A la cua de la Setmana Santa, la pròxima data assenyalada al calendari és el 23 d’abril, la Diada de Sant Jordi. Un dia en què els carrers d’arreu de Catalunya s’omplen de vermell, amb les parades de roses, però també de llibres. I és que, tant pels devots de la literatura, com per aquells lectors més esporàdics, Sant Jordi és l’excusa perfecta per encabir un, dos o més exemplars als estants de les llibreries particulars.

Per això, a tres caps de setmana per celebrar el Dia del Llibre i la Rosa, n’hi ha que ja es comencen a rumiar quina serà la compra d’enguany. Per als més indecisos, que no saben quin llibre o autor triar, aquests són els més venuts en català entre el 23 i el 29 de març del 2026, segons el recull que fa el Gremi d’Editors de Catalunya de l’informe de LibriData, una plataforma que enregistra la venda diària de llibres a més de 150 llibreries de Catalunya.

De ficció

Crispetes de matinada, de l’escriptora catalana Regina Rodríguez Sirvent, va arribar a les llibreries fa pocs dies i s’ha convertit en l’obra més venuda de ficció en català de l’última setmana del mes de març. El llibre és l’esperada continuació del fenomen editorial Les calces al sol, que l’autora va publicar l’any 2022 i que va superar els 100.000 exemplars venuts. En aquesta nova entrega, Rodríguez Sirvent recupera el seu alter ego literari, Rita Racons, que torna d’un viatge als Estats Units per complir el somni de convertir-se en escriptora a Barcelona.

La segueix Prometeu de mil maneres, de Carles Rebassa, publicat també el març d’enguany i guardonat amb el Premi Sant Jordi de novel·la del 2026. El jurat en va destacar un “llenguatge viu” que explica una teranyina de relacions marcades pel poder i el desig. La segona novel·la de l’escriptor, després de debutar amb Eren ells l’any 2016, explora la història de Prometeu Dolors, un cambrer de Palma, en conèixer el jove Carles en un lloc nocturn de piques.

A diferència d’aquests dos primers llibres, publicats recentment, al podi de ficció també hi figura la primera novel·la de l'escriptor Gil Pratsobrerroca, El joc del silenci, present a les llibreries des del setembre del 2025. L’obra, convertida en un dels fenòmens editorials dels últims mesos amb més de 10.000 exemplars venuts, és un thriller policíac ubicat en un poble dels Pirineus, Arcavell. La història tracta la desaparició de la Valèria Costa, una nena de set anys, filla d’una parella jove que es presenta encantadora, però que en realitat no és el que sembla.

En quarta i cinquena posició hi ha Peixos, d’Eva Baltasar, i Passeig de Gràcia, de Roger Bastida. Baltasar se centra en la història d’amor entre dues dones: una, la veu narradora, és escriptora, i l'altra, la Victòria, ven paperines de peix en mercats ambulants. Amb aquests dos personatges, l’escriptora vol explorar la intensitat de l’enamorament a primera vista, en la cinquena novel·la que ha publicat a Club Editor. Per la seva banda, Bastida recull els primers anys d’un dels carrers més emblemàtics de la capital catalana, a través de la història de tres nissagues de Barcelona. Una obra que  repassa l’essència del passeig de Gràcia, guanyadora del Premi Santa Eulàlia de novel·la 2026.

De no ficció

A l’altra banda de la balança, el metge i investigador Oriol Mitjà lidera el rànquing de llibres més venuts de no ficció en català. Amb On neix la llum, Mitjà, una cara molt mediàtica al llarg de la pandèmia, retorna per explicar la seva lluita contra la depressió, l’ansietat i l’addicció a l’alcohol derivat d’aquests dos primers problemes de salut mental.

En segona posició hi ha Anatomia de l’esperança, del filòsof i teòleg Francesc Torralba, reconegut amb el Premi Josep Pla 2026. A partir de la filosofia, la literatura i l’experiència humana, l’autor explora els mecanismes que sostenen l’ésser humà quan tot està perdut. 

Com Mitjà, que s’endinsa en una història personal, la periodista Natza Farré també ho fa amb L’última vegada que et dic adeu. En el seu cas, Farré explica com és viure durant més de 30 anys sent la germana petita d’un heroïnòman. A través de la primera persona, la periodista explora una història que, assegura, l’ha marcat "tota la vida”.

També destaquen Érem tan joves, de Sílvia Soler, i Relíquia, de Pol Guasch. A partir dels seus àlbums de fotos, Soler els transforma en paraules donant valor a la descripció fotogràfica, en una proposta que forma part de la col·lecció Joie de vivre d’Univers. Guasch, en canvi, retrata el silenci darrere de la mort d’un pare que es va treure la vida. Al relat ho expressa a través de cartes o missatges d’altres escriptors que han passat pel mateix, una manera de col·lectivitzar el dolor i d’explicar que el llibre no només parla de la seva història, sinó de la de moltes persones.