Traduir una obra literària és un treball gairebé artesanal. Exigeix domini del llenguatge, coneixement profund de la cultura d’origen, ritme i moltes hores de dedicació silenciosa. Tanmateix, darrere dels grans títols traduïts al català que trobem a les llibreries, s'hi amaga una realitat incòmoda: fonts del sector afirmen que la immensa majoria dels seus traductors no poden viure exclusivament d'aquesta professió.

En un mercat de dimensions reduïdes, condicionat per la convivència directa amb l'edició en castellà i les tarifes ajustades, la traducció s'ha convertit en un ofici forçat on la precarietat o a la pluriactivitat són la norma i no l’excepció. Aleshores, com s'aguanta l'excel·lència editorial quan les xifres no quadren?

Quan es pregunta directament als professionals del sector sobre la possibilitat de viure exclusivament de traduir literatura en català, la resposta és tan directa com descoratjadora. El traductor i filòleg Pau Vidal no deixa cap escletxa a l'optimisme: “No, no i no. No es pot viure de la traducció. Aquí a Catalunya només hi ha mitja dotzena de traductors que viuen del que treballen, i perquè treballen molt, molt i molt ràpid. Treballar molt ràpid de vegades està bé, però no sempre és garantia de fer-ho bé”.

Aquesta necessitat d’accelerar els ritmes de treball per poder sumar encàrrecs que permetin arribar a final de mes topa directament amb la naturalesa mateixa de l’ofici, que exigeix temps i dedicació. La pressió es converteix en una soga que cada vegada estreny més els traductors, especialment per les dinàmiques de les grans editorials. Com adverteix el mateix Vidal, a mesura que les editorials creixen i es fan grosses, "els terminis es tornen més salvatges, tenen més pressa i la retribució és més baixa". Davant d’aquest escenari, molts professionals prefereixen esquivar els grans grups editorials, per evitar condicions encara més precàries.

Pau Vidal: "Els terminis es tornen més salvatges, tenen més pressa i la retribució és més baixa"

Tanmateix, no tot són ombres. Amb el creixement de les editorials independents, el sector ha aconseguit certes millores: més reconeixement, la presència del nom a les cobertes i premis específics, una cosa bastant insòlita fins fa pocs anys; tot i així, la retribució dels premis queda lluny de la que reben els autors guardonats.

Però, quan semblava que es podia començar a veure certa llum dins de la professió, l'aparició de la IA sembla sacsejar de nou el taulell. "Ara començarà la baixada", adverteix Vidal. “La intel·ligència artificial ho trinxarà bastant tot, no tant com a altres sectors, però bastant. Per tant, les editorials aprofitaran per tornar a allò de sempre, que és intentar escanyar. Crec que el gremi d’editors perdrà qualitat de treball".

L'altra mirada

Per entendre la difícil situació, cal escoltar les diferents veus que conviuen dins del sector. Aniol Rafel, editor d'Edicions del Periscopi, un segell nascut l’any 2012 que publica literatura en català, ofereix una mirada que posa de manifest les dificultats per consolidar la professió: “Totes les feines editorials pateixen d'una precarització que fa que la professionalització no sempre sigui fàcil i, per això, hem de lluitar contra aquestes condicions precàries".

A aquestes dificultats estructurals, se li afegeix la convivència amb el mercat en castellà, un gegant amb capacitat per imposar una velocitat vertiginosa: “Compartim espai en un mercat potentíssim com és el castellà que se'ns menja a la mínima que ens despistem. Un mercat que moltes vegades vol anar molt ràpid, i això ens obliga a adaptar-nos a aquesta immediatesa”, explica Rafel. Unes inèrcies que sovint obliguen a retallar els tempos de traducció i correcció, tot i que des de les editorials es faci un esforç constant per protegir el resultat final i que la qualitat de la lectura no en pateixi les conseqüències.

El principal repte

El gran trencaclosques de l'edició independent rau en l'equilibri financer. Tal com reconeix l'editor d'Edicions del Periscopi, el principal repte és intentar ser el màxim de professionals possible sense poder pagar unes tarifes extraordinàries.

Malgrat tot, remarca la voluntat de dignificar l'ofici: “Intentem que les tarifes siguin les més dignes i justes possibles, tot i no poder arribar a les xifres que ens agradaria o a les que s'assoleixen en països veïns. Això ho fa complicat, però tenim clar que són feines importants, que afecten com el llibre acaba quedant i, per tant, intentem, dintre de les nostres limitacions, arribar a la franja la més alta possible que se'ns permet".

Aniol Rafel, editor d'Edicions del Periscop: "Intentem que les tarifes siguin les més dignes i justes possibles, tot i no poder arribar a les xifres que ens agradaria"

Enmig d’aquest equilibri entre immediatesa i qualitat, els traductors continuen sostenint bona part de la literatura que llegim en català. El repte, ara, és que aquesta feina també pugui sostenir-los a ells.