Les baixes laborals relacionades amb la salut mental estan especialment disparades. L'any passat se'n van registrar 194.953, més del triple que les 62.523 registrades el 2015.

L’alça de les incapacitats temporals per salut mental s’ha produït en un context d’augment general de les baixes. En conjunt, les incapacitats laborals s'han més que duplicat en l'última dècada, per això, tot i l’augment acusat de les relacionades amb la salut mental —que s'han triplicat—, només representen el 8,8 % de totes les baixes, dos punts més que una dècada enrere.

Més remarcable és l'augment del nombre total de dies de baixa per aquesta causa, per l'augment de casos i la durada mitjana elevada d'aquests. El còmput anual de dies d'incapacitat laboral per salut mental agregats va superar els 15 milions el 2025, cosa que ja representa pràcticament una quarta part del total de dies de baixes laborals. Així, els problemes de salut mental se situen en segon lloc en nombre de dies de baixa, just darrere de les malalties relacionades amb l'aparell locomotor, és a dir, principalment ossos i músculs. A molta distància, se situen les ferides i enverinaments, els càncers i els símptomes, signes i troballes anormals.

El vocal de comunicació de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i metge de família, Jordi Mestres, explica que entre les patologies relacionades amb la salut mental que més creixen es troben "l'ansietat greu i els trastorns adaptatius, que són els problemes relacionals amb coses que passen a la vida". I una part "molt important" d'aquestes circumstàncies, segons ell, són derivats de l'activitat laboral. "La feina pot ser una causa de desbordament o pot ser un desencadenant", afegeix.

Precarietat, estrès, organització productiva i desconnexió

Els sindicats secunden també a l'ACN el fet que el món laboral està fent créixer les incapacitats per salut mental. La responsable de Salut Laboral de CCOO, Mónica Pérez, assegura que els casos "d'assetjaments o persecucions" a la feina és una de les principals casuístiques, acompanyada d'una "organització del treball molt deficitària que pressiona en temps" i que porta a sobrecàrregues de feina. També assenyala les hores extra i els baixos sous, que no comporten "un reconeixement salarial".

En la mateixa línia, la responsable de Salut Laboral d'UGT, Reyes Solaz, diu que "l'estrès, la mala organització en les empreses, la falta de la desconnexió digital i el tema dels torns de treball" són els principals motius de les baixes per salut mental. A més, afirma que amb internet, el món del treball ha canviat de manera que ara "estàs a casa i per WhatsApp et demanen si et pots canviar el torn".

En canvi, des de Foment del Treball situen aquest increment a l’augment general de les incapacitats temporals per condicions comunes. “És un fenomen complex i multicausal i, per tant, no es pot atribuir exclusivament o principalment a factors d'origen laboral”, manifesta la directora de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment, Yésika Aguilar. La portaveu de la patronal afegeix que “hi poden intervenir factors molt diversos, circumstàncies personals, familiars, socials, econòmics i també el tema del funcionament del sistema sanitari o els mecanismes de gestió”. A més, remarca que les empreses “han fet molts avenços en temes de promoció d'entorns de treball saludables i precisament estan impulsant actuacions en aquest àmbit”.

Des d'InfoJobs, que estudia periòdicament les causes de les baixes, la seva directora de Comunicació, Estudis i Relacions Institucionals, Mónica Pérez, explica que el problema de la salut mental s'ha accentuat sobretot arran de la pandèmia. Pérez assegura que els problemes de salut es concentren en edats més adultes, però que la salut mental està impactant sobretot a persones més joves. Darrere del fenomen, diu Pérez, hi ha múltiples factors, tot i que assenyala sobretot la incertesa generada per les conseqüències de les crisis geopolítiques constants i alguns efectes negatius de la digitalització com a principals detonants.

L'experta d'InfoJobs remarca que la digitalització ha suposat un "progrés" i facilitats en la feina, amb fórmules com el teletreball, però adverteix que també té "una altra cara" perquè fa més difícil establir barreres entre l'entorn laboral i l'entorn personal. Això, diu Pérez, genera necessitats d'estar permanentment connectat, una càrrega laboral més gran i estrès.

Per la seva part, el Ministeri de Treball va impulsar un informe sobre salut mental i món laboral, que va elaborar una comissió d'experts coordinada pel catedràtic de la UPF Joan Benach. En la presentació del document, el març del 2023, els experts van destacar la informalitat, la precarietat, les formes descentralitzades d'organització productiva i la infravaloració de les cures com a causes de deteriorament de la salut mental. També van incidir en que, en els contractes estables, qüestions com la desconnexió digital, les hores extra o les hores de treball no previsibles també impacten negativament.

Així, les conclusions de l'informe, anomenat PRESME, apunten a no mirar únicament els factors individuals o clínics, sinó també les condicions socials i laborals que els produeixen o agreugen: inseguretat laboral, precarietat, intensificació del treball, manca de control, salaris insuficients i dificultats de conciliació, entre d'altres.

Gairebé tres mesos de baixa per salut laboral

Una de les particularitats de les baixes per salut mental és la durada. De mitjana, l'any passat es van allargar 79 dies, mentre que entre el conjunt d'incapacitats temporals la mitjana se situa en 28 dies. La durada és lleugerament més llarga que fa una dècada, tot i que no arriba als nivells dels anys pandèmics, quan va arribar a sobrepassar els tres mesos.

En doctor Jordi Mestres recorda que la manera de tractar aquestes patologies "no és tan ràpida com quan tenim febre o una infecció". En aquest sentit, donar eines a la població amb els recursos del CAP o de la unitat de psicologia és una tasca que necessita diverses sessions i "no és barat". Així, es mostra reticent a medicalitzar pacients amb pastilles si hi ha altres eines a l'abast, com ara abordar la causa que originen els problemes, ja siguin "relacionals, per arribar a final de mes o d'habitatge". En qualsevol cas, diu que s'ha de fer "autocrítica" de com està organitzada la societat, perquè la salut no és només un problema de l'individu, sinó de tot el conjunt.

Mestres creu que "les empreses hi poden fer molt organitzant anàlisis de risc psicosocial" i algunes, segons ell, "s'estan posant les piles per adaptar els llocs de treball perquè la persona no arribi a una situació de 'burnout' en què tot salti pels aires". Pels sindicats, però, no n'hi ha prou. Mònica Pérez, citant un informe sobre prevenció de riscos laborals de la Generalitat del 2022, explica que només un 5,5 % de les empreses han executat mesures per a evitar riscos psicosocials, mentre que la resta "no estan complint la seva obligació". La representant de CCOO creu que hi ha condicions de treball que impacten en bona part a la classe treballadora i que "les empreses no hi estan posant mesures".

Al seu torn, la d'UGT, Reyes Solaz, demana més inversió per part de les companyies en prevenció, cosa que secunda Pérez, que denuncia que les avaluacions de riscos encarregades per les empreses són de baixa qualitat.

Per part de Foment, apunten que les empreses “han de continuar avançant en prevenció i en promoció de la salut laboral”, però també demanen que el sistema sanitari “sigui capaç” i àgil en el diagnòstic, tractament i derivació a especialistes, per tal que la persona pugui recuperar la seva salut”.

Dones de mitjana edat i de sectors com l'hostaleria i la sanitat

Les dades també reflecteixen que són les dones qui pateixen més baixes per malalties relacionades amb la salut mental. Segons l'informe d'incapacitats temporals de Salut del 2024, un 63,6 % de les baixes d'aquesta mena són de dones, mentre que el 36,4 % són d'homes. El doctor Mestres explica que el perfil típic és el de "dona de mitjana edat que té una feina amb una certa responsabilitat i amb cura de fills o pares". A més, afegeix que, de vegades, aquest perfil "espera, aguanta i aguanta fins que no pot més". Les dades de Salut del 2025 situen les persones d'entre 25 i 34 anys entre les que tenen una incidència més alta de trastorns mentals, per davant dels adults més joves, de 35 a 44 anys, tots tres grups per sobre de la mitjana.

Solaz, d'UGT, diu que el sector sanitari és un dels que més pateix la síndrome d'esgotament professional. Pérez, de CCOO, n'afegeix l'hostaleria, els serveis socials, com també el transport. Coincideix en el fet que les dones pateixen més d'aquests problemes de salut, de vegades immigrants de fora de la UE, "amb unes condicions de vida, d'habitatge i d'arribar a final de mes molt complicades".

La salut mental, pràcticament mai declarada com a malaltia laboral

Segons les dades oficials del 2025, un 8,8 % de les baixes per contingències comunes, és a dir, les no relacionades amb la feina, van ser per salut mental (194.953). Ara bé, entre les contingències professionals, les lligades a l'activitat laboral, els trastorns mentals són irrisoris, amb només 341 baixes, un 0,3 % del total.

Per Mónica Pérez, és "molt difícil" fer-les comptar com a malaltia professional encara que ho siguin, perquè "l'empresa l'ha de comunicar a l'autoritat laboral i després l'han de reconèixer les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, que són associacions privades d'empresaris", cosa que, segons ella, porta un "clar conflicte d'interessos", ja que les companyies sempre volen "tapar les conseqüències de la precarietat". Per això, creu que les mútues s'haurien d'integrar al sistema públic "d'alguna manera".

A més, constata que el Reial decret 1299/2006, aprovat fa 20 anys, inclou un llistat amb totes les malalties professionals en què no consten les patologies mentals, les quals dins les contingències professionals només poden declarar-se com a accidents de feina. Per la seva banda, mitjançant les Unitats de Salut laboral, el sistema públic té un mecanisme per declarar situacions com a laborals des del sistema públic, mitjà que la sindicalista de CCOO diu que la Generalitat no ha desenvolupat perquè sigui eficaç. Per ella, es necessita "esforç, inversió, recursos i pressupost" per part de l'administració catalana perquè el mecanisme funcioni. Solaz, d'UGT, ho complementa afegint que el pas d'una contingència comuna a una professional triga dos anys de mitjana. "Quan un treballador va al metge no sap que té estrès o burnout (síndrome d'esgotament professional)", assevera.

Foment diu que “no poden estar d’acord” amb la visió dels sindicats sobre el “conflicte d’interessos” de les mútues en aquest terreny. “Les mútues són col·laboradores en la recuperació de la salut de les persones treballadores”, remarca Yésika Aguilar. Des de la patronal, assegura que “ningú posa en dubte el seu paper i la seva actuació en l’àmbit de les contingències professionals” i planteja que puguin “desplegar totes les seves competències”, també en l’àmbit de les contingències comunes, és a dir, de les baixes per incapacitats que no es consideren d’origen laboral.

El debat sobre l'absentisme

El debat general sobre les baixes va tornar a l'agenda pública després que Foment presentés un llibre blanc sobre l'absentisme laboral a finals de setembre, en què va demanar recuperar l'acomiadament objectiu per absentisme. Alhora, el Departament de Salut va explicar que notificaria els metges dels pacients que acumulessin sis baixes o més en un any, "sense bloquejar automàticament la capacitat del professional de donar la baixa".

Les representants sindicals critiquen la proposta de Foment i rebutgen que es "criminalitzi" els treballadors, que aguanten condicions "precàries" i reben un "excés de pressió" que no les deixa descansar, cosa que, de vegades, les empeny a treballar malaltes. També afegeixen que algunes incapacitats són de camí o tornant de la feina, perquè cada vegada es viu més lluny del lloc de feina i els empleats estan "més tensionats". El facultatiu de l'associació de metges de família CAMFiC Jordi Mestres valora positivament tenir la informació dels anomenats 'hiperfreqüentadors', ja que "pot haver-hi una oportunitat per detectar, per exemple, violència masclista o que la persona està amb burnout".

La portaveu de Foment defensa el posicionament i la proposta inclosa en el llibre blanc “en el context actual” d’increment de les baixes, perquè “determinats nivells d'absència i d'absència reiterada, al final generen dificultats moltes vegades per garantir l'organització i la continuïtat de l'activitat”. Aguilar diu que la proposta no detallava cap mena de baixa ni patologia en concret i, per tant, no s’exclourien d’aquesta sanció eventual les incapacitats laborals per salut mental.