L’ús del català com a primera llengua era del 46% l’any 2003. En canvi, el 2023 va caure fins al 32,6%, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya. Malgrat la caiguda del 20%, el Baix Llobregat ha estat un exemple d’integració de la població migrada des del segle XX fins a l’actualitat. En aquest sentit, el director del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) a l’àrea del Baix Llobregat Nord, Marc Piera, defensa que “les noves generacions tenen un coneixement universal del català”. 

La província de Barcelona va absorbir gran part dels corrents migratoris provinents de la resta d’Espanya de la dècada dels 50 i 60: la població va augmentar en 2.877.966 de persones. Andreu Mitjans, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, menciona que “aquesta onada migratòria venia de diferents punts de l’estat, com ara Andalusia, Extremadura o Múrcia en cerca d’unes condicions de vida més dignes”.

L’efecte d’aquest assentament és que el castellà va introduir-se amb molta força en les comarques del voltant de la capital catalana. Per tal de promoure el català, el 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar la primera llei de normalització lingüística, on a l’article 14.3 d’aquesta s’establia que “la llengua catalana i la llengua castellana han de ser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l’ensenyament no universitari”.

Gràcies a aquesta llei, el Govern s’assegurava que els primers descendents catalans que formaven part d’aquesta onada migratòria s’integressin amb la resta de la població. L’aprovació de la primera llei de normalització lingüística va donar pas a que la Generalitat amb la col·laboració de diverses institucions com ajuntaments, consells comarcals i diputacions formessin un ens públic anomenat Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL), l’objectiu del qual és promoure el coneixement del català.  

Piera destaca que un 21,5% de la població del Baix Llobregat Nord utilitza el català com a primera llengua habitual. L’expert assenyala que “la situació del català al nord del Baix Llobregat Nord està uns punts per sobre de la resta de la comarca”. Ara bé, segons les dades de l’any 2018, estudi més recent de la Direcció General de Política Lingüística de l’Idescat, el percentatge de població que usa molt el català (més d’un 80%) al Baix Llobregat és del 13,9%, mentre que la mitjana a Catalunya és del 18,5%.

La cultura com a eina de normalització lingüística

Les associacions culturals també tenen un paper molt important a l’hora d’apropar la llengua catalana als nouvinguts en el Baix Llobregat. “Tenim un teixit molt gran d’associacions i intentem integrar-les en l’ús de la llengua”, destaca Mitjans. Tot i això, el regidor comenta que sovint és complicat, perquè la majoria dels membres que formen de les associacions que no són de cultura catalana ja són grans, i malgrat els intents, ells continuen parlant en castellà.

El regidor ha destacat que a la comarca cal treballar per fomentar l’ús del català, malgrat el repte que suposa convèncer a les diferents comunitats que conviuen en aquest territori.  Expressa que “els joves han de mostrar més voluntat per voler aprendre, i més si es tracta d’adquirir una aptitud lingüística com la llengua catalana”. “Els joves no veuen que el català sigui necessari”, assevera Mitjans, i és que l’ús del català a l’àrea metropolitana de Barcelona ha reculat fins mínims històrics. 

La seva preocupació pel poc ús del català no només al municipi, sinó a la resta de la comarca. En el cas de la població del Baix Llobregat, una majoria de la població baixllobregatina utilitza el castellà com a primera llengua perquè era i continua sent la parla principal del nucli familiar i amistats. Segons l’Enquesta d’usos Lingüístics de la població del 2023, a l’àrea nord de la comarca, la llengua amb la qual més s’identifica la població és el castellà, amb el 50,8% del total; a l’àrea sud el patró d’identificació augmenta fins al 58,8%.

En aquest sentit, Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, assenyala que hi ha una desigualtat juridica pel que fa les llengües, ja que el castellà és l'únic idioma que tots els espanyols tenen el deure de conèixer. “Durant molts anys hem viscut enganyats pensant que la normalització lingüística estava resolta, pero de cop i volta ens hem adonat que no és així”, denuncia. “Les institucions catalanes no han fet la seva feina, no s’ha promogut adequadament l’ús de la llengua, un idioma va associat a una cultura”, conclou.