Carrers envaïts pels arbres, menys carreteres, habitatges ben aïllats, cobertes verdes als terrats dels edificis, places amb molta vegetació… Així serà la ciutat de Barcelona en 50 anys, o almenys així hauria de ser per respondre a les noves necessitats que planteja l’emergència climàtica.

“L’increment de temperatura ja ens està afectant amb la pèrdua del litoral per la pujada del mar, i la  descoordinació de la flora i la fauna per les variacions de temperatura”, explica al Diari de Barcelona l’ambientòleg Víctor Luna, vicepresident del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya. 

Tot i que actualment el risc de la catàstrofe real sembla llunyà, els efectes del canvi climàtic no faran més que augmentar si no s’actua amb urgència. Ho demostren les previsions del Grup Intergovernamental Sobre el Canvi Climàtic (IPCC) segons les quals, al ritme actual de pujada del nivell del mar, l’any 2075 desapareixeran les platges de Barcelona.

Les cobertes enjardinades són una solució per ampliar les zones verdes de les ciutats. FOTO: Agenda de la Construcció Sostenible

“Si continua augmentant la calor, el barri de la Barceloneta quedarà inundat, també l’aeroport del Prat i el litoral del Maresme”, vaticina Luna. El Col·legi de Geòlegs també va alertar en un comunicat de finals de març de la gravetat de la regressió de les platges, que s’incrementa en cada nou temporal: "Podem afirmar que la majoria de platges i la R1 en el seu traçat actual estan condemnades a desaparèixer".

Tenint en compte aquest panorama, la Unió Europea ha signat el Pacte Verd Europeu, també conegut com Green Deal, amb l’objectiu de reduir en un 55% les emissions de CO2 al 2030, i d’aconseguir un continent neutre d’emissions al 2050. Una fita encara llunyana per Catalunya, segons ha fet saber al DdB l’ambientòloga de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Laura Cid: “De manera general les ciutats s’estan preparant, però amb les mesures actuals no anem a bon ritme”.

Els edificis: 40% de les emissions

Són moltes les transformacions estructurals que cal fer per complir amb les exigències europees, però una de les prioritats han de ser els habitatges. El 40% de les emissions de CO2 d’una ciutat les generen els edificis. El Diari de Barcelona ha parlat amb el director tècnic del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona, Jordi Marrot.

“Totes les ciutats han estat dissenyades sense tenir en compte la despesa d’energia. Ara, aquest factor sí importa, perquè som uns grans consumidors de refrigeració”, afirma. Per tant, el repte és doble: construir nous edificis i rehabilitar els ja edificats perquè la despesa energètica sigui la justa. 

Però, com és un habitatge energèticament rendible? Marrot apunta que les tres claus són l’aïllament, la ventilació i l’orientació. L’habitatge ha d’estar ben orientat per tal d’aprofitar al màxim les hores de sol, i alhora estar proveït de persianes i tendals per regular la intensitat dels rajos de sol.

A més, com que les finestres són els punts febles de la façana, els seus vidres han de ser dobles o triples perquè estiguin ben aïllades. És important també ventilar sovint per garantir una bona qualitat de l’aire. Al final, l’objectiu és aconseguir el confort a casa sense dependre de l’aire condicionat o la calefacció. 

Aquestes són mesures de transició, però el pas definitiu seria apostar per habitatges autosuficients. Segons Guim Costa, membre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el futur està en cases intel·ligents que generin la seva pròpia energia a partir de fonts renovables, i que alhora, facilitin les dades de despesa energètica als propietaris perquè gestionin els recursos que tenen. Ho equipara amb la navegació: “Els mariners naveguen quan el vent bufa a favor. El mateix hem d’acabar fent a casa: prendre consciència que l’energia és limitada i utilitzar només quan la necessitem, i quan en tinguem”. 

En aquest punt entra en joc el factor polític i legislatiu, per fer efectiva aquesta transició de manera estructural i no excepcional en les famílies amb més recursos. Jordi Marrot afegeix que és imprescindible un “acord del territori” per tal de començar a plantejar xarxes d’energia renovable compartides. “Estem cridats a fer una acció urgent en aquesta dècada”, conclou.  

La lluita contra el ciment 

La reducció de les emissions de CO2 també implica ampliar les zones verdes del territori, o en el cas dels centres urbans, fer una naturalització de les ciutats. De fet, la zona verda de l’Àrea Metropolitana de Barcelona no és escassa: ocupa un 71% del sòl, comptant platges i grans espais com el Parc Natural de Collserola o el Parc Agrari del Baix Llobregat. “El problema és la manca de continuïtat de l’estructura verda en els teixits més urbans. Fan falta més eixos verds, grans parcs i espais oberts”, explica al DdB l’ambientòleg de l’AMB Jacob Cirera. 

La presència del verd a les ciutats es torna imprescindible en un context de pujada de les temperatures. El ciment provoca el que s’anomena illa de calor, és a dir, en ser una superfície radiant, acumula la calor i la projecte a les persones. A més, els arbres, les plantes arbustives i els camps faciliten l’augment de la biodiversitat urbana. 

Tal com està conformada Barcelona, les alternatives que més recomanen els arquitectes són les cobertes, terrats i façanes verdes, que a més són el complement perfecte per a les plaques solars. “El verd és un aïllant natural dels habitatges i refresca les plaques solars perquè no perdin eficiència”, segons Víctor Luna. L’Agenda de la Construcció Sostenible explica amb detall aquestes alternatives. Altres opcions són la naturalització de les places de ciment o els esponjaments, que és l’enderrocament d’edificis.

Menys carreteres, més transport compartit

La futura Barcelona, en termes de mobilitat, es preveu amb menys carreteres i més vies ferroviàries. En els últims anys hi ha hagut un auge de la compravenda del vehicle privat, i aquesta manca de limitació ha donat lloc a un 2022 saturat de vehicles. “Està clar que el vehicle privat tindrà menys pes en un futur, però cal adaptar el model urbà a un transport col·lectiu”, apunta l’ambientòleg Cirera. Ara mateix hi ha un dèficit d’infraestructura ferroviària, ja que el model urbà està pensat per la circulació d’ús privat. 

En aquesta transició al motorsharing és clau el sentit de la propietat, tan arrelada al nostre modus vivendi. Els experts fan una crida a abandonar aquesta noció de la tinença de vehicle per evolucionar a models de mobilitat compartida, sigui el transport públic o fer un ús comunitari dels vehicles privats. Jordi Marrot afegeix que es podrien reduir els transports si tothom visqués a prop de la feina: “Si apliquéssim nous models de tinença d’habitatge i lloguéssim més, seria més fàcil desprendre’s de l’habitatge i mudar-se si es canvia de feina”. 

La solució: un pla d’acció conjunt

Edificació eficient, ampliació de la zona verda, mobilitat més sostenible… són molts els flancs oberts on cal incidir i el repte és majúscul segons Marrot: “Aquest repte comporta canvis molt importants que requereixen voluntat. En aquest sentit, avui dia el ciutadà va pel davant de l'administració”. Per respondre a aquestes exigències, l’Assemblea Urbana de Catalunya (formada per representants de la Generalitat, de l’àmbit local i del teixit associatiu ciutadà i empresarial catalans) ha elaborat un pla de contenció comunitari que es farà públic el juny del 2022: l’Agenda Urbana de Catalunya.

“És un document que apel·la a la responsabilitat de les regions en la consecució de les ODS de Nacions Unides i tot el pes que comporta el canvi cap a ciutats sostenibles”, explica al Diari de Barcelona Maria Galindo, directora general de l’Agenda Urbana. Es tracta de recomanacions generals que s’han elaborat de manera conjunta, però que cada administració haurà d’adaptar a les seves necessitats concretes.

Entre aquestes línies estratègiques destaquen la importància de potenciar el teletreball aprofitant l’auge de la tecnologia, que serviria per descongestionar serveis i reduir les mobilitzacions. De fet, teletreballar dues setmanes i mitja al mes redueix les emissions de CO2 en un 24%, segons un estudi elaborat per l’Assemblea Urbana. 

Si Catalunya complirà o no la reducció del 55% de les emissions de CO2 el 2030, és encara una incògnita. Però les vies de progrés estan ja esbossades per les veus expertes, i ara cal posar-les en marxa, segons Galindo: “Hem de fer una reflexió i entomar la transformació a tots els nivells d’acció”.