S’esperava que el nou partit del Barça Femení al Camp Nou no tornaria a igualar les increïbles xifres del Barça-Reial Madrid als quarts de final, igual que també s’esperava un partit igualadíssim entre dues potències del futbol europeu. Doncs ni una cosa ni l’altra, perquè les blaugranes han tornat a demostrar, per enèsim cop, que són un esdeveniment històric a tots els nivells. I, dos anys després del famós “no hi ha distància” pronunciat per Alexia i que tancava l’eliminació europea contra el Wolfsburg, ara la distància del futbol la marquen elles.

Tot i que la idea de molts aficionats i aficionades potser era la de viure una festa de gols com és  habitual al Johan Cruyff, les jugadores es van afartar d’avisar durant els dies previs al partit que el Wolfsburg era un rival d’entitat que no vindria a tancar-se enrere i que els les complicaria molt l’eliminatòria. Gairebé com si el destí anés a favor de les futbolistes de Giráldez, el partit no ha pogut empetitir més al Wolfsburg des de l’inici, quan el Barça ha deixat palès que elles s’encarreguen de marcar la distància, més concretament una de quatre gols en 45 minuts. Com a la final de la Champions del curs passat contra el Chelsea.

Al tercer minut de joc, Aitana Bonmatí, la jugadora amb menys envergadura de l’equip blaugrana, ha fet bona una passada a l’esquena de la defensa alemanya i ha resolt el mà a mà amb eficàcia. Cada ocasió de gol semblava pura gasolina pel Barça, que abans d’arribar al minut 10 de joc ha vist com Graham Hansen transformava una altra jugada vertiginosa. El Wolfsburg no les ha vist venir, ja que li arribaven per tots costats, de tots els colors i en tots els idiomes possibles. Hermoso, passada la mitja hora de partit, ha culminat una meravellosa jugada col·lectiva, però encara no ha estat suficient per a unes jugadores famèliques de gols. Qui més ganes en tenia, Alexia, no s’ha fet esperar molt més temps i, també aprofitant una passada en profunditat que les centrals alemanyes no han pogut desxifrar, ha pogut fer que el marcador lluís un 4-0 al descans.

El Wolfsburg, que a la primera meitat havia deixat una sorprenent imatge de tot l’equip reunit a la gespa parlant per a intentar evitar una golejada d’escàndol, s’ha continuat veient astorat davant l’empenta del Barça a l’inici de la segona part. Tot i això, el gol ben anul·lat de Crnogorcevic, que hauria suposat el 5-0, ha fet despertar les alemanyes, que han aconseguit marcar mitjançant Roord el 4-1 per a no desentendre’s de l’eliminatòria tan ràpidament.

El Barça, que ha vist com les llobes alemanyes pujaven el llistó i les jugadores blaugranes rebaixaven el seu, ha requerit l’ajuda de jugadores com Pina, Mariona o Oshoala, que tornaven de lesió, per a connectar-se de nou al partit. Dit i fet, després d’una jugada vertical de Claudia Pina, Alexia ha forçat un penal que ella mateixa ha transformat en el 5-1 final.

Per si una altra maneta al Camp Nou a la Champions era poc premi, s’ha convertit en un dels grossos quan la megafonia de l’estadi ha anunciat que l’afició culer ha trencat el seu propi rècord mundial d’assistència en un partit de futbol femení amb 91.648, superant per poc les 91.553 persones que es van citar contra el Reial Madrid als quarts de final. Quan Alexia parlava, ara fa dos anys, que no hi havia distància referint-se al nivell competitiu de Barça i Wolfsburg, difícilment ens hauríem imaginat que dues temporades més tard, tant a les graderies com sobretot a la gespa, la distància la marcaria el Barça. De forma tan extraordinària.