La jutge de l'Audiència Nacional María Tardón ha obert formalment una investigació penal al voltant de l'entrada massiva de migrants a Ceuta el 30 i 31 de juliol, perquè estima que es tracta d'una "conducta delictiva presumptament comesa a l'estranger que ha atacat greument la integritat territorial d'Espanya".

La magistrada veu en aquesta entrada irregular, en què van morir al voltant de 140 persones, indicis de delictes contra la pau i la independència de l'estat, contra els drets dels ciutadans estrangers en connexió amb els d'homicidis imprudents, així com d'organització criminal.

Tardón també vol investigar les actuacions que van tenir lloc en territori espanyol, en concret "l'articulació dels mitjans adequats de resposta" davant la informació i les alertes sobre una possible entrada massiva. En aquest sentit, recorda que el CENIF de la Policia Nacional va emetre el 29 de juliol una alerta de risc "extrem".

La jutgessa es declara competent per investigar "totes les actuacions" relacionades amb l'entrada massiva i estableix que les diligències hauran d'abastar també les que van tenir lloc en territori espanyol.

Entre aquestes, assenyala "l'articulació dels mitjans adequats de resposta" davant "la informació i les alertes del seu possible esdeveniment". Vol determinar "la incidència que aquestes actuacions haguessin pogut tenir en els efectes produïts per aquesta entrada massiva".

Utilitza com a base de la seva decisió l'informe del Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF), que sosté que l'entrada massiva no va ser un fet "aïllat ni casual" ni un esdeveniment "per generació espontània", sinó un "procés" en què la finalitat migratòria operava "només com a cobertura formal" per "fomentar, impulsar i dirigir un flux massiu de persones" cap a la frontera.

La interlocutòria destaca el paper de les xarxes socials en la mobilització. Explica que les convocatòries van començar a Facebook, Instagram i TikTok i que els dies 29 i 30 de juliol van passar principalment a grups tancats de WhatsApp, amb missatges més concrets de "coordinació operativa" i recomanacions sobre com efectuar l'entrada.

Recorda que el CENIF va emetre el 29 de juliol una primera alerta que advertia d'un risc "extrem" d'entrades coordinades nedant i saltant la tanca.

I com el CENIF, la jutgessa considera que l'accés es va produir en diferents onades amb dos "objectius tàctics clars": aconseguir el "col·lapse" de la gestió fronterera i, un cop assolit, "eliminar la capacitat de resposta" espanyola.

"Guiat actiu" des del Marroc

Tardón creu que hi ha indicis d'una "clara i indubtable gestió afavoridora del procés" des del Marroc. Segons la interlocutòria, durant els dies 30 i 31 de juliol no es va produir "cap temptativa seriosa" de dispersar o allunyar les persones del perímetre fronterer, i policies marroquins uniformats van efectuar un "guiat actiu" de les persones que es dirigien cap a Ceuta.

Segons l'auto, els agents feien indicacions sobre els punts pels quals podien efectuar el creuament, superar els obstacles i accedir a la zona de la platja.

L'informe identifica també individus no uniformats que, segons la jutgessa, actuaven com a dinamitzadors sobre el terreny i interactuaven amb els policies. En alguns moments, aquestes persones van ser detectades impartint instruccions als mateixos agents uniformats.

En canvi, la jutgessa descarta que l'operació fos obra de les organitzacions criminals dedicades habitualment al tràfic de persones, perquè "no tenen la capacitat d'organitzar un procés d'aquestes dimensions" ni de mobilitzar un volum tan gran de persones.

La jutgessa sosté que el flux migratori massiu constitueix un dels mètodes característics de la "guerra híbrida" o "zona grisa" i assenyala que la utilització dels fluxos migratoris pot servir per atacar estats, sovint combinada amb crides a internet i desinformació a les xarxes socials.

Homicidis imprudents

Tardón considera que els fets també poden constituir un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers en connexió amb homicidis imprudents de 83 persones mortes recuperades en territori espanyol.

Secret parcial de la causa

A més, obre una peça separada secreta per preservar la part de la investigació que afecta "interessos generals de l'Estat" i per evitar que les parts coneguin de manera prematura determinades diligències d'investigació.

Finalment, Tardón admet com a acusacions populars Iustitia Europa, Hazte Oír, Zeolandia, Vox, Libertad y Justicia, Ahora España i el PP, condicionat al pagament d'una fiança de 6.000 euros.

En canvi, inadmet la denúncia de Se Acabó la Fiesta contra el rei del Marroc i altres autoritats marroquines, que considera una "mera instrumentalització política de l'exercici de l'acció penal".