Per Gerard Rodríguez
Publicat el 16 de juliol 2026

El món del futbol està ple de tòpics. Un dels més evidents és que els argentins juguen amb molt més cor que seny, i així ho han tornat a demostrar. L’Argentina s'ha imposat a Anglaterra per 2-1 amb un golàs d’Enzo Fernández i un cop de cap de Lautaro Martínez, tots dos amb assistència de Leo Messi, que han servit per remuntar la diana inicial d’Anthony Gordon. Diumenge, l’albiceleste es veurà les cares amb l’Espanya de Luis de la Fuente, en un duel amb aroma de Finalíssima que decidirà el nou campió del món.

Els primers compassos de la semifinal han estat una batalla tàctica i física on les ganes d’imposar-se mentalment han predominat molt més que el futbol en si mateix. Al minut 20, quan l’àrbitre ha enviat els dos equips a la pausa d’hidratació, el partit registrava un balanç d’11 faltes i cap ocasió clara de gol.

La tònica s'ha mantingut durant la resta de la primera part. L'Argentina i Anglaterra han protagonitzat un duel aspre, travat pel rigor físic, les constants protestes i les targetes grogues que han vist Elliot Anderson —per una lletja puntada de peu sobre Messi després d’una gran arrencada del 10— i Lisandro Martínez —per frenar un contracop de Morgan Rogers—. Amb el 0-0, el partit ha arribat al descans en una eliminatòria que començava a fer olor de pròrroga abans d'hora.

Però unes semifinals de la Copa del Món necessiten ben poc per encendre's, i Gordon ha trencat la igualtat al minut 55. Harry Kane ha iniciat un contracop amb una passada llarga a l’espai, Declan Rice i Morgan Rogers han conduït la jugada i, finalment, ha estat el mitjapunta de l’Aston Villa qui ha fet una centrada al cor de l’àrea petita que el nou fitxatge del FC Barcelona ha enviat al fons de la xarxa.

Només un minut després, l’albiceleste ha reaccionat i Giuliano Simeone s’ha plantat a l’àrea anglesa. El davanter de l’Atlètic de Madrid, però, s’ha adormit en la definició i Spence, amb una grandíssima intervenció in extremis, ha salvat Anglaterra enviant la pilota a córner. A poc a poc, l’Argentina ha començat a enfonsar Anglaterra a la seva pròpia àrea, i ha arribat el moment decisiu del matx: el moviment de banquetes.

Lionel Scaloni ha continuat apostant per la idea de joc que, tot i anar pel darrere en el marcador, li estava donant a l’Argentina el control de la pilota i les millors ocasions del partit. El tècnic argentí ha retirat del camp Lisandro, Paredes, Giuliano i Molina, que han deixat el seu lloc a Nico González, De Paul, Otamendi i Montiel. Per la seva banda, Tuchel sí que ha modificat el seu esquema arran d'haver-se avançat al marcador. Primer, el tècnic alemany dels Three Lions ha canviat el golejador Gordon pel central de l’Aston Villa, Konsa, i després, quan faltaven 10 minuts per acabar, ha retirat del camp Reece James i Rice per donar entrada a O’Reilly i Dan Burn, en uns canvis que cridaven als quatre vents que Anglaterra buscava mantenir a capa i espasa el mínim avantatge que tenia al marcador.

Amb el pas dels minuts, el setge argentí ha anat asfixiant cada vegada amb més insistència la porteria de Jordan Pickford, que s’ha convertit en l'heroi nacional durant uns minuts gràcies a dues aturades descomunals als cops de cap de Nico González i de Mac Allister respectivament. Al minut 85, l'Argentina ha acabat trobant una merescuda recompensa pel que es veia sobre la gespa d’Atlanta. Després d'insistir una vegada i una altra, Enzo Fernández ha rebut una pilota de Messi a la frontal de l'àrea i ha fet un xut inapel·lable per tornar a igualar l’eliminatòria.

Amb l'empat, Anglaterra —que ja havia fet una, dues i tres passades enrere— ha tremolat de valent i l'Argentina ha olorat la sang. Al minut 91, Alexis Mac Allister ha estavellat un xut potent a la fusta de la porteria anglesa. Messi ha agafat el rebuig a la banda dreta, ha aixecat el cap, s’ha desfet de dos rivals i, amb la cama dreta, ha posat una d'aquelles pilotes que només ell sap dibuixar. Al segon pal ha aparegut, lliure de marca, Lautaro Martínez que, amb un cop de cap imperial, ha superat Pickford per deslligar el deliri col·lectiu de l'afició argentina.

Els intents a la desesperada de Tuchel de fer entrar Ivan Toney i Marcus Rashford no han pogut contrarestar l'ofici d'un grup que sap com es guanyen aquestes nits de glòria. L'Argentina torna a la final —la tercera en les últimes quatre edicions de la Copa del Món—, i, de la mà de Messi —que ja és el màxim golejador històric (21) i el màxim assistent històric (12) de la competició—, el somni de repetir la gesta de Qatar és real. Al davant hi haurà Lamine Yamal, cridat a ser l’hereu del '10', i amb ell la selecció que millor futbol ha practicat en tot el torneig. Espanya ja els espera; el bicampionat, també.
 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —