No pots competir contra una persona que s’està divertint. És una paradoxa psicològica que explica la ingràvida línia que separa l’elit de tota la resta de grisos. Aquest Barça l’encarna amb tots els ets i uts i l’ataca des de tots els vèrtexs. És un equip de pati de col·legi, en el millor dels sentits. Si ataco, gaudeixo; si marco, ho celebro amb els meus amics, i si em marquen a mi, escolta, tal dia farà un any, nosaltres en fem dos i s’ha acabat el bròquil. Són feliços els titulars, els que surten de refresc, l’entrenador i tota la culerada, que està a punt de demanar algun ensurt perquè això de passar-s’ho bé sense patir és poc català i encara menys culer. 

Amb una superioritat fins i tot un pèl insultant, els de Flick van sotmetre un Racing de Santander que va testimoniar, impotent, un gavadal d'envestides en el retorn al Camp Nou dècada i mitja després. Set gols va marcar un equip que va dir-li al món que el seu problema mai serà si l’ullal està poc o molt esmolat perquè els gols li cauen de les butxaques. També van servir per celebrar el millor inici de lliga de la història blaugrana. 18 punts de 18 possibles i 28 dianes. No és poca cosa.

Karim Adeyemi va ser dels jugadors blaugranes més actius. Foto: Enric Fontcuberta / EFE

Va començar voraç el Barça. En cinc minuts, cinc ocasions per demostrar que qui marcaria el tempo del partit no serien ni els llampecs, ni els ruixats. Mentre aculava un Racing de Santander que estava estès a la lona des del xiulet inicial, João Cancelo va obrir la llauna. Amb la polivalència d’un portuguès i farcit de tota la resta de virtuts pròpies d’un brasiler —rigor defensiu limitat i un ampli ventall de recursos en atac—, el lateral es va perfilar a la frontal per engaltar una canonada a l’escaire lluny de l’abast d’Agirrezabala. La pluja anava i tornava, no pas els de Flick, que van convertir el camp dels càntabres en un assentament permanent. D’entre el degoteig d’ocasions, penal sobre Raphinha. El capità, que aquest cop sí que va mostrar galons, va executar el 2 a 0 a plaer.

I del no-res, la reivindicació del Racing. A la meitat de la primera part, la manca d’entesa entre la defensa blaugrana va propiciar el gol de Gueye a la primera escomesa amb perill dels visitants. Una mena de recordatori que no havien vingut només a veure les primeres rebeques a les portes de la tardor. La reacció va venir de bracet amb un augment de la pressió santenderina, que Cancelo (sí, de nou Cancelo) es va encarregar de castigar amb crueltat. Com si hagués volgut ser benèvol amb aquells que havien arribat tard a l’estadi, va fer un calc a la primera diana. Rondava per segon cop al balcó de l’àrea i va tornar a superar Agirrezabala. El porter somiarà amb Cancelo, però el malson serà per a Flick, que haurà de moure fitxa per decidir qui ocupa el carril esquerre a partir d’ara.  

CANCELO: CORAZÓN CULÉ 💙❤️

Primer gol (y es golazo) de Joao tras volver al Barça#LALIGAenDAZN ⚽ pic.twitter.com/TzVLMiN5KU

— DAZN España (@DAZN_ES) September 16, 2026

Les incursions culers eren tothora i els forats del Racing el convertien en un gruyère. En 10 minuts, el Barça va assetjar el Racing i va sentenciar. Abans de la mitja part, Raphinha va marcar el quart i Lamine, que aquest cop sí que va rebre la complaença del capità, podria haver marcat el cinquè des dels onze metres si no fos perquè el porter li va endevinar les intencions. 

La mitja part va abaixar les pulsacions i el Barça va imprimir un ritme més pausat. Adeyemi va cercar el gol amb avidesa, Lamine, amb ansietat. Els blaugrana es van deixar endur i, mentre es dosificaven minuts, Szczesny va trencar la bassa d’oli. El polonès, que va substituir Joan Garcia a la mitja part per precaució, va mostrar per què, quan la valentia s’extralimita, es converteix en temeritat. A l’àrea petita, va protegir la pilota, Zabiri li va pispar la cartera i va fer el 4 a 2. 

El error de Szczęsny para el 4-2 del Racing #LALIGAenDAZN ⚽ pic.twitter.com/5E48OAvh2x

— DAZN España (@DAZN_ES) September 16, 2026

Poc li va durar l’esperança al Racing. Un minut després, Raphinha signava el doblet, de nou des del punt de penal. Amb els verd-i-blancs ja esfilagarsats, Lamine va buscar quasi a la desesperada el seu gol, que arribaria al descompte, però primer va servir l’assistència perquè Gabriel Jesús s’estrenés en lliga i situés el 6 a 2. Després de mastegar sorra i xopar-se durant tot el matx, Lamine va tocar l'or quan tot feia indicar que només trobaria la plata amb el setè i definitiu. 

Abans del partit, els aficionats miraven al cel observant neguitosos els mateixos núvols dels quals no volien baixar. L’equip és una festa, marquen els menys habituals, com Cancelo, i es balla al ritme dels nouvinguts, com Adeyemi o Gabriel Jesús. Les previsions es van complir al cel i a la terra. Ni dos missatges de l’ES-Alert ni la xarbotada van aturar el pueril Barça, perquè, com tothom sap, els nens al pati quan millor s’ho passen és sempre sota la pluja.