“No havia passat mai. S'ha perdut el 60% de la demanda energètica en només cinc segons”, va declarar aquest dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una roda de premsa dilluns a la nit. “No descartem cap hipòtesi”, va afegir el mandatari. Catalunya, Andorra i bona part de la península Ibèrica van patir dilluns al migdia el pitjor tall de subministrament elèctric que es recorda en la història recent. La interrupció, que va sorprendre tothom, s’ha resolt dimarts al matí amb una recuperació de gairebé el 100% del servei, tot i que encara es registren incidències puntuals, segons informen aquest dimarts les companyies elèctriques.

En Xavier treballa en una empresa tecnològica amb seu al 22@ del Poblenou. Du una camisa blava i una armilla d’abric negra; ulleres quadrades que li emmarquen els ulls, petits i seriosos. A davant seu, una cervesa sorprenentment freda. Ha abandonat la feina una hora després de l’apagada general, quan la connexió a la xarxa Wi-Fi ha deixat de funcionar. “Quan he baixat al supermercat a comprar el dinar, m’he adonat que era una situació generalitzada”. Més tard, l’empresa els ha enviat un comunicat informant-los que havien de desallotjar l’edifici i quedaven lliures per a la resta de la jornada. “Llavors hem decidit anar al bar”, afegeix.

A la plaça de ca l’Aranyó, davant del campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra, una munió d’estudiants mirava d’amagar-se del sol de primera hora de la tarda. Cap a quarts de dues del migdia, les portes de l’edifici s’han tancat a causa del tall elèctric. La llum, però, ja havia marxat feia una hora, deixant les aules a les fosques i interrompent l’activitat lectiva.

“Ens hem quedat a mitja classe sense llum. El professor intentava continuar amb el portàtil, però no hi havia manera”, explica una estudiant. Minuts després, la xarxa també ha caigut, les pantalles s’han apagat i els telèfons s’han quedat sense cobertura. “Era tot molt surrealista. Ens sentíem atrapats en una pel·li postapocalíptica”, detalla, amb una barreja d'ironia i frustració. Davant la impossibilitat de reprendre les classes, la direcció del centre ha ordenat el desallotjament immediat.

Més endavant, la frustració dona pas a un paisatge tret d’un altre temps. El parc de les Glòries ha viscut una inauguració incomparable. La gespa que alguns veien només per a gossos s’ha omplert de tovalloles i pareos. Alguns llegeixen llibres en paper; d’altres maten el temps amb cartes i jocs de taula.

“Estàvem teletreballant i, de sobte, tot ha caigut. Hem sortit al carrer per no quedar-nos a casa, a les fosques i sense fer res”, comenta en Marc, veí de la zona, mentre remena una baralla de pòquer. La seva amiga Carla ha aprofitat l’aturada inesperada per reprendre Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà. “Potser necessitàvem una apagada per desconnectar de debò”, diu, amb un somriure que sembla agrair el silenci digital.

En un carrer proper, una escena desconcertant crida l’atenció: tres adolescents, d’uns 13 o 14 anys, caminen amb un transistor encès sota el braç, sintonitzat amb una emissora que emetia sons intermitents. Amb les motxilles encara penjades de l’esquena, comentaven la situació amb un punt d’incredulitat. “Sembla que visquem als anys vuitanta”, riuen, com si fos la resposta més natural a una tarda que, sense previ avís, s'ha tornat extraordinària.