El 9,10 i 11 de desembre, Taipei informava de l’existència de maniobres militar amb 90 vaixells de guerra i de la guarda costanera per part de la Xina al voltant de l'illa. Ha estat un dels exercicis navals més grans en les darreres dècades i és una de les nombroses operacions militars fetes durant el 2024, en aquest cas, dies després de la gira del president Taiwanès per indrets estatunidencs, com les illes Guam o Hawaii. 

La Xina és el segon país amb el pressupost de defensa més elevat, cosa que li permet tenir una forta influència en els seus conflictes regionals i exercir pressió sobre els seus veïns. Tica Font, presidenta del Centre Delàs, apunta que les dades de despeses militars que “solen ser més altes de les que informa el mateix ministeri de defensa”. Explica que hi ha altres partides, com subvencions a la indústria militar o contractes d’investigació en I+D, que són despeses d’ús clarament militar, però que estan a altres ministeris. S’ha de tenir en compte que aquesta despesa “és molt poc transparent, no només en la Xina sinó a tot arreu”, denuncia.

El pressupost de defensa anual del 2022 de la Xina va ser de 230.000 milions de dòlars aproximadament, segons les fonts internes del Ministeri de Defensa Nacional de la República Popular Xinesa. Dades més elevades surten del American Enterprise Institute (AEI), que sospiten de més de 700.000 milions, cosa que suposaria unes dades no molt llunyanes del pressupost dels Estats Units, xifrat en 877.000 milions. Font explica que fer estimacions en aquest aspecte “és un tema complex, ja que s’ha de revisar totes les partides d’altres ministeris i comprovar que realment es pot incloure com despesa militar”. 

En canvi, l’Institut Internacional d’Investigació per la Pau d'Estocolm (SIPRI) amb dades més properes a les oficials, calculen una estimació de 292.000 milions. “El que fa el SIPRI és sol·licitar aquesta informació al ministeri de defensa i a partir d’això, si aconsegueix experts d’un país per afegir altres partides, contrasta la informació”. Per tant, el SIPRI busca oferir unes dades més conservadores, però que tinguin més credibilitat, ja que “si no està molt contrastat o no obeeix a uns criteris molts clars, no els admet”, assevera Font. “És la punta d’un iceberg, tothom sap que hi ha més per sota, però aquesta informació com a mínim és segura”. 

Inés Arco, investigadora de CIDOB i especialitzada en política xinesa, aclareix que, tot i existir “aquest enfortiment de les seves forces militars”, alguns factors, com la poca experiència de les tropes xineses, juga en la seva contra, ja que “al contrari de països com els Estats Units, no ha tingut cap conflicte militar amb un altre país des que va entrar en guerra en 1979 amb una invasió fallida a Vietnam”. A més, assenyala que altres actors com la guarda costanera xinesa tenen un paper fonamental en la defensa i seguretat del país, i que part del seu pressupost, tot i tenir un ús clarament militar, prové de Seguretat Interna i no del Ministeri de Defensa.

Taiwan amenaçada?

Una de les primeres qüestions que apareixen amb l’augment militar són les maniobres, atacs i provocacions cap a l’illa de Taiwan, o inclús la possibilitat d’un bloqueig o invasió. L’experta en política xinesa explica que tot i existir un component militar en aquestes maniobres, “són sobretot respostes a molts casos polítics” que tenen per objectiu “castigar els discursos que fan les elits polítiques taiwaneses”, així com per “posar pressió a la seva població”. 
Un dels casos més recents d’aquestes maniobres polítiques va ser el 10 d’octubre, dia Nacional de Taiwan, on el seu president, William Lai, fa reafirmar la sobirania de l'illa com una terra de “llibertat” i “democràcia” i que “no està subordinada” a la República Popular Xinesa. Com a resposta, la Xina va executar un gran exercici militar el 14 d’octubre al voltant de l’illa.

L’augment de tensions portarà a una invasió xinesa de l’illa? Inés Arco considera que no té perquè, ja que fins ara la “Xina manté la intenció d’una reunificació de forma pacífica, sent una invasió o l’ús de la força el pitjor dels casos” com a estratègies, i per tant que només serien una opció “quan les altres estratègies hagin fallat o s’hagin exhaurit”. 

Mar de la Xina Meridional 

Un altre dels conflictes directament relacionat amb el poder militar de la Xina fa referència amb la línia dels nou punts, una extensió de mar al sud del gegant asiàtic que la Xina reclama com a part integral del seu territori tot i ser un espai de disputes internacionals. Aquest mar és de gran importància estratègica, ja que hi passa el 40% del comerç marítim xinès. A més a més, hi ha nombroses reserves de gas natural i de petroli, segons el Centre d’Estudis Estratègics Internacionals (CSIS). 

Per a Inés Arco, tot i haver-hi “una narrativa similar amb Taiwan, les implicacions són una mica diferents”. En el cas de Taiwan parlem d’una illa poblada, mentre que a les illes existents del Mar de la Xina Meridional són més un element territorial sense població. 

A més, en aquest cas, “són justament les guardes costaneres les que apliquen la llei xinesa a la zona, en certa manera per justificar que tenen un control d’aquells territoris” i, per tant, "impedir l’entrada a altres vaixells d’altres països”. No es defineix com a conflicte armat directe, sinó que és més aviat “una zona grisa en la qual es va eriçonant les sobiranies o el control de certs actors a favor seu”. 

Aquestes illes, més enllà d’un control de territori, estan servint per a la construcció de bases militars amb tota classe de dispositius i instal·lacions com radars, pistes d'aterratge per avions o sistemes de míssils, augmentant la capacitat militar de la zona per part de la Xina. Esculls com el de Subi, Fiery Cross o l'illa de Woody, il·lustren clarament aquesta estratègia de control. 

Tot i aquestes accions per l’enfortiment militar al Mar de la Xina Meridional per posicionar-se amb avantatge enfront dels seus rivals, l’armada xinesa té una “debilitat des d'una visió operativa amb la falta de pràctica militar”, el que ha portat en diverses vegades al president Xi Jinping a interpel·lar a les forces armades “perquè es preparin per guanyar batalles,” raona Inés Arco.

Una altra qüestió que jugaria en contra del país asiàtic són les aliances d’EUA - que contraresten el poder xinès a la regió - “amb països com Austràlia i Regne Unit o amb els mateixos veïns de la Xina per col·laboració en temes de seguretat i defensa”. A més, les “noves tecnologies aplicades a elements militars com drons o vehicles autònoms armats” tenen cada vegada més importància als conflictes híbrids i no directes. “Aquí llavors la balança també és una miqueta diferent”, adverteix Inés Arco, la qual cosa implica una situació més igualada a l’Indo-pacífic. 

Ara bé, Tica Font destaca la política d’actualització militar de la Xina des dels 2000 en termes de modernització d’armament: “Hi ha investigacions que estan afirmant que l’ús de la intel·ligència artificial i altres tecnologies aplicades a instruments militars podrien ser superiors a les occidentals”.
“S’ha de tenir en compte també les implicacions d’una invasió militar a Taiwan i quina possible resistència social i cívica hi hauria”, recorda Arco. A l’hora de començar un conflicte armat, “els càlculs sempre són més difícils i després i hi ha la realitat al terreny com va passar amb Rússia i Ucraïna”. Aquests aspectes són fonamentals per entendre la complexitat del conflicte i de les raons per les quals, sembla que la Xina es manté en una senda per la reunificació pacífica a Taiwan tot i millorar contínuament el seu posicionament militar.