’estabilitat de la política britànica i reduir la intenció de vot a favor del moviment d’ultradreta de Nigel Farage. 

Francis Ghilès, investigador del CIDOB, comentarista de la BBC i exassessor del govern britànic, apunta que “el Partit Laborista pensa que ell podrà frenar a Farage i l’extrema dreta i és un dels motius claus pels quals Starmer ha cessat. Tenen por que en les pròximes eleccions Reform UK guanyi. En canvi, Andy Burnham ha demostrat en les recents eleccions locals que va guanyar, que pot fer mal als reformistes. I és un punt a favor des del punt de vista de molts votants del Regne Unit”. 

L’expert també afirma que el nou primer ministre és molt diferent de Starmer en l’àmbit comunicatiu. “Mentre que l’anterior era molt fred, amb complicacions per comunicar-se de forma natural, Burnham té una gran qualitat oratòria. Sap com jugar amb les històries per semblar més graciós i tenir un to més proper i càlid. El poble l’estima per la seva senzillesa en la forma de ser i de comunicar-se”.

El nou mandatari britànic és reconegut dins del partit per l’èxit en la gestió de la ciutat de Manchester. A escala nacional, es preveu que Burnham segueixi la línia de les polítiques del seu predecessor, sense que destaqui per propostes noves. Tanmateix, el que canvia és, sobretot, la forma de ser i de fer política. 

Un aspecte molt important de la caiguda de Starmer va ser “la por que tenia el mandatari de les conseqüències de les seves decisions més complicades. Quan hi havia alguna queixa d’alguna mesura que prenia, no era ferm amb el que havia proposat i retirava la mesura”, recorda Ghilès. Un exemple clar va ser la retallada de fons socials que va proposar per poder incrementar el pressupost en defensa, però que, després de les crítiques, va acabar retirant. Aquesta actitud va provocar una baixada de la seva legitimitat política, tant dins del partit com entre la ciutadania, per no tenir l’autoritat necessària en un càrrec tan important com el de primer ministre. 

D’altra banda, també va provocar indignació entre el poble britànic quan, al principi de la guerra d’Israel i Gaza, es va posicionar a favor d’Israel i dels EUA. “Va dir molt poc per a condemnar les accions dels israelians i hi ha moltes persones al Partit Laborista, i no sols en l'esquerra, que estaven molt decebudes per l'actitud de Starmer de no sortir a defensar un mínim de respecte per Gaza i la gent de Gaza”, assegura Ghilès. 

Ara, amb Burnham, s’espera un líder més ferm amb les decisions que prengui i també crític amb el govern d’Israel. Tot això mentre intenta reconciliar les diferents faccions del Partit Laborista, que estan totes representades en l’estructura del seu nou govern. Acontentar tothom no serà fàcil, però amb el nou mandatari britànic es creu que podria ser més possible arribar a un punt intermedi. 

Amb les pròximes eleccions generals a l'horitzó, previstes com a molt tard per a l’agost del 2029, Burnham haurà de convèncer la ciutadania de tornar a creure en el projecte dels laboristes i allunyar-la dels discursos extremistes. De fet, amb el context que envolta Reform UK, ara més que mai té possibilitats per aconseguir-ho: “Farage en aquest moment està envoltat de problemes de corrupció amb pagaments il·legals de gent connectada amb Rússia i les criptomonedes", adverteix Ghilès. Aquestes acusacions de corrupció han portat Farage a renunciar a l’acta de diputat per Clacton-on-Sea i a presentar-se a les eleccions parcials d’aquella localitat, en les quals s’escollirà el nou representant. D’aquesta manera deixa en mans del poble el seu futur mentre que busca la revalidació de la seva legitimitat política.