Amb el pas del temps, allò que semblava impensable, com el nazisme, pot acabar esdevenint acceptable després d'un procés de petites concessions, recompenses i la construcció d'un enemic comú. Així ho defensa l'escriptora irlandesa Audrey Magee (Enniskerry, 1966), que publica en català la seva primera novel·la, El compromís (Periscopi), on explora com alemanys corrents esdevenen còmplices del règim nazi.

En una entrevista amb l'ACN, l'autora assegura que "un país no es desperta feixista d'un dia per l'altre", sinó que aquest és "un procés gradual d'acostumament". I adverteix que, avui, "el sistema és el mateix": si a l'Alemanya nazi l'enemic eren els jueus, ara, a Europa i als Estats Units, sovint són els migrants.

Publicada originalment el 2014, El compromís explica un matrimoni de conveniència l'any 1946: el del soldat alemany del front rus Peter Faber i la jove berlinesa Katharina Spinell. Ell necessita uns quants dies de permís per allunyar-se del terror de la guerra, i ella una pensió de viudetat si ell cau en combat. Però neix una passió inesperada i comencen a imaginar una vida perfecta sota el règim nazi.

L'obra, que evita els judicis, planteja una reflexió sobre la responsabilitat social dels ciutadans durant un conflicte. Concretament, 'El compromís' mostra com persones normals es converteixen en còmplices del nazisme a partir de petites decisions, aparentment insignificants.

Durant l'entrevista, Audrey Magee assenyala que el llibre realment va néixer quan tenia divuit anys i va anar a fer d'au-pair a Alemanya. Sense saber-ne gaire, el que més la va "impactar" va ser el silenci al voltant del que havia passat. "Hi havia una mena d'herència intergeneracional, un llegat que passava dels avis als pares i dels pares als fills", explica.

"Acostumem a entendre l'herència com una casa, unes terres o uns diners. Però també hi ha una herència moral. Heretes les accions polítiques dels teus pares, dels teus avis, probablement també dels teus besavis. Heretes fins i tot la moral del teu país", sosté l'autora.

Un procés gradual

A partir d'aquí, l'autora apunta que va començar a explorar què significava ser una persona corrent durant el nazisme. "Ho veiem avui: el feixisme s'introdueix a poc a poc. Un país no es desperta feixista de la nit al dia. És un procés gradual d'acostumament".

Això es veu en els protagonistes del llibre, que "s'hi adapten progressivament perquè els agrada allò que els ofereix el sistema; els permet millorar la posició social, obtenir un pis millor, o les vacances ofertes per Hitler a la costa del mar del Nord". La manera d'obtenir aquest accés, afegeix, és "acceptant l'existència d'un enemic comú; en el cas alemany, els jueus; als Estats Units i cada cop més a Europa, els migrants".

"L'odi és molt fàcil de provocar i de posar en marxa, però és molt difícil aturar-lo", reflexiona l'escriptora irlandesa. "Si demostres la teva lleialtat, com fa la família de la Katharina, cada cop tens més accés als beneficis del sistema. I arriba un moment que has anat tan lluny que ja no pots tornar enrere", conclou al respecte.

De Goebbels a l'actualitat

D'altra banda, Audrey Magee aborda la propaganda i els discursos d'odi. En aquell moment, recorda, Joseph Goebbels disposava d'un nou mitjà de comunicació: la ràdio. "Va ser una eina enorme perquè Hitler pogués entrar dins les cases i dins del cap de la gent, d'una manera que ningú no sabia com interpretar ni controlar", afirma.

"Ara tenim les xarxes socials, tenim X. Totes aquestes plataformes, que poden arribar directament al cervell de les persones a través dels mòbils", compara l'autora d''El compromís'. Apunta que la "similitud" és per la irrupció d'aquest nou mitjà, també controlat per la dreta, que busca que "el seu missatge sigui el dominant".

Els jueus "surten d'un trauma per entrar en un altre"

A més d'Alemanya, Audrey Magee també va viatjar a Israel als anys 90. Va visitar els famosos quibuts, que recorda que no deixen de ser "terres robades" als palestins, que els van rebre a cops de pedra. L'autora admet que li trenca el cor, el que passa a la Franja de Gaza, i sosté que el que passa és la continuació d'un procés que ha anat germinant. "Era el poble jueu sortint d'un trauma per a entrar en un altre trauma. Aquesta experiència va marcar profundament la novel·la", diu l'escriptora.

Un tercer llibre

'El compromís' va ser el primer llibre d'Audrey Magee, i després el va seguir 'La colònia' (Periscopi), on explora el colonialisme. Durant l'entrevista, l'autora admet que el seu objectiu era escriure tres llibres a la seva vida, i que ja té al cap aquest tercer volum i espera tenir-lo a finals d'any, tot i que no en vol revelar encara ni el títol ni el contingut. Sí que assenyala que seguirà la mateixa línia d'abordar determinats sistemes polítics.