Ens trobem amb l'Anna Recasens (Cambrils, 1998) al pati del CCCB, a pocs metres de la facultat on analitza, des de l’antropologia urbana, com les transformacions urbanístiques modelen les relacions humanes. Però Recasens no només observa la ciutat des de la teoria, des de fa anys és una de les veus contra el projecte del Hard Rock. En un 2026 on el complex continua sent una ombra burocràtica de promeses i informes negatius, Recasens ens ajuda a desgranar per què aquest no és només un debat sobre un complex turístic, sinó una lluita del perquè de les inversions del territori.

Som aquí a prop de la UB Raval, lloc on continues amb la teva formació com a antropòloga especialitzada en entorns urbans. Més enllà de l’activisme, com t’ajuda la teva formació acadèmica a analitzar l’impacte que tindria un macroprojecte d’aquestes característiques al Camp de Tarragona?
Com a antropòloga urbana, poso especial atenció a les relacions humanes i a les conseqüències socials, econòmiques i relacionals dels canvis urbans. L'objectiu és anar més enllà d'una anàlisi material per veure l'impacte humà que suposa una transformació del territori com la de Hard Rock o la d’inversions d’aquesta magnitud en el nostre territori. Aquesta perspectiva ofereix una mirada més humana dels canvis urbanístics, a diferència de l'arquitectura o l'economia, que sovint es limiten a l'impacte econòmic, demogràfic o material. Som al 2026 i fa gairebé 15 anys que el Hard Rock volta pel territori sota diferents noms.

Per algú que no sap de què es tracta, com explicaries breument aquest macroprojecte i el punt en què es troba actualment?
El Hard Rock es projecta com un complex d'oci i turisme massiu, format per un hotel gegant, el casino més gran del sud d’Europa, botigues de luxe i piscines. Aquesta infraestructura s'integra en el context turístic de Vila-seca i Salou, on ja hi ha el PortAventura i altres complexos hotelers i turístics, peces clau del desenvolupament urbà del Camp de Tarragona. Tot i la magnitud de la inversió, la realitat sobre el terreny està igual que fa 15 anys: no ha canviat res. Actualment, el projecte es troba estancat després de nombroses modificacions del Pla Director Urbanístic (PDU). L’únic que hi ha és un escenari marcat exclusivament per la burocràcia i la disputa política.

“La Generalitat dona la cara per uns promotors que ningú coneix”

Després de tantes modificacions del PDU, molta gent ha perdut el fil de què es vol construir realment. Què implica, en termes d’urbanisme i infraestructures, el projecte vigent entre Vila-seca i Salou?
Costa crear oposició contra una cosa que no sabem ben bé què és; ens basem només en dades tècniques del PDU sobre sostres, consums hidràulics o el nombre de màquines de casino. L'empresa té seu jurídica a Barcelona, però sense representants físics, tot es firma des dels Estats Units. Actualment, hi ha articles que parlen d’un hotel en forma de guitarra amb piscines, casino i botigues de luxe, imitant l’estètica dels complexos turístics de Mèxic. Però realment ningú sap de què estem parlant, està molt aturat i sembla que ens barallem contra una "mà de palla" perquè no sabem qui hi ha darrere. La Generalitat dona la cara per uns promotors que ningú coneix.

La plataforma “Aturem Hard Rock” va néixer per oposar-s’hi frontalment. Creus que la incidència de la plataforma ha sigut determinant per evitar que les obres hagin començat?
Sí, totalment, ho hem fet actuant en tres fronts. El primer és l'administratiu i jurídic: vam aconseguir aturar el PDU inicial al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya mitjançant un contenciós administratiu, un recurs que ha impedit la seva aprovació fins avui. El segon és el front institucional, on hem tingut un paper molt important portant el debat polític allò que passa al nostre territori, condicionant governs i pressupostos i fent que el projecte surti en tots els debats electorals perquè la gent sàpiga de què es parla i es posicioni.

I la mobilització social?
El front del carrer és el més important a llarg termini per construir suport popular i informar la ciutadania. Hem recorregut part del Camp de Tarragona i Barcelona explicant el projecte per trencar el silenci institucional i democratitzar el debat; no pot ser que una part de la població no sàpiga què volen muntar al costat de casa seva. Si no haguéssim actuat, el projecte no s'hauria aturat fins ara. L’objectiu de la plataforma és l'enterrament definitiu del Hard Rock.

Tanmateix, els defensors del complex i part de l'administració alerten sovint de les indemnitzacions milionàries que això comportaria. Tindria algun cost per la Generalitat tirar enrere el projecte?
L'últim embat polític va consistir a demanar un informe al gabinet jurídic de la Generalitat per analitzar si realment aturar el projecte tindria un cost econòmic. El PSC argumentava que calia assumir indemnitzacions milionàries, però l'informe va confirmar que no hi hauria costos si les coses es fessin bé.

Què vol dir fer les coses bé?
Implica aturar el projecte abans d'aprovar el PDU definitiu. En cas contrari, un cop aprovat, el PDU dona permís a l'empresa per tirar endavant i, si llavors s'aturés per voluntat política, la Generalitat sí que hauria d'assumir els beneficis esperats de la inversió. Per tant, actualment existeixen vies per cancel·lar el complex sense cap mena de cost per a l'administració. Tenint en compte, però, que la Generalitat ja ha gastat molts diners públics en estudis de viabilitat, el Govern utilitza el “doble joc” de la indemnització com a eina polèmica per evitar el bloqueig.

“Calen inversions per aturar l'atur, però cal parlar de quines”

Els defensors del projecte, inclosos els ajuntaments afectats i part del sector empresarial, argumenten que el territori necessita inversions per reduir l’atur. Quin argument contraposeu vosaltres a la promesa de creació de milers de llocs de treball directes i indirectes?
Calen inversions per aturar l'atur, però cal parlar de quines. Necessitem invertir en sectors que aportin llocs de feina estables i de llarg termini, evitant que la gent es vegi abocada a feines temporals precàries en un sector tan exposat a fluctuacions externes i globals com la sequera o la Covid-19. El problema apareix quan els interessos del lobby turístic passen per sobre de la qualitat de vida de la gent. Ells venen el macroprojecte com “el progrés”, però un sol complex no aturarà l'atur de tota la comarca; l'economia no pot dependre d'un sol projecte.

Sovint es parla de la necessitat de desestacionalitzar el turisme a la Costa Daurada perquè no es concentri només a l’estiu. Un complex d’oci i congressos obert tot l’any ajudaria a aconseguir aquesta estabilitat econòmica?
No tenim les condicions socials ni la infraestructura per sostenir aquest volum de persones tot l'any. Pobles com Cambrils, Vila-seca o Salou ja han de fer un esforç públic durant tres mesos que és insostenible d'allargar. Invertir en serveis per a una demanda externa que no viu aquí satura el territori i fa que les externalitats negatives com el consum d'aigua en sequera, l’energia, la brossa o la seguretat, s'allarguin permanentment.

Això que provoca?
El problema central és que els beneficis no recauen sobre el territori perquè les empreses són transnacionals i internacionals, però la inversió en infraestructures sí que és pública. Som pobles que han de donar servei al triple de la seva població i això és ecològicament i socialment insostenible. S'utilitza la desestacionalització com a excusa per justificar el Hard Rock o l'ampliació de l'aeroport, però el model hauria d'enfocar-se en la gent que hi viu. Existeixen debats utòpics sobre la democratització del turisme o infraestructures públiques per retenir beneficis, però ara mateix estem lluny d'aquestes vies.

Vosaltres heu utilitzat el concepte “gentrificació” per referir-vos a les conseqüències del projecte. Com pot afectar un complex turístic d’aquestes dimensions a l’accés a l’habitatge o el cost de vida dels residents de Vila-seca o Cambrils.
Més que de gentrificació, que es basa en la substitució de residents per d'altres amb més poder adquisitiu, ara parlem de turistificació, que succeeix quan les decisions urbanístiques i socials s'enfoquen al turisme i no a la gent que hi viu. Estem en una crisi d'assequibilitat on l'oferta residencial cau perquè l'habitatge passa de ser un bé necessari a un producte per al turisme. Un exemple d’aquest biaix són les inversions en mobilitat, com l'estació de Vila-seca lligada a l'AVE i l'aeroport en comptes del centre de Tarragona, que demostren que el benefici és per al lobby turístic. Això ens desplaça dels nostres pobles perquè perdem l'accés a l'habitatge, al transport i als béns bàsics. A més, es perd la “seguretat comunitària” i la vida al carrer; les places s'omplen de terrasses on no pots ni seure sense consumir o on el preu de la cervesa és prohibitiu.

“Les ludopaties entre joves i menors ja són preocupants i el sistema sanitari al Camp de Tarragona està saturat”

El projecte inclou el que seria un dels casinos més grans d’Europa. Tot i que els promotors l’enfoquen al turisme internacional, us preocupa l’impacte que pugui tenir en la salut pública i la ludopatia entre la població local?
Des dels principis de la plataforma tenim un lligam estret amb associacions d'addiccions com Azajer, perquè el casino és un pilar clau de l'oposició per un problema de salut pública. Les ludopaties entre joves i menors ja són preocupants i el sistema sanitari al Camp de Tarragona està saturat. Amb el casino posen una “fàbrica de somnis” davant d'una classe treballadora que, sense alternatives laborals dignes en la indústria o el turisme precari, veu en el joc l'única via d'ascens social. És una temptació perversa en un context de pobresa on les condicions d'accés i control són insuficients.

Qui serien els principals afectats?
La classe treballadora del Camp de Tarragona, que veurà aquí una oportunitat on fer diners, perquè sap que no trobarà mai l'oportunitat laboral de créixer econòmicament treballant aquí. Aquest és el problema, si no som capaços de construir una alternativa real per un sector laboral més fort. Tot i que els polítics parlin de “turisme familiar” o per a elits estrangeres, la realitat és que el complex multiplicarà un problema que ja existeix, convertint la falta d'oportunitats en una trampa per a la població local.

Catalunya arrossega una situació de sequera estructural amb restriccions que han afectat tant a la pagesia com al consum domèstic. En aquest context mediambiental, com es resol l’abastiment d’aigua per a un complex d’aquestes dimensions? Hi ha garanties que sigui sostenible a llarg termini?
A Catalunya vivim una sequera estructural, però a la nostra zona existeix la falsa creença que l'aigua de l'Ebre és infinita, encara que el Delta està morint per la falta de sediments i els transvasaments. A part d’això, l'Ajuntament de Vila-seca va afirmar que l'abastiment del Hard Rock està garantit, prioritzant un ús d'oci i lucratiu per sobre de les necessitats dels pagesos. Durant la darrera sequera, el Hard Rock havia d’estar dins els projectes que no es podien aprovar per un gran consum d’aigua, però l'excusa de la conca hidràulica de l'Ebre va servir per evitar les restriccions que sí que afectaven altres sectors. 

Consideres que el Camp de Tarragona està assumint una càrrega desproporcionada d’infraestructures respecte a les altres zones del país?
No m’agrada jugar a les comparacions per territoris. M'agradaria que la càrrega d'infraestructures que estan al Camp de Tarragona fos la proporcional per la població que té el Camp de Tarragona. És a dir, que si realment aquestes infraestructures anessin a mitigar les necessitats de la gent que vivim al Camp de Tarragona, crec que el debat o els límits dels debats serien diferents. Sovint, des del Camp, s’impregnen de la idea que som “l'abocador de Catalunya” i crec que no és sa, sobretot quan parlem d’una visió de futur de país.

Em deies abans que el problema no és el “no a tot”, sinó el com es fan les coses.
No estem en contra de la indústria ni de les renovables, però sí d'assumir externalitats negatives perquè els beneficis marxin fora. Cal una planificació energètica, territorial i econòmica consensuada que reverteixi en la sobirania del territori. 

Tot i les grans mobilitzacions puntuals, com la del 18 de juny de 2023, no hi ha hagut una revolta permanent al carrer per part de la majoria de població. A què atribueixes que part de la ciutadania del Camp de Tarragona vegi el projecte amb indiferència o fins i tot amb bons ulls?
El Camp de Tarragona és un territori que s'ha cedit a viure d'uns sectors econòmics que empobreixen, amb efectes directes sobre la societat i sobretot la manera com entenem, habitem i construïm les nostres perspectives de vida. Quan l'única perspectiva és l'atur, és normal que la gent prioritzi tenir una feina i un sou per sobre de la ideologia; el problema real és que no s'han construït alternatives que permetin no acceptar feines precàries. La manca de futur i el desgast polític fan que molts no creguin que sortir al carrer serveixi per a res, mentre que la vulnerabilitat demogràfica, amb molta població migrant sense xarxes de suport, obliga a prioritzar la supervivència immediata.

"La militància és una aliança amb altres moviments com Cel Net, Stop Creuers o Revolta Pagesa per fer front a un model capitalista comú que 'trinxa' el Camp de Tarragona"

El 2024, el Hard Rock va ser el detonant de l’avançament electoral a Catalunya. Creus que actualment existeix una majoria parlamentària sòlida a favor del Hard Rock o es perceben esquerdes entre els partits que li donen suport?
No existeix una majoria sòlida ni a favor ni en contra del projecte, la sensibilitat per l'entorn fa que sigui molt difícil donar-hi un suport cec. S'intenta vendre com una solució ràpida a l'atur, però és una resposta de fa 15 anys que ja no encaixa en el context actual. Al Parlament es voten mocions de suport que queden en paper mullat, i es mostra que cap govern ha tingut la legitimitat política ni per imposar-lo ni per descartar-lo definitivament. Estem en una disputa constant que obre esquerdes i enriqueix el debat, però que també el perpetua eternament. Com passa amb l'aeroport o els Jocs Olímpics, aquests macroprojectes ja no es poden imposar d'un dia per l'altre perquè han perdut el consens social i polític necessari per avançar.

Fins ara, els principals frens han vingut per sentències judicials i informes tècnics, més que per pressió política. Per què la Plataforma continua insistint en la mobilització al carrer si la via efectiva sembla ser la dels tribunals?
La militància no s'entén com una lluita aïllada contra Hard Rock, sinó com una aliança amb altres moviments com Cel Net, Stop Creuers o Revolta Pagesa per fer front a un model capitalista comú que “trinxa” el Camp de Tarragona. Allà s'hi troba la gent que habita el territori, com es va veure en la manifestació del 18 de juny amb desenes de col·lectius. Aquest salt de visió qualitatiu permet entendre que, encara que s’aturés el casino, les agressions al territori seguirien. Per això, el més important és la xarxa de suport i la maduresa d'uns col·lectius que no lluiten per una planificació de futur alternativa i sobirana. La victòria és mantenir viva una comunitat organitzada capaç de defensar la seva terra.

Si s’aconsegueix aturar definitivament el projecte, per molta gent la incògnita seria què fer amb els terrenys del Centre Recreatiu Turístic (CRT). Quin model, alternativa o proposta econòmica, social i territorial defenseu pel Camp de Tarragona que sigui viable a llarg termini?
El perill real no és només el nom “Hard Rock”, sinó la qualificació urbanística del PDU que destina aquests terrenys a oci i turisme a perpetuïtat. Cal recuperar aquests antics camps agrícoles per a usos socials, des d'habitatge assequible per als treballadors precaris fins a equipaments que millorin la qualitat de vida de la gent que hi vivim. És important entendre que el Hard Rock és només una peça de l’engranatge de desenvolupament productiu del Camp de Tarragona que cal aturar per posar el territori al servei de qui l'habita. Si no som capaços de generar aquestes propostes de futur i prioritzar la vida davant el benefici privat, arribarà un punt que aquí no hi podrà haver res.