L’Audiència Nacional aplica l’amnistia i arxiva el cas dels 12 CDR investigats per terrorisme - Diari de Barcelona
L’Audiència Nacional (AN) ha amnistiat els 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per terrorisme en el marc de l’operació Judes. En una interlocutòria aquest divendres, el tribunal ha acordat el sobreseïment i arxivament de la causa emparant-se en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del juliol, que va avalar l’aplicació de l’amnistia als encausats.
En el text, l’AN recorda que el TJUE va sentenciar que els fets investigats “no suposen greus violacions intencionades de drets humans”. La causa de l’operació Judes afecta dotze persones que s’exposaven a peticions d’entre vuit i 11 anys de presó per delictes de terrorisme.
El passat 28 de setembre, l’Audiència Nacional va donar deu dies a les parts perquè es pronunciessin sobre “l’abast” de la sentència del TJUE que va avalar amnistiar els dotze CDR. La resolució de Luxemburg es va fer pública el 16 de juliol i des de llavors les defenses dels encausats han exigit a l’AN aplicar la llei “de forma immediata”.
L’AN va aturar el procediment de l’operació Judes el 2024 per plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE, a qui va demanar que es pronunciés sobre si l’aplicació de l’amnistia contradeia el dret comunitari sobre la directiva antiterrorista. Luxemburg va resoldre que l’amnistia no “menyscaba” aquest dret i va deixar en mans del tribunal espanyol aplicar la llei als CDR.
En el text d’aquest divendres, l’AN s’empara en el fet que la sentència del TJUE va dictaminar que la directiva europea relativa a la lluita contra el terrorisme “no s’oposa” a la llei d’amnistia. Així, posa de manifest que el tribunal europeu va remarcar que la norma està pensada per “reduir tensions institucionals i polítiques i per facilitar un escenari de reconciliació”.
En aplicació a la sentència del TJUE, l’AN sosté que els fets investigats “no suposen greus violacions intencionades de drets humans ni els principis de seguretat jurídica, igualtat de tracte o no discriminació o els de primacia i cooperació lleial”. “Per aquest motiu, es procedeix a declarar el sobreseïment lliure i arxivament de la causa”, diu el tribunal.






