“És inusual en el món de l’art que un negoci familiar arribi als cent anys. Nosaltres ho hem fet sense haver de comprar l’empresa a ningú, som i sempre hem sigut nosaltres qui l’hem gestionat”, explicava aquest dimarts el galerista Artur Ramon en la presentació de La pervivència d’una mirada. Aquesta exposició s’ha estrenat amb motiu del centenari de la galeria Artur Ramon Art, que ha anat passant per fins a quatre generacions de la família Ramon. Segons l’antiquari, “encara que molts ho llegeixin així” la seva tasca “no es basa en el luxe, sinó en la cultura”.

Com explicava el propietari de la galeria, “l’objectiu d’aquesta exposició és parlar del treball fet durant dècades a través d’obres de primer nivell”. La totalitat de les peces presents a La pervivència d’una mirada estan a la venda, i s’hi poden trobar tant obres procedents de col·leccions d’art privades com de museus.

Ramon assegura que “mai s’havia vist a Barcelona una exposició tan variada i amb obres que com a destí habitual tindrien museus o les grans col·leccions a escala global”. També s’ha aprofitat aquest centenari per presentar el llibre La pervivència de la mirada, treballat durant dos anys i que inclou les millors peces que han passat per la galeria i les seves exposicions.

Descobert un Goya

A la venda s’hi poden trobar des de quadres o escultures fins a altres antiguitats com un mantell de l’època de l’al-Àndalus. Els preus dels articles varien segons el seu prestigi al mercat internacional: “Aquesta exposició inclou des de peces que valen uns 10.000 o 50.000 euros fins a obres de Goya o Menéndez amb un valor per sobre del milió d’euros”. Des d’Artur Ramon Art apuntaven que “l’estrella de la col·lecció és el San Pascual Bailón” de Francisco de Goya: “El vam descobrir durant la pandèmia, però estava mal atribuït, vam haver-lo d’estudiar a fons i hi ha consens per part de tots els experts que és de Goya”. 

 San Pascual Bailón, de Goya

Precisament, la tasca de retribució és un dels aspectes de la seva professió que els Ramon pretenen fer arribar al públic amb la celebració del seu centenari: “Hi ha moltes hores de treball d’estudi sobre els mestres antics i com passen de l’anonimat a l’atribució. Que és el que volem reivindicar”. De la mateixa manera, també posen èmfasi en la feina de restauració dels quadres: “A vegades ens arriben quadres que ens pregunten si venen d’una granja per com estan de bruts. Un cop netejats canvien completament”.

Els Ramon defineixen la seva trajectòria com “una història de resiliència i saber adaptar-se al que demana el moment i cada generació”. El negoci familiar va començar amb el besavi de l’actual Artur Ramon venent joies a Reus el 1893 per posteriorment fer el salt cap a la branca de l’antiquari a Sitges. Amb l’arribada de la Guerra Civil, l’empresa es va haver d’aturar per, posteriorment, als anys quaranta tornar a començar de zero a Barcelona al carrer de la Palla fins el 2017, quan es van traslladar a Bailèn. Segons el mateix Artur Ramon, aquest canvi es va deure a la massificació turística del Barri Gòtic: “No tenia res a veure amb quan l’avi va arribar allà i estava ple d’antiquaris”.

 

Antigament, l’avi dels actuals propietaris “importava moltes obres des de França per vendre-les aquí i va aconseguir fer la casa gran”, en canvi, avui dia el negoci s’ha transformat per la internacionalització: “Ens hem trobat més problemes amb la clientela d’aquí i hem hagut de marxar per obrir-nos al món”. D’aquesta manera, moltes de les peces són comprades al país, però les exporten a través de fires a l’estranger com la TEFAF de Maastricht.  Ramon també destaca que això només és viable “sempre que el Ministeri de Cultura ho permeti”.

El mateix Artur Ramon ha apuntat que el relleu generacional aviat l’agafarà el seu fill Artur, que ja fa diversos anys que hi treballa, consolidant així la 5a generació d’antiquaris: “Tenim el futur garantit amb el meu fill que ja porta temps a l’empresa i haurà de fer front als reptes del futur, que no seran pocs”.

Tanmateix, també ha volgut destacar el paper de les dones en la seva trajectòria, ja que la veritable fundadora va ser l’Amàlia Ramon, i avui dia és “fonamental” el paper de la Mònica Ramon, que forma part de la direcció, i el seu estudi del món contemporani.