Barcelona ha viscut una important expansió de centres d’estètica els darrers anys, en particular de "locals de bellesa" i manicura. Establiments amb noms com Ungles i estètica, Beautiful nails o Más que uñas han proliferat a tots els barris de la ciutat i ja representen un de cada quatre centres d’estètica tipificats al darrer cens de locals comercials en planta baixa de l’Ajuntament, del 2024. En conjunt, el registre consultat per l’ACN comptabilitza 1.880 negocis d’estètica en funcionament, 700 més que l’any 2014, un increment de prop d’un 60 % en menys d’una dècada. El Gremi d’Estètica de Catalunya constata l’interès creixent de la població per aquests serveis “com un estil de vida”, i recomana acudir sempre a locals “de confiança”.

Nails, Saló d’ungles o Mis uñas. Són tres exemples de noms de locals que ofereixen serveis de manicura i pedicura, extrets del cens de locals en planta baixa amb activitat econòmica de Barcelona. Cartells d’aquest tipus són cada cop més habituals als carrers de la ciutat, i així ho corroboren les dades. Al cens del 2016 hi havia 121 locals en actiu que incloïen el servei “d’ungles”, i aleshores eren un 10 % dels prop de 1.200 negocis d’estètica oberts a la ciutat. Vuit anys després, aquesta xifra s’ha elevat fins a prop de 1.900, sobretot per l’obertura d’establiments amb manicura/pedicura, que ara són gairebé 400 (un de cada quatre centres d’estètica a la ciutat).

El districte que més ha notat l’expansió dels centres d’estètica (de tota classe) és l’Eixample. Avui hi ha gairebé el doble de locals d’estètica que el 2016, i s’ha passat de 260 a 509 establiments. La xifra també duplica la segona àrea de la ciutat amb més oferta d’aquest tipus, que és Sarrià-Sant Gervasi amb 247 locals d’ungles, una vuitantena més que el 2016. Sant Martí, el tercer districte en nombre, és el segon en què més ha crescut aquest negoci els últims anys, passant de 117 a més de 200.

De fet, actualment no hi ha cap districte de Barcelona amb menys d’un centenar d'aquesta mena de locals: per exemple, a Gràcia el cens en recull 165 d'actius; a Ciutat Vella; 145; i a Nou Barris, la zona amb menys oferta, n'hi ha 106. En qualsevol cas, la taca d’establiments d’aquest sector s’ha fet més intensa gairebé arreu de la ciutat entre el 2016 i el 2024.

Esteticistes i “inversors”

Des del Gremi d’Estètica de Catalunya, la presidenta Sílvia Giralt constata en declaracions a l’ACN “l’increment” sostingut dels centres d’estètica a Barcelona i a Catalunya, incloent-hi els esmentats negocis d’ungles però també les clíniques i centres de tractaments facials, corporals o cirurgies. Al seu entendre, això s’explica per una tendència de la població a considerar la cura “del cos i de la pell” com un nou “estil de vida”, "per salut”. Pel que fa al boom particular dels locals d’ungles, ho inscriu en la mateixa dinàmica social, però també al fet que és un servei econòmicament “assequible a tothom”.

Giralt fa una distinció entre locals oberts per persones formades i especialitzades del sector de l’estètica, i, d’altra banda, el que anomena “inversors”. “La diferència és que quan un inversor obre un negoci no sap de l'estètica ni del sector, només sap de números; el professional de l'estètica, en canvi, es forma per poder créixer empresarialment”, distingeix la portaveu dels professionals del sector.

En aquest sentit, tot i que al gremi no li consten denúncies per males praxis (si més no per part dels establiments agremiats), Eva Giralt recomana als usuaris de centres d’estètica que sempre escullin locals “de confiança”, “certificats” i amb “normatives vigents”. En el mateix sentit, dona aquest consell: “Que comparin preus, i si veuen que hi ha serveis de molt baix cost, alguna cosa vol dir”.

Barcelona Comerç defensa el “mix comercial”

Sense voler “criminalitzar cap sector”, des de la Fundació Barcelona Comerç apunten que l’únic risc d’aquest fenomen és la “massificació” d’un determinat tipus de negoci. “Els eixos comercials van sorgir amb la idea d’oferir continuïtat comercial i diversitat d’oferta, i si aquest mix es trenca la seva potència se’n ressent”, avisa Pròsper Puig, president de l’entitat.

Al respecte, l’únic que exigeix l’associació que aglutina els comerciants dels principals eixos barcelonins és que l’administració tingui “celeritat” en la regulació dels tipus d’usos comercials, i també que vetlli perquè l’activitat que es desenvolupa en aquests locals es correspongui amb la llicència d’activitat que tenen, i no es facin “altres coses”.

Regulació especial a Ciutat Vella

Fins ara, l’Ajuntament només ha intervingut per limitar el creixement d’aquests negocis a Ciutat Vella. Va ser precisament l’any 2024 (el darrer del qual el cens comercial ofereix dades), quan el Consistori va acordar la suspensió de llicències per a noves obertures comercials, entre d'altres, de salons de pedicura/manicura a tot el districte de Ciutat Vella, per un any i prorrogable un any més.

La mesura, segons l’ajuntament, es va prendre d’acord amb un procés de revisió de l’ordenança municipal d’activitats, amb nous epígrafs diferenciats “per millorar el control d’aquestes activitats a la ciutat". Aquesta política concreta amb els locals d’ungles no s’ha estès, per ara, a la resta de districtes de la ciutat.

Nota metodològica

El recompte de "centres d’estètica" en actiu s’ha extret del Cens de locals en planta baixa destinats a activitat econòmica de la ciutat de Barcelona, de l’Ajuntament de Barcelona, que distingeix aquest nom d’activitat. Pel que fa a l’activitat concreta dels salons d’ungles, no té per ara un epígraf concret al cens i el seu nombre s’ha estimat considerant els establiments que inclouen la paraula “ungles”, “uñas” o “nails” al seu nom. En aquest sentit, la xifra podria ser fins i tot més alta que la que ha estimat l’ACN, amb el benentès que hi pot haver locals d’ungles que no ho indiquen explícitament al seu nom.

D’altra banda, hi ha també un reduït grup d’establiments que ofereixen alhora el servei d’ungles i el de perruqueria, però que l’Ajuntament situa ara mateix en l’epígraf de la segona activitat.

Text de Pau Cortina