Els Doctors en Psicologia i investigadors Jordi Bonet (UB) i Barbara Biglia (URV) són coautors de l’estudi Rebel·lies que no transformen, on han volgut trobar els factors que porten un sector de la joventut a adoptar posicions de resistència contra el feminisme i el gènere. Les evidències que han recollit a l’estudi conclouen que els nois de la generació Z concentren els valors més alts de sexisme modern i actituds antigènere, amb una bretxa especialment ampliada respecte de les noies de la mateixa edat. 

Una de les conclusions que exposeu és que hi ha un canvi en el tipus de sexisme que adopten els joves. 
Jordi: El que hem vist és que no estem davant d'un retorn a un sexisme tradicional, sinó el que altres autors han assenyalat com un sexisme modern. No es nega la idea d'igualtat, però es considera que ja vivim en una societat igualitària i que el feminisme no és necessari. Fins i tot extremant aquesta idea es pot arribar a afirmar que en la societat actual les polítiques feministes han portat que siguin els homes els que són discriminats envers les dones.

De quin percentatge de joves antifeministes estem parlant?
J: Al voltant d'un 15 % o un 20 % de nois joves. Que diguin que són antifeministes no vol dir que estiguin en contra de tots els drets que s'han assolit fins ara o que estiguin en contra que un home i una dona puguin tenir el mateix salari, curiosament estan d'acord amb tot això. Però quan els preguntes específicament sobre les polítiques feministes en l'actualitat manifesten rebuig.

D’on surt aquest rebuig?
Barbara: En part assenyalem l’adultocentrisme. Moltes vegades qui té espais per compartir discursos són persones adultes que miren la realitat des del seu punt de vista. Amb les formacions amb joves, per exemple, s’assumeix una mica la idea que les persones adultes ja tenen aquest problema solucionat, quan no és així. No podem donar per suposat que els adults que treballem amb ells ja ho tenim tot resolt.

"Als que criden més fort i es posen més xulos se’ls dona un altaveu. En canvi, nois que estan repensant coses, queden silenciats. Hem d’oferir-los espais per poder activar això"

Aquests discursos els creen els joves?
J: Entenem que la joventut és permeable a aquestes idees, però que en cap cas sorgeixen de la gent jove. El problema té a veure amb les percepcions sobre el feminisme. Segurament estan reaccionant davant d'una idea de feminisme que no s’avé amb el moviment, que ve de mitjans de comunicació, d’influenciadors a xarxes socials… I també ens trobem que hi ha molta gent jove que no és allà i molts cops l’invisibilitzem.

B: Als que criden més fort i es posen més xulos, d'alguna manera, se’ls dona un altaveu. En canvi, nois que estan repensant coses, queden silenciats. Hem d’oferir-los espais per poder activar això. Per exemple, respecte a les xarxes, la capacitat d'anàlisi crítica.

Són aquests models a les xarxes els que els porten cap a aquests discursos?
J: Els referents d’alguns joves són persones que en moments donats reprodueixen part d'aquest contingut. Els joves, a les xarxes, pregunten coses que no són tan diferents de les que altres generacions en la seva mateixa edat s'havien preguntat. Per exemple: "no em sento bé, com puc millorar la meva imatge física?" O la meva forma de lligar? I més enllà: "com puc ser una mica més independent econòmicament i no dependre tant dels meus progenitors?". La diferència amb altres generacions no és la pregunta, és la resposta que troben en molts casos.

Com definiríeu aquesta resposta?
J: Com ser més independent econòmicament? La resposta que reps són les criptomonedes o el joc en línia. De fet, són espais de socialització molt masculina on sabem que es difonen continguts antifeministes. Amb el tema de com millorar la meva imatge física, la resposta que obtenim són els gymbros, una forma de masculinitat amb una idea d'autosuperació constant. Quan jo, com a jove, busco com lligar, em trobaré gurús de la seducció i llenguatges que objectualitzen totalment les dones, i que creuen que el feminisme és el responsable que tu no tinguis èxit a l'hora de relacionar-te sexualment amb altres persones.

"Abans hi havia un model de masculinitat clar. Avui hi ha informacions una mica contradictòries i a vegades els joves no saben ben bé què fer davant d’això"

A l’estudi utilitzeu conceptes com ‘brúixoles trencades’ o ‘vertigen de gènere’ per parlar sobre aquests models.
J: Brúixoles trencades fa referència a aquesta idea de manca de referents de masculinitat.

B: Abans hi havia un model de masculinitat clar. Tu creixies i sabies on havies d'anar. Avui en dia hi ha informacions una mica contradictòries i a vegades els joves no saben ben bé què han de fer davant d’això.

J: Genera una certa desorientació respecte a com construir les pròpies masculinitats. I vertigen de gènere és un concepte semblant. És aquesta idea de sensació de desorientació que molts nois joves tenen al voltant de com construir la seva masculinitat.

Quina resposta alternativa proposeu?
B: Si pensem que podem lluitar això representant models de masculinitat completament alternativa, no ho aconseguirem, perquè òbviament els nois joves no se sentiran atrets per aquests models tan políticament correctes. El que necessitem és que homes de tota mena es qüestionin, que siguin el teu veí, el teu pare i també l'influenciador. Que presentin la vida d'una manera més autocrítica, més reflexiva. Que parlin un llenguatge molt més clar, més planer, i que no et diguin "ai, jo soc l'home completament deconstruït, i ho tinc tot fet".

J: No vol dir que no creguem que s'ha de repensar la masculinitat, però la idea de crear uns patrons de noves masculinitats que situen un llistó tan alt genera frustració en molts dels xavals que diuen "no puc arribar aquí". Aleshores, generen una reacció davant d'això i busquen altres referents on ells creguin que poden arribar.

Definiríeu les xarxes com un "mal espai" on relacionar-se?
J: Anem enrere en espais de socialització real entre joves. Sí que estan a la mateixa aula, ja no tenim una escola segregada, estan als mateixos espais, però socialitzen cada cop de forma més diferenciada, nois i noies. Estem guanyant altres espais, com els digitals, però allà la socialització és bàsicament hemofílica, tu socialitzes amb els que són semblants a tu en gènere, edat, ideologia, etc.

B: La comunalitat s'ha perdut molt. Anem cap a l'individualisme i clarament això és un greu problema, perquè els joves no tenen espais on confrontar-se i on estar conjuntament. Hi ha molt poc treball comunitari per afrontar aquestes problemàtiques. L'única cosa en què els joves estan molt convidats a participar són les festes, un concert, i beure i ballar, que per descomptat és molt divertit, però, on es formen les relacions entre les persones? Amb la covid hi ha hagut un retrocés molt fort en aquest sentit.

"Hi ha una inversió real de recursos, de diners, per part de l'extrema dreta, per afavorir aquest tipus de contingut i poder-lo orientar cap a la gent jove"

Les plataformes són també un espai on arriben molts discursos polítics.
J: L'extrema dreta, Vox, Aliança Catalana o el moviment MAGA, sap que el gènere és la via d'entrada del seu discurs en la gent jove. O sigui, el negacionisme climàtic li pot entrar a una persona de 40 anys que tingui cotxe, però a un jove no tant. En canvi, per a un noi jove, el discurs antifeminista és més fàcil que sigui una via d'entrada cap a aquesta gent. Hi ha una inversió real de recursos, de diners, per part de l'extrema dreta, per afavorir aquest tipus de contingut i poder-lo orientar cap a la gent jove.

També hi ha models femenins que podríem associar a l’antifeminisme, com les tradwives.
J: Vindrien a ser la representació que un determinat tipus d'home pot tenir del que seria el seu model femení, vinculat a la reacció antifeminista. Quan estudiem l'antifeminisme a nivell històric, una part de la seva representació no ha estat masculina: per legitimar-se, justificar-se, històricament ha necessitat posar dones al capdavant. Igual que hem vist en partits d'extrema dreta com s'utilitzen persones racialitzades o dones per tenir un paper important, però és una manera de dir "nosaltres no som xenòfobs".

Agraïments: la conversa va tenir lloc en un espai cedit per la Lleialtat Santsenca