Publicat el 22 de novembre 2026

Hi ha horaris que no els va inventar cap amant del futbol, i el de les dues de la tarda en un diumenge n'és el millor exemple. Un cop arribaves als voltants del Camp Nou, el sol de migdia de tardor, el moviment, les famílies i la marabunta de nens mostraven un panorama ben diferent del que estan acostumats a Can Barça. Els de Flick es veien les cares amb un sempre difícil Vila-real i s’han acabat enduent la victòria després d’una gran segona part en què han capgirat dos gols matiners dels groguets per establir el 3-2 definitiu.

Entre entrepans embolicats amb paper de plata, panxes que ja reclamaven dinar i el perill real d'acabar fent la migdiada a la graderia, els de Flick han saltat a la gespa davant d'un Camp Nou ple de famílies. El petit detall és que el futbol de Flick fa de tot menys adormir-te. L'horari de les dues, més propi d'un vermut que d'una tarda de futbol gran, ha posat a prova la gana, de gols i de menjar, d'una afició que havia hagut de triar entre els macarrons de diumenge i veure el duel contra el Vila-real. Avui, més que mai, al Barça li tocava servir un bon menú per evitar que el personal s'adormís.

Un Barça en fase REM

El partit ha començat amb els de Flick fent honor a l'hora del partit: adormits. Coincidint pràcticament amb l'hora de la migdiada, al minut 4, una errada de Fermín en una passada horitzontal ha servit la pilota en safata a Buchanan, que, des de la frontal de l'àrea, no ha perdonat i ha afusellat Joan Garcia. Ni dos minuts més tard, una gran passada a l'espai de Moleiro ha deixat Tani Oluwaseyi, davanter canadenc d'origen nigerià, sol davant del porter blaugrana. Amb una bona definició, ha enviat la pilota al fons de la xarxa on poc podia fer el de Sallent. El Barça seguia en fase REM i en una ventada ja perdia per dos gols.

Ja per darrere al marcador, i al so de l’afició: “I si tots animem, guanyarem”, els de Flick semblaven despertar-se. Al minut 19, després d’un córner, Lamine Yamal s’ha endinsat entre dos defensors que l’han fet caure de forma escandalosa dins de l’àrea. Hernández Hernández, a pocs metres de l’acció, semblava no haver-ho vist. Després d'un minut de xiulets eixordadors, el VAR ha avisat l’àrbitre perquè assenyalés la pena màxima. Aquest cop, a diferència del que és habitual, l’encarregat d’executar els onze metres ha estat el mateix Lamine. Amb un xut estrany, i després d’unes caramboles amb el vent que desplaçaven la pilota del punt de penal, el 10 del Barça l'ha enviada fora fregant el pal. L'equip havia avisat, però aquella primera espurna de reacció ha estat només momentània.

Els minuts han anat passant amb un Barça més dominador i un Vila-real que ha fet una passa enrere amb la intenció de sortir ràpidament i sentenciar al contraatac. Els de Flick, tot i mostrar-se molt desorganitzats, han tingut diverses ocasions per retallar distàncies. Amb aquesta tònica, els culers buscant el gol a la desesperada i els visitants fent córrer el rellotge, s'ha arribat al descans. Fins aleshores, tot havia sortit creu.

A la mitja part, el públic ha aprofitat per anar al bar, als lavabos i estirar les cames. Tot i els primers 45 minuts desastrosos, es respirava un aire de convenciment i zero desesperacions. “Remuntarem”, li ha dit un pare al seu fill a la cua del bar. I és que, amb el Barça de Flick, qui no hi creu?

El 2-0, el resultat més enganyós del futbol

El tècnic bàvar, per a sorpresa dels presents, no ha introduït cap canvi al descans, però l'equip ha sortit molt més connectat. Una ocasió clara de Fermín i un cop de cap de Bernal han encès el públic. Al minut 57, després d’un córner en curt i una centrada de Pedri, Gerard Martín ha retallat distàncies amb un gran cop de cap. Un camp nou encès creia en la remuntada. 

Aquest Barça necessita ben poc per fer mal, i en menys de quinze minuts ha igualat el marcador. Després d’una pèrdua a la sortida d’un córner a favor, l’onze blaugrana ha replegat fins a l’àrea pròpia; allà ha recuperat la pilota i l’ha moguda per a Pedri. Amb un esforç immens, Raphinha ha tornat a pujar per la banda per rebre la passada del canari, que ha obert cap a Lamine Yamal. L’extrem ha fixat el seu defensor i ha filtrat la pilota dins de l’àrea perquè Fermín l’enviés al fons de la xarxa i posés les taules. Hi ha jugades i intangibles que no es reflecteixen a les estadístiques: més enllà dels gols o les assistències, Raphinha és el cor i el pulmó d’aquest equip. El brasiler és l’extensió de Flick sobre la gespa.

El futbol és un esport de moments, i allà on a la primera meitat tot sortia creu, ara tot queia de cara. El partit era un altre. Al minut 66, després d'una gran jugada col·lectiva, Eric Garcia ha posat una centrada enverinada a l’àrea petita que Pau Navarro s'ha introduït en pròpia porteria. 3-2 al marcador i bogeria a la grada.

Només amb el tercer gol ja al sac han arribat els canvis. Per alguna cosa Hansi entrena a la banqueta i els qui al descans en reclamàvem ho mirem des de la graderia. La segona meitat s'ha convertit en una festa. Un Barça bolcat a buscar el quart i un Villareal completament desorientat. Sense arribar a sentenciar, però controlant el tram final amb molta comoditat, s’ha arribat al minut 90. Amb una remuntada heroica, els de Flick han sumat tres punts d'or per mantenir-se al capdavant de la classificació. Totes aquelles famílies, nens i culers que han decidit posposar el dinar familiar de diumenge o substituir-lo per un entrepà han gaudit d’un migdia d’allò més entretingut. 

Dues coses estan clares avui: que no hi ha partit avorrit si hi juguen els de Flick i que amb aquest Barça, per no creure-hi!

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —