Les banderes de l'Estadi Olímpic Lluís Companys onejaven a mig pal. El Futbol Club Barcelona arribava a la tornada dels vuitens de final de la Champions League després d'un cap de setmana molt dur pel vestidor culer. La mort sobtada del doctor del primer equip Carles Miñarro, un membre del staff molt estimat per la plantilla, havia marcat la setmana blaugrana, però l'equip l'ha homenatjat de la millor manera amb la victòria i classificació per la següent ronda del torneig europeu (3-1).  Un Lamine imperial que continua destrossant les expectatives, un Balde molt en forma, un Raphinha excels i un Pedri que ha estat MVP han liderat als de Hansi Flick, que han completat un partit excels.

Una primera part gairebé perfecta

No tardaven els locals a avançar-se en el marcador. Al minut 12 Lamine agafava una pilota amb perill a la part dreta del camp, es desempallegava dels seus defensors amb una sèrie de filigranes espectaculars que finalitzava amb un centre xut que Raphinha materialitzava en l'1 a 0. Però ningú va dir que la Champions fos fàcil i el Benfica empatava el partit en la següent jugada gràcies a un córner que rematava Otamendi. Tornava a començar el partit, 1 a 1.

Els catalans s'han sabut recuperar del dur cop de l'empat i han buscat la porteria de Trubin amb insistència després de l'empat. Un bon xut de Lamine gairebé desfeia l'empat al 24, i Pedri prenia el timó del partit per fer les seves malifetes habituals. La reacció es completava poc després, en el minut 27. L'extrem de Mataró recollia una pilota que semblava que s'anava per la línia de banda, retallava al seu marcador i des de la frontal de l'àrea clavava un xut descomunal a l'esquadra per tornar a posar el Barça per davant en el partit. 

Per desgràcia al voltant del minut 30 l'atenció es desviava del camp per centrar-se en la grada. Uns aficionats portuguesos encenien unes bengales, com ja havien fet en l'anada, i posaven l'ai al cor dels espectadors locals que estaven sota seu. Per sort no passava res i la seguretat de l'estadi se'ls enduia quan la situació ja estava controlada.

El Benfica volia reaccionar i quasi ho aconseguia amb un xut al pal de Pavlidis al minut 37, tot i que la jugada estava anul·lada per fora de joc. També ho intentava Lewandowski poc després, però fallava sol davant del porter lisboeta en una ocasió que semblava que podia despertar els fantasmes culers. Però res més lluny de la realitat. En el minut 42 Balde recollia una pilota de la seva pròpia àrea es recorria tot el camp sense que ningú el pogués parar i habilitava a un Raphinha que afusellava al porter per la part inferior dreta de la porteria. 

Al descans, el Barça guanyava 3 a 1 i ampliava la renda de l'eliminatòria fins a situar-la en tres gols.

Una plàcida segona part

Encara que la segona part començava amb un gol anul·lat dels portuguesos per fora de joc (bastant clar), el segon temps ha estat bastant plàcid. Els culers continuaven sent molt verticals, pressionant a dalt i ofegant als de Lisboa que no sabien reaccionar. De fet, els culers gairebé ampliaven el marcador després d'una gran jugada col·lectiva en el minut 65 on participaven Pedri, Raphinha, De Jong, Lamine i Kounde, però que no podia materialitzar el neerlandès.

Poca cosa més passava a la gespa de Montjuïc. Ni els blaugranes buscaven fer sang ni els lisboetes pitjaven l'accelerador per aconseguir la remuntada. Una mena de treva que ha arribat al seu moment més àlgid al 81 amb el canvi de Lamine Yamal, que ha estat ovacionat per tota la parròquia. Només una centrada lateral del Benfica que han aturat entre Koundé i Szczęsny i un xut de Ferran blocat per un defensa a l'altra àrea han trencat la pau no escrita.

Ara, per l'Atlètic

Amb la classificació al sarró, els culers ja es poden concentrar en el partit de lliga d'aquest cap de setmana, on visitaran a l'Atlètic de Madrid al Civitas Metropolitano. Si els de Flick aconsegueixen la victòria, es distanciarien dels matalassers, un dels seus principals perseguidors juntament amb el Reial Madrid, apropant-se així al primer títol de la temporada.

Queda molt i encara és aviat, però és innegable que el Barça de Flick té quelcom especial, guanyi o perdi títols.