Hi ha estadis que són molt més que graderies i gespa i aquest es el cas de l’Estadi Azteca a Mèxic. El món del futbol ha inaugurat aquest dijous el Mundial de la desmesura —el dels tres països, les distàncies infinites i les 48 seleccions—, però per fer-ho ha necessitat viatjar al passat i tancar els ulls en el lloc on habiten els mites. El torneig de la modernitat s’ha estrenat allà on Pelé va ser passejat a espatlles l’any 1970 i on Maradona va signar “el gol del segle” al Mundial de 1986. Avui, la pilota ha tornat a rodar a les altures de Ciutat de Mèxic, recordant-nos que, abans de ser un negoci global, aquest esport va ser una qüestió de fe i de llegendes.

En aquest temple del futbol, la cerimònia d'obertura ha estat un esclat de color de tot just 35 minuts, una lloa a la identitat llatina que ha fet bategar un estadi ple a vessar. Malgrat l'absència de la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum —trencant, per primera vegada, la tradició que el cap d'estat del país amfitrió presideixi la festa—, el públic ha demostrat les ganes de Mundial des del principi. Artistes com J Balvin, Belinda, Danny Ocean i Andrea Bocelli han estat els teloners perfectes per al gran moment de la nit: l’aparició de Shakira. Com si el rellotge s'hagués aturat a Johannesburg fa setze anys, la colombiana ha demostrat que la Copa del Món és el seu hàbitat natural. Juntament amb el nigerià Burna Boy, ha cantat el tema oficial Dai Dai just abans que Gianni Infantino mostrés el trofeu daurat al cel de Mèxic.

La cloenda d’aquesta festa musical ha donat pas a la solemnitat dels himnes i a un bucle temporal meravellós. Mèxic i Sud-àfrica tornaven a veure's les cares en un partit inaugural, repetint el guió de l'any 2010. Per fer-ho encara més poètic, les cròniques locals han recollit durant les últimes hores la història d'una parella —ell mexicà, ella sud-africana— que es va conèixer precisament en aquell partit de Johannesburg i que avui, casats, tancaven el cercle a l'Azteca.

Mèxic trenca amb la maledicció

Quan l’àrbitre brasiler Pereira Sampaio ha xiulat l’inici, la festivitat de la cita ha continuat a causa de la fam local. El conjunt dirigit per Javier Aguirre ha sortit disposat a asfixiar la sortida de pilota de Sud-àfrica des del primer minut, convertint la pressió alta en una arma de destrucció massiva. Álvaro Fidalgo, jugador del Betis, ha estat el motor incansable de la recuperació al mig del camp, forçant els dubtes d'uns Bafana Bafana que han trontollat des de molt d'hora.

 Els jugadors de Mèxic celebren el gol de Julián Quiñones / EFE

El nom propi de la nit ha estat Julián Quiñones. Al minut 9, el davanter de l’Al-Qadsiah ha aprofitat un greu error de la defensa sud-africana en la transició defensiva per robar la pilota i engaltar un potent xut ras que ha batut Ronwen Williams. L'Estadi Azteca ha esclatat. Amb l'1-0, la “Tri” ha gestionat el ritme a plaer, trobant en Raúl Jiménez un far constant. Abans de marxar als vestidors, la selecció mexicana ha pogut deixar el partit sentenciat: primer amb una gran aturada de Williams a xut de Jiménez i després amb un xut de Quiñones que s'ha estavellat contra el pal.

A la represa, s’ha mantingut el monòleg verd, amb Fidalgo fregant el gol i Quiñones intentant una genialitat des de quaranta metres. El partit s'ha acabat d'encarrilar per als locals quan l'àrbitre, inflexible amb els nous criteris de bloquejos, ha expulsat el sud-africà Sithole per una ‘falteta’ a la frontal de l’àrea quan era l’últim home. Amb superioritat, al minut 67, ha arribat la sentència de la tranquil·litat absoluta: Roberto Alvarado ha posat una centrada perfecta perquè Raúl Jiménez enviés la pilota al fons de la xarxa amb una gran rematada de cap, trencant-se emocionalment en un plor d’emoció i alleujament que ha fet rugir l'estadi.

El tram final ha estat una qüestió d'ofici i de targetes. Sud-àfrica s'ha enfonsat encara més amb la segona expulsió de la nit, aquesta de Zwane, deixant els Bafana Bafana a la mercè d’una Tri que cada vegada s’ha agradat més. L'únic asterisc negatiu d'una nit rodona per a Mèxic ha estat l'expulsió en els últims minuts del central César Montes per vermella directa, una taca que no entela, però, una estrena convencent. Mèxic ja pot presumir d’haver guanyat un partit inaugural i el camí cap a la Copa del Món 2026 ja ha arrencat.