L’art de viure de Charlotte Perriand - Diari de Barcelona
Exposició de disseny
L’art de viure de Charlotte Perriand
La Fundació Joan Miró acull la primera exposició a l'estat dedicada a una de les pioneres de l’interiorisme modern
A principis del segle XX, en un món dominat per homes, l’arquitecta i dissenyadora Charlotte Perriand (París, 1903-1999) va revolucionar el disseny interior i es va convertir en una de les referents del moviment arquitectònic modern. La Fundació Miró en reivindica la figura amb la primera exposició a l’estat d'una de les dissenyadores més influents del segle XX. “Perriand volia que tothom tingués condicions de vida dignes i que l’espai domèstic no acabés esclavitzant les persones, com havia fet durant tants anys amb la dona“, explica Martina Millà, comissària i cap d’exposicions de la Fundació Joan Miró. Charlotte Perriand, la llibertat de repensar el món es podrà veure des d'aquest dissabte fins al 28 de febrer de l'any que ve.
La mostra, que s'emmarca dins de la capitalitat mundial de l'arquitectura 2026 de Barcelona, inclou una extensa selecció de fotografies, mobles, documents i, fins i tot, reconstruccions que recorren més de quatre dècades de carrera professional dedicades a investigar allò que Perriand definia com "l'art d'habiter", és a dir, l'art de viure. Filla d’un sastre i una modista, Charlotte Perriand va ser una de les poques dones que va aconseguir entrar al taller de Le Corbusier, un dels grans temples de la creació arquitectònica moderna. Tanmateix, no tot va ser de flors i violes.
Un lloc en un món d'homes
L'anècdota explica que quan Perriand va trucar a la porta de Le Corbusier, pare de l’arquitectura moderna, ell va contestar: “Aquí no brodem coixins”. Tot i així, Perriand no es va fer enrere i va presentar, al Saló de tardor de 1927, el seu Bar sota el sostre (Le Bar sous le toit) que va fer que l'arquitecte suís la contractés. En aquell estudi, la dissenyadora francesa va conèixer Josep Lluís Sert, artífex del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC), i també el pintor Joan Miró.
El recorregut combina diverses fotografies d’arxiu en què s’observa el vincle que tenia amb personatges rellevants de l'època. Per exemple, l'any 1937, mentre Sert construïa el Pavelló de la República Espanyola a París, Perriand va acollir l'arquitecte català a casa seva, al barri de Montparnasse. D’aquell icònic Pavelló de la República, Perriand va conservar records com una mostra del mercuri de la font de l’arquitecte estatunidenc Alexander Calder, la qual compartia espai amb el Guernica de Pablo Picasso. Tot i la distància, l'amistat amb Sert es va mantenir amb els anys i Perriand va assistir a la inauguració del nou edifici de la fundació dissenyat per l'arquitecte barceloní, ara ja fa cinquanta anys.
Reconstruccions i arxiu fotogràfic
L’exposició explora també el viatge de Perriand a Mallorca, en què s'explica que va vorejar l'illa en canoa. "Representa també un model de llibertat femení, de trencar motlles", diu la cap d'exposicions de la fundació. La mostra també ofereix reproduccions d'obres cabdals com el fotomuntatge La Grande Misère de Paris, de 1936, en què l'arquitecta retrata la realitat de la classe obrera francesa.
En plena Segona Guerra Mundial, Perriand va marxar al Japó i va fer d’assessora artística per al Ministeri de Comerç i Indústria. A la mostra també s'hi pot veure aquesta influència asiàtica: mobles icònics com la chaise longue es combinen amb materials característics japonesos com el bambú i la fusta. El recorregut finalitza amb la reconstrucció de l'Équipement intérieur d'une habitation, un prototip d'apartament concebut per Le Corbusier, Pierre Jeanneret i Perriand on els assistents poden provar i gaudir en primera persona del mobiliari.
Segons Ana Ara, directora de l'àrea artística de la fundació, "Perriand va lluitar per democratitzar uns objectes que fins aleshores només havien estat a l'abast d'una minoria". "L'amoïnaven temes tan actuals com pot ser el dret a l'habitatge", conclou.
