“Aleshores el professor Gu va mirar per la finestra i va veure l’espectacle de les fulles vermelles voleiant. De la sorpresa va caure de cul a terra. Fulles vermelles a l’hivern? Sota la llum del sol, aquelles fulles eren com flames ardents." Aquest fragment és només una petita mostra de La balada dels ocells de muntanya, un recull de 13 relats curts de l’autora xinesa Can Xue, publicat en català per Gata Maula. 

La balada dels ocells de muntanya

En aquesta selecció d'històries podem trobar des d'una misteriosa cabana a la muntanya on habiten els llops, fins a un estrany jardí de roses en un hospital. Cada història ens trasllada a un món diferent on res és el que sembla. 

El lector, confós, lluita per discernir entre el somni i la vigília, però no ha de buscar cap explicació perquè senzillament no la trobarà. Al final de cada relat, probablement se sentirà perdut i amb més preguntes que respostes, però Can Xue, no revela mai el significat darrere les seves obres i prefereix que cadascú deixi volar la imaginació. És divertit buscar un sentit a les paraules de l’autora, però sense ofuscar-se, i entenent que la incertesa és un dels encants del llibre. 

Can Xue es complica amb històries enrevessades, personatges enigmàtics i escenaris fantasiosos. A més, ens presenta els personatges com si ja coneguéssim qui són, sense cap mena de context. L’autora xinesa crea un univers únic que convida a submergir-se en l’ambigüitat dels relats, on la creativitat i les emocions sempre prenen més protagonisme que la raó.

Avantguardisme literari

Un dels relats més interessants del llibre és Notes d'un company afectuós, escrit en primera persona des de la perspectiva d'un gat que viu amb el seu amo, somnàmbul, i cada nit rep la visita d'una presència misteriosa. Can Xue ens mostra la curiosa relació entre l’home i el seu company felí, que no entén qui és el desconegut que els visita de nit. Entre trucades telefòniques i visites inesperades, el gat té clar que malgrat tot sempre confiarà en el seu amo.

“Llavors algú va picar a la porta tres vegades. Qui podia ser, a aquelles hores? L’amo, somnàmbul, ho va sentir a l’acte, es va aixecar i va anar a obrir. Vaig pensar que si era un lladre i l’atacava, l’amo es moriria i ja no es despertaria mai més. Però la persona que va entrar no era un lladre, era un tipus negre que duia un collaret d’or lluent i als dits dos anells de plata en forma de calaveres.” 

Aquest estil, propi de l’avantguardisme literari, utilitza un llenguatge, sovint fragmentat, que reflecteix l’estil enigmàtic de l'autora i que descriu sensacions i atmosferes úniques, molt allunyades de la realitat. Entre els temes més recurrents hi trobem la mort, la vellesa, la família, la solitud, la por i sobretot, la naturalesa, que a part d’un escenari és un símbol.

La balada dels ocells de muntanya ens endinsa en la ment de Can Xue, una autora desconcertant que trenca amb el realisme. El llibre, un recull dels relats curts més interessants de l'autora xinesa, és ideal per a qui busca una lectura diferent, que convida a ser rellegida.