ElPozo Murcia ha arribat al Palau Blaugrana carregant una motxilla gairebé insostenible: deu finals perdudes consecutivament, cap títol des del 2017 i quinze derrotes en les quinze finals disputades contra el Barça. Però els murcians han desafiat tots els precedents per imposar-se als blaugrana en una final trepidant (5-4). Els culers han estat capaços d’aixecar un 3-1 i empatar a quatre minuts del final, però Marcel ha castigat una greu errada defensiva per retornar ElPozo al lloc més alt del podi i posar fi a gairebé una dècada de frustracions.

La final ha començat amb els dos equips interpretant el paper que se’ls pressuposava. El Barça ha assumit la possessió i la iniciativa tot i la baixa intensitat que han mostrat en els primers minuts, mentre que ElPozo s’ha fet fort al darrere, fidel a la consigna que Josan González havia deixat després de la semifinal: “Hem de defensar com un equip petit”.

El plantejament murcià ha obtingut premi en una de les seves primeres incursions ofensives. Gonzalo Santa Cruz ha rebut d’esquena a la frontal de l’àrea, s’ha aixecat la pilota i, amb una espectacular mitja volta, ha afusellat Dídac Plana per inaugurar el marcador.

El gol ha accentuat les diferències d’intensitat entre els dos equips. Els jugadors d’ElPozo han celebrat cada recuperació, cada duel i cada servei de banda com si fossin gols, mentre que al Barça li ha faltat l’energia necessària per fer mal a una defensa molt ben plantada.

Pachu amplia l’avantatge i Martel revifa el Barça

Els blaugrana no trobaven espais ni generaven perill sobre la porteria d’Antonio Navarro. En canvi, ElPozo ha tornat a exhibir la seva contundència en el minut 11. Una passada enrere executada a l’esquena de Touré ha trobat Pablo García ‘Pachu’, que ha superat Dídac amb un xut creuat per situar un preocupant 2-0.

Javi Rodríguez ha demanat temps mort immediatament per buscar la reacció dels seus. La resposta ha trigat tres minuts a arribar. Eric Martel ha trobat finalment una escletxa en la defensa murciana i ha retallat distàncies en el minut 14, alimentant l’esperança d’un Palau Blaugrana majoritàriament culer. Només un petit sector d’aficionats desplaçats des de Múrcia trencava el domini blaugrana a la graderia, tot i que també s’ha fet sentir en diversos moments.

Abans del descans, els dos entrenadors han recorregut al suport de vídeo. Javi Rodríguez ha reclamat una possible sisena falta d’ElPozo, que hauria suposat un llançament de deu metres, mentre que Josan González ha demanat penal per unes possibles mans de Catela. Cap de les dues revisions ha modificat la decisió arbitral.

El 2-1 ha resistit fins al descans. Al Barça li havia costat entrar a la final i havia arribat a veure’s dos gols per sota, però la diana de Martel l’havia mantingut amb vida. ElPozo, per la seva banda, estava executant el seu pla a la perfecció: contenir l’atac blaugrana i castigar cada concessió.

Marcel fa encara més gran la muntanya

Els primers compassos de la represa han semblat mostrar un Barça diferent, però la sensació ha durat ben poc. ElPozo ha enviat una pilota llarga cap a Dener, que l’ha controlada de manera magnífica davant d’un Touré que no ha tingut la seva millor nit. Els murcians han donat continuïtat a la jugada i Marcel, completament sol al segon pal, només ha hagut d’empènyer la pilota per culminar un contraatac perfecte.

Era el minut 22 i el 3-1 convertia la remuntada blaugrana en una muntanya encara més pronunciada. A més, el conjunt de Javi Rodríguez s’ha carregat molt aviat de faltes. Amb quinze minuts per jugar, els culers ja n’havien comès cinc, una situació que ha condicionat la seva capacitat per pressionar durant tota la resta de la final.

La tensió també ha crescut a la graderia. La banqueta i els jugadors del Barça han protestat diverses decisions, mentre el Palau ha esclatat amb crits contra l’arbitratge després que els col·legiats mantinguessin, un cop consultat el vídeo a instàncies de Javi Rodríguez, que no hi havia penal en una acció dins l’àrea murciana.

Més enllà de les protestes, el Barça tampoc no aconseguia imposar el domini que necessitava. Els jugadors actuaven accelerats, empesos per la urgència del marcador, i el partit obert beneficiava un ElPozo còmode defensant el seu avantatge. No hi havia la sensació d’assetjament viscuda el dia anterior contra el Jaén i Antonio Navarro no havia d’afrontar ocasions excessivament clares.

João Victor i Adolfo encenen el Palau

Quan la final entrava en els últims deu minuts, Touré ha connectat amb João Victor mitjançant una pilota llarga. El brasiler ha rebut d’esquena, s’ha desfet de la defensa de Drahovsky amb una mitja volta i ha superat Antonio Navarro per anotar el 3-2.

El gol ha canviat completament el partit. El domini blaugrana s’ha accentuat i el joc s’ha instal·lat al camp d’ElPozo, que ha començat a sentir el pes dels fantasmes del passat. El Barça ha recuperat l’agressivitat i ha sotmès els murcians fins que, a quatre minuts del final, ha trobat el premi que tant havia buscat.

Adolfo, el capità, ha aparegut quan més el necessitava el seu equip. El culer ha picat la pilota amb una delicadesa extraordinària per superar Antonio Navarro i establir el 3-3. El Palau ha embogit i, després d’haver remuntat un 3-1, tot semblava remar a favor dels blaugrana.

Marcel silencia el Palau

L’empat, però, només ha durat un minut i mig. Quan ElPozo semblava més vulnerable, el Barça ha defensat de manera deficient una acció murciana i ha deixat Marcel completament sol dins l’àrea. El brasiler no ha perdonat i ha batut Dídac amb un xut alt que ha entrat per l’escaire.

El 4-3 ha obligat Javi Rodríguez a apostar pel joc de cinc durant els últims tres minuts. Els blaugrana ho han intentat amb insistència, però no han trobat el camí. En una acció en què Pito ha caigut i els culers han reclamat una falta, ElPozo ha recuperat la pilota i el veterà Gadeia, ha marcat el 5-3 a porteria buida quan faltaven només trenta segons.

Ja a la desesperada i gairebé per acumulació de jugadors i ocasions dins l’àrea, Catela ha anotat el 5-4 definitiu. El gol només ha servit per ajustar el marcador abans que la botzina confirmés que ElPozo Murcia tornava a ser campió.

Les diferents lectures de la final

Javi Rodríguez ha reconegut que la diferència en l’inici havia estat decisiva. “Han començat amb una marxa més i això s’ha notat. Hem encaixat algun gol que no hauríem d’encaixar”, ha admès el tècnic blaugrana, que també ha assenyalat el condicionant de les faltes: “Les cinc faltes en cinc minuts de la segona part ens han limitat a l’hora de pressionar”.

L’entrenador culer ha considerat que “l’obligació de guanyar” havia fet jugar els seus futbolistes amb massa precipitació davant un rival “molt còmode quan va per davant i es tanca al darrere”. Tot i el malestar mostrat durant el partit, Rodríguez no ha volgut atribuir la derrota a l’arbitratge: “Si dic el que penso, semblarà una excusa. És complicat ser àrbitre i han fet un bon partit”. També ha defensat l’esforç dels seus jugadors i ha agraït al Barça i a la Federació que la competició s’hagi disputat a Barcelona, on considera que ha tingut “molta més repercussió”.

Josan González, en canvi, ha celebrat que ElPozo hagi sabut interpretar la final des del primer minut. “Hem entrat molt millor que ahir i això ha estat clau. Hem gestionat bé els tempos del partit i el 4-3 ha estat fonamental”, ha explicat. El tècnic també ha destacat la defensa del joc de cinc, amb l’excepció dels últims segons, i ha celebrat haver “tornat el club al lloc que es mereix”.

González ha elogiat especialment Gadeia, “implacable” als 38 anys, i Marcel, autor de dos gols decisius: “No necessita presentació. A més de créixer com a jugador, ha crescut com a líder. Els aneguets van allà on va la mare”.

ElPozo arribava a Barcelona amb deu finals perdudes a l’esquena, sense guanyar cap títol des del 2017 i amb el record de les quinze finals contra el Barça que sempre havien acabat del costat blaugrana. Al Palau, amb gairebé tot el pavelló en contra i després de veure com el seu rival li remuntava dos gols, no només ha conquerit la Supercopa de manera merescuda: també s’ha imposat al pes de la seva pròpia història. ElPozo, supercampió.