Quan la Josefa destapa la safata del dinar, s’adona que aquell plat no és seu. Busca amb la mirada alguna infermera, però només hi ha dues i es mouen de pressa entre el menjador i les habitacions. Amb una cama immobilitzada, no pot aixecar-se a resoldre l’error. Al seu costat, l’Amparo demana ajuda per trucar al seu fill, sense obtenir resposta. Uns metres més enllà, el José s’ha adormit la cadira de rodes mentre espera que algú l’acompanyi a l’habitació. Després de set anys ingressada a l’Hestia Health Palau, aquestes escenes s’han tornat habituals per la Josefa.

No es tracta d’una percepció aïllada: diverses dades, denúncies sindicals i testimonis de familiars evidencien una falta de personal a centres i residències a Barcelona que afecta tant als professionals com als pacients. Segons l’enquesta de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la satisfacció dels familiars de les persones ingressades a residències a Espanya és de 67 punts sobre 100. Catalunya és la comunitat autònoma amb pitjors resultats a l’Estat, empatada amb Madrid. 

El problema principal és l’escassetat de personal durant la nit i en festius o caps de setmana. La falta d’ajuda psicològica als pacients i el sobrecost de serveis addicionals com fisioteràpia, podologia i perruqueria són altres queixes comunes. “Aquí falten mans”, resumeix la Josefa. 

Els pacients d'Hestia Palau passen el dia a dia entre activitats, llibres i converses

La manca de personal no és exclusiva d’Hestia Palau. D’acord amb un informe del Ministeri de Sanitat, Catalunya necessita gairebé 20.000 infermeres més per assolir la ràtio mitjana de la Unió Europea. Paral·lelament, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials calcula que el sector residencial necessitarà 26.000 professionals addicionals abans del 2035 per fer front a l’envelliment de la població. 

El cas d’Hestia Health Palau ha arribat a l’acció sindical: la Confederació General de Treballadors (CGT) va denunciar al maig l’incompliment de l’acord de ràtios de personal signat l’any passat. Segons l’organització sindical, la situació “continua marcada per una sobrecàrrega estructural de treball” i “la plantilla es troba exhausta, amb falta de personal, pressió assistencial constant i un desgast acumul·lat”. Emfatitzen que això “està tenint conseqüències directes en la salut dels professionals i en la qualitat de l’atenció als pacients”. Malgrat l'intent del Diari de Barcelona, la direcció d'Hestia Health Palau no han fet cap declaració al respecte. 

La situació ve de lluny

La pandèmia de COVID-19 va posar de manifest i va agreujar les mancances de personal que ja arrossegava part del sector, especialment a Hestia Palau. Segons el Síndic de Greuges, és el centre sociosanitari del qual van rebre més queixes “amb diferència” durant aquest període, acumul·lant 31 sol·licituds d’intervenció. “Ens deia que no li donaven aigua o que no l'atenien quan demanava ajuda”, relata Beatriz Martín, neta d’una pacient durant la pandèmia. La seva àvia li deia que “no podia explicar l’infern que havia viscut allà”. El Govern va acabar imposant dues sancions al centre per deficiències en l’atenció als pacients i falta d’informació injustificada. 

El problema persisteix avui dia. “Les infermeres fan el que poden, però som molta gent per planta”, observa la Josefa. La Patricia, familiar d’un altre pacient, explica que “van amb molta pressa i no arriben a tot”: “Fa molta estona li he demanat a una que canviés al meu marit i m’ha dit que ha d’atendre a moltes persones, que quan acabi ja vindrà”. El José, un pacient derivat de l’Hospital de Sant Pau, afegeix que “com tenen molta feina, se'ls oblida el que els demanes”.

El personal del centre coincideix que la càrrega de treball condiciona el ritme d’atenció als pacients, tot i que remarquen que intenten cobrir totes les seves necessitats. “Cada matí he de llevar a 15 pacients, no em dona temps de tot”, admet una treballadora; i afegeix: “Només demano una mica de paciència”. Una altra auxiliar d’infermeria reconeix que, a vegades, no pot fer “tantes coses com hauria. Quan s’apropa l’hora de sopar i encara queden molts pacients per canviar, és impossible acabar a temps”, assegura.

Un malestar que s’estén al sector  

La Residència Bon Repòs també ha sigut controversial recentment per donar “un tracte desigual” a les seves treballadores, tal com va indicar la CGT a un comunicat del passat 21 de maig. El sindicat destaca “l’assignació de tasques de forma arbitrària sense respectar les limitacions físiques o els descansos”, “l’incompliment de ràtios de cuidadores i residents” i el “maltractament verbal i psicològic” i els comiats que pateixen treballadores afiliades a la CGT. 

A Hestia Health Palau, la Josefa porta 15 minuts buscant una infermera per explicar-li que li han servit el dinar equivocat. Quan finalment una treballadora l’atèn, li comunica que el pacient que ha rebut la seva safata per error ja se l’està menjant i que, per tant, haurà de quedar-se amb la que té al davant. La Josefa suspira i començar a menjar en silenci. Diu que ja hi està acostumada. Per a ella, l’error és una conseqüència més d’un problema estructural que fa anys que s’arrossega pels passadissos del centre.