Tot i que encara queda un play-off per disputar-se, fa la sensació que el Barça Basket ja ha donat la temporada per acabada. Partit trist i vergonyós a parts iguals aquest diumenge al Palau, davant del València Basket (77-102), que no ha tingut pietat d'un equip blaugrana al qual li han saltat totes les costures. El conjunt dirigit per Pedro Martínez ha passat per sobre d'un Barça abocat a un canvi de cicle i a una renovació profunda. Els valencians han brillat des del triple i han castigat els locals en totes les facetes ofensives: tir exterior, llançaments de dos i tirs lliures.

En aquests moments, la davallada d'intensitat i d'actitud mostrada pels blaugrana —que després de la roda de premsa de Xavi Pascuial semblava impensable— convida al pessimisme. Tant és així que costa imaginar un Barça capaç de superar fins i tot l'UCAM Múrcia, el seu primer rival en el play-off, aquest dimarts.

S'esperava un últim impuls d'orgull, un darrer ball abans del desenllaç de la temporada, però des del segon quart l'equip s'ha limitat a veure passar els minuts, resignat a una derrota tan contundent com trista.

1Q: Inici encertadíssim dels valencians (14-28)

Pilota al cel de les Corts, amb un inici de partit molt intens per part dels dos equips. Els blaugrana han obert el marcador amb dues jugades ben treballades, però els taronja han respost immediatament igualant el duel amb dues cistelles fàcils fruit d’errors defensius que ja s’han convertit en una constant al llarg de la temporada (4-4, 7:53).

Després de l’avantatge inicial dels valencians per la banda dreta, sumant punts gràcies a les portes del darrere, els blaugrana han apostat per un joc més pausat i elaborat, amb Hernangómez i Shengelia assumint el pes ofensiu culer (6-10, 5:52). Hi ha hagut canvis en tots dos quintets per intentar trencar el partit, però la balança s’ha acabat decantant clarament a favor dels visitants. Dues pèrdues consecutives dels blaugrana, seguides d’un triple del dominicà Jean Montero, han permès als de Pedro Martínez ampliar l’avantatge fins als nou punts (6-15, 5:17). Temps mort de Pascual per intentar posar ordre.

De poc ha servit que els blaugrana recuperessin pilotes i intentessin reaccionar amb un quintet de gala format per Laprovittola, Satoransky, Shengelia, Vesely i Brizuela. Les errades defensives han permès als valencians trobar tirs còmodes una vegada i una altra, i aquests no ho han desaprofitat: han tancat el quart amb un 66% d’encert en tirs de camp (9/15) i un espectacular 80% en tirs de dos (8/10).

L’inici dels de Martínez ha estat brillant. Amb l’encert en el llançament han superat la barrera psicològica dels deu punts de diferència davant d’un Barça Basket que no trobava la manera de reaccionar (14-25, 1:05).

Amb l’últim intent de triple de Montero, el primer quart s’ha tancat amb un resultat molt complicat per als blaugrana. Superats per un Valencia Basket que ho encertava gairebé tot, els culers han ofert una versió molt allunyada del seu millor nivell. 14-28 i molta feina per davant.

2Q: El Barça, repassat (13-18)

Que Montero és un jugador extraordinari és una evidència per a tota l’ACB, però el que està fent avui és una autèntica exhibició. Recupera pilotes, anota i força tirs lliures a la jugada següent per arribar als 14 punts en el seu compte particular (19-32, 8:02).

No hi ha manera. Els blaugrana continuen a remolc, sense capacitat de resposta davant d’un Valencia Basket que suma el seu quart triple i que, malgrat reduir una mica el ritme, continua ampliant la diferència des de la línia de personal (19-37, 6:20). Mentre els locals encara intenten trobar una fórmula defensiva per frenar l’allau valenciana, els visitants imposen una defensa agressiva amb constants dos contra un que manté el marcador molt lluny del seu abast (19-37, 6:24).

Bon parcial dels blaugrana de la mà de Joel Parra, que davant la manca de lideratge de l’equip encadena sis punts consecutius i obliga Pedro Martínez a demanar temps mort (25-37, 4:16). Revifa el Palau, que fins aleshores presentava un ambient més aviat apagat.

Els blaugrana viuen els seus millors minuts del partit i deixen algunes bones sensacions en un intercanvi de cistelles, però la manca de contundència en el rebot i la permissivitat defensiva continuen mantenint la diferència en xifres preocupants (27-42, 1:40).

Però l’esperança ha durat ben poc. Kam Taylor anota dues cistelles consecutives en els darrers segons, una d’elles amb una esmaixada, i acaba d’enfonsar la moral blaugrana. Ningú no baixa a defensar. El Palau respon amb una sonora xiulada mentre molts aficionats dirigeixen les mirades cap a la llotja, expressant el seu malestar i evidenciant un cansament cada cop més profund.

La imatge és trista: un equip culer perdent de dinou punts en un partit clau per al play-off de la Lliga Endesa. Després d’haver estat durant anys un referent del bàsquet europeu, la secció transmet una sensació de deixadesa, frustració i abandonament que reclama una reflexió profunda i una depuració de responsabilitats.

L’equip arbitral encara no havia assenyalat el final del segon quart i Xavi Pascual ja travessava la pista camí dels vestidors. Dinou punts per sota al descans, amb el Valencia Basket dominant per 27 a 46.

Les sensacions de cara al play-off són molt negatives i posen en dubte aquella última promesa del tècnic de Gavà, que el dia que va anunciar la seva marxa va assegurar que volia acabar la feina de la millor manera possible. Caldrà veure si encara és a temps de complir-la.

3Q: El Valencia liquida el Barça des del triple (26-29)

Les coses com són: a la represa, després del pas pels vestidors, l’ambient tant a la graderia com sobre el parquet és desolador. Sensació de partit de pretemporada i crònica anunciada d’una autèntica pallissa (29-52, 9:08).

Sembla que el Barça reacciona per moments, amb dos triples gairebé consecutius i una esmaixada espectacular de Parra, però no hi ha res a fer. Tant és si és Montero des del perímetre com si és Cárdenas qui castiga també de tres; la desesperació de Pascual és absoluta (45-62, 3:53). Per molt que els blaugrana trobin encert en el joc interior i sumin de dos en dos amb una certa continuïtat, els de Pedro Martínez no perdonen des de la línia de tres.

Els valencians acumulen ja dotze triples anotats, set dels quals en aquest tercer quart, davant d’un Barça que amb prou feines n’ha convertit dos en tot el partit.

Les coses com són: el Valencia Basket és un equip letal en atac, i no és cap casualitat que Pedro Martínez hagi estat escollit millor entrenador de l’any. Amb un nou triple de Sergio de Larrea, tots dos equips encaren l’últim quart. Xiulades tímides a les graderies i moltes mirades dirigides cap a la llotja, on els directius observen impotents una desfeta absoluta (53-75).

4Q: La secció es dessagna (24-27)

El silenci s’apodera del Palau. L’inici de l’últim quart queda marcat per un tímid intercanvi de cistelles que gairebé passa desapercebut (60-77, 7:35). Els blaugrana ja ni tan sols oposen resistència a les portes del darrere i continuen cedint punts davant d’un quintet visitant que amplia l’avantatge sense dificultats (65-86, 4:52).

Que s’acabi ja, pel bé de la secció. Les xiulades es repeteixen, les crítiques es multipliquen i els Dracs, el grup d’animació culer, ja ni tan sols animen. La imatge és la d’una temporada acabada, amb els braços abaixats i sense cap mena de reacció. Només queda esperar el desenllaç (68-90, 3:14).

És una imatge lamentable, pròpia d’un final de cicle. La temporada s’acaba aquí. El públic abandona progressivament el Palau mentre alguns aficionats intenten fer sentir la seva veu en solitari enmig d’un silenci gairebé absolut.

Amb un triple intranscendent de Braxton Key en els darrers instants, els blaugrana posen punt final a un partit per oblidar. No hi ha gaire més a afegir. Derrota contundent per 77 a 102.

Xavi Pascual: "Partit ridícul, o prop del ridícul"

Durant la roda de premsa posterior al partit, la valoració del tècnic gavatenc ha estat contundent: "El nostre pitjor partit a l'ACB". Màxima autocrítica per part de Pascual, que no ha dubtat en qualificiar de "ridícul, o prop de ridícul" el resultat d'aquest diumenge davant del València Basket.

Tot i això, reconeixIA que hi havia fins ara una "bona dinàmica, amb un equip en un bon moment de joc", però que al cap i a la fi, repeteix una dinàmica que s'ha enquistat al Palau: "A la que se'ns torça una mica el guió, ens venim abaix i ja no tornem".