Astroturisme: l’antítesi de la massificació turística - Diari de Barcelona
“L’ésser humà ha observat el cel estrellat des de fa mil·lennis”. Així parla sobre la seva passió per l’astronomia en Kike Herrero, astrofísic i director de l’Observatori Astronòmic del Montsec. Aquest interès per les estrelles l'ha conduït al “desenvolupament cultural i científic”, entre molts altres.
Dins la història mil·lenària de l’observació astronòmica, Herrero explica que nosaltres “som la primera generació que, quan sortim al carrer de nit, no veiem el cel estrellat”, perquè fa dècades que estem envoltats de pantalles i llums artificials. La importància de preservar aquest component cultural que ens dona el fet de poder veure el cel estrellat és el que ha motivat, entre d’altres, la creació de la fundació Starlight.
El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat defineix l’astroturisme com una forma d’ecoturisme que aprofita la qualitat del cel, tant diürn com nocturn, com a recurs natural, educatiu i experiencial, per tant, esdevé una activitat turística responsable. Es caracteritza per un baix impacte ambiental amb activitats de curta durada, sensibilització ambiental a través de la difusió de la importància de protegir la foscor nocturna i un valor afegit territorial.
Fa 24 anys, es va aprovar la llei catalana d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn. La defensa d’aquestes mesures ha convertit a Catalunya en una comunitat autònoma pionera en protecció ambiental i en la preservació i millora de zones envers la contaminació lumínica.
La preservació dels espais amb cel nocturn de qualitat ha permès la promoció d’un turisme de natura de públic familiar i, fins i tot, especialitzat. Segons dades de Booking, més del 60% de les persones enquestades s'estaven plantejant visitar destins amb contaminació lumínica limitada com una manera d'acostar-se al cosmos. L’augment en la popularitat de l’astroturisme pot fer pensar que tingui l’efecte contrari i contribueixi a la contaminació lumínica. Però si això es produís, la directora de Starlight, Antonia Varela, adverteix que ja no estaríem parlant d’astroturisme.
El fet que hi hagi més astroturisme vol dir “més sensibilitat” i “col·laboració” amb aquesta consciència de la necessitat de canviar l'enllumenat als nuclis urbans, defensa el responsable del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, Aleix Roig. “Com més astroturisme, menys contaminació lumínica”, afegeix. Des del Parc Astronòmic del Montsec, el director Salvador Ribas defensa que l'astroturisme no hauria de deixar un “rastre evident” si consisteix a fer una observació de nit.
La tasca de les certificacions Starlight
L’any 2009, l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), va crear la fundació Starlight, una entitat sense ànim de lucre. El seu objectiu és protegir i promoure la qualitat del cel nocturn així com difondre l’astronomia i fomentar l’astroturisme.
En el marc del foment d’aquesta mena de turisme, la fundació va encetar la tasca d’atorgar certificats de segell Starlight. D’una banda, existeixen les reserves, definides per l'entitat com a espais naturals que tenen com a funció la preservació de la qualitat del cel nocturn i dels diferents valors associats, ja siguin culturals, científics, astronòmics, paisatgístics o naturals. D’altra banda, les destinacions turístiques són llocs visitables, que gaudeixen de molt bones qualitats per a la contemplació dels cels estrellats i que, en estar protegits de la contaminació lluminosa, són especialment aptes per desenvolupar-hi activitats turístiques basades en aquest recurs natural.
El director del Parc Astronòmic del Montsec explica que per obtenir el certificat Starlight cal tenir uns “estudis previs de qualitat del cel”. S’anomenen application pack i a partir dels estudis, la fundació fa la primera valoració per veure si és un candidat factible. Si se sol·licita ser reserva, Ribas especifica que només cal complir amb la “part astronòmica referent a la foscor i meteorologia”. Les condicions atmosfèriques i meteorològiques han de “permetre” la contemplació del cel. En canvi, si la sol·licitud és per ser destinació turística requereix també una “valoració sobre les activitats turístiques i recursos a la zona”.
A Catalunya es poden trobar 5 reserves i destinacions turístiques Starlight. El primer a obtenir el segell va ser el Montsec l’any 2013. Cinc anys després, el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici va aconseguir el certificat. L’any 2021, se'ls va atorgar a les Muntanyes de Prades i la Serra de Montsant. L’any següent, el municipi de Montgai va obtenir el segell.
Consulta en aquest mapa interactiu quines localitats catalanes són reserves o destinacions turístiques i a partir de quin any:
El procés de sol·licitud és competència total dels municipis. L'alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, destaca que aquesta certificació és un “plus de qualitat” que té el municipi. El fet d’aplicar les mesures per combatre la contaminació lumínica és una “forma que la gent tingui millor qualitat de vida”, en paraules de l’alcalde lleidatà.
La gestió del cel fosc a Catalunya
En el cas de les destinacions turístiques, el reconeixement ve donat també per les activitats astronòmiques que organitza la localitat. Existeixen empreses que es dediquen exclusivament a l’oferta d’activitats astroturístiques. Com per exemple, Obaga Activitats o Celístia Pirineus. Un exemple d’activitat a Prades són els sopars amb estels que organitzen al llarg de tot l’any.
Suriñe Olarte, física i divulgadora d’astronomia, fa activitats d’observació del cel de manera puntual. Ella relaciona les constel·lacions que podem observar en el cel nocturn amb la mitologia grega. L'experta mostra preocupació per les possibles conseqüències d'un excessiu foment de l'astroturisme. “Cada vegada està més difícil veure el cel fosc, i més inaccessible a causa de la contaminació lumínica. Hi ha moltes pertorbacions per culpa dels satèl·lits a l'hora de fer observacions”, assenyala.
La conservació de béns d’interès científic i cultural com el cel fosc és de vital importància en un món cada cop més afectat pel canvi climàtic. El director de l'Observatori Astronòmic del Montsec, Kike Herrero, simplifica en quatre aspectes el que aporta un cel Starlight.
Primer, “l’estalvi energètic”: les llums artificials són les que estan “matant el cel estrellat” en la major part dels àmbits poblats. Segon, la “protecció de la natura”: il·luminar correctament “protegeix i respecta l’entorn natural de la nit i la fauna nocturna”, com poden ser espècies migratòries o insectes que estan actius de nit. Tercer, la “salut humana”: les llums artificials i blanques perjudiquen els cicles circadiaris del son. El fet que “la nit sigui fosca i el dia sigui il·luminat és el cicle natural” i això protegeix la salut. En quart i últim lloc, el “cel estrellat”: l’ésser humà ha observat el cel estrellat des de fa mil·lennis com esmentàvem a l’inici d’aquest reportatge.
Respon aquesta rosca de paraules sobre l’astronomia. Demostra el teu coneixement astronòmic!
*Fonts: Glossari astronomia UB / Glossari Sea






