Barcelona farà un nou pas en l’expansió de la seva xarxa de videovigilància. L’Ajuntament instal·larà prop d’un centenar de noves càmeres en cinc espais de la ciutat: el passeig del Born, els Búnquers del Carmel, l’Anella Olímpica, el parc de la Pegaso i la zona de la Fira de Bellcaire i Fort Pienc.

El tinent d’alcaldia de l’Àrea de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior, Albert Batlle, ha defensat aquest dimarts que el desplegament respon a un “model selectiu” i proporcional, concentrat en aquells punts on els serveis municipals detecten necessitats específiques de seguretat i convivència.

En total, les noves autoritzacions permetran instal·lar 99 càmeres: nou al passeig del Born, 11 als Búnquers del Carmel, 30 a l’Anella Olímpica, 19 al parc de la Pegaso i 30 a la zona de la Fira de Bellcaire i Fort Pienc.

Un desplegament que també arriba als barris

El pla municipal vol allunyar-se de la idea que la videovigilància es concentra únicament al centre i als espais turístics de Barcelona. Batlle ha remarcat que el desplegament també arribarà a altres zones, en funció de les necessitats detectades pels serveis policials.

La selecció dels emplaçaments segueix diversos criteris. El primer és la concentració de persones i activitats, especialment en espais que acullen grans esdeveniments o tenen una elevada afluència. El segon és la concentració d’activitat delictiva i de conflictes de convivència. El tercer té a veure amb espais considerats especialment sensibles des del punt de vista de la seguretat i de l’amenaça terrorista. “Prioritzem allà on aquestes eines poden aportar més eficàcia preventiva i operativa”, ha resumit Batlle.

El cas del parc de la Pegaso

Un dels nous punts de videovigilància serà el parc de la Pegaso, a Sant Andreu, on s’instal·laran 19 càmeres. La decisió ha adquirit especial rellevància després del recent incident mortal amb arma de foc registrat a l’espai.

Batlle ha assegurat, però, que la instal·lació estava prevista abans d’aquest episodi. Segons el tinent d’alcaldia, l’Ajuntament ja havia sol·licitat l’autorització per instal·lar-hi càmeres i la proposta havia estat analitzada per la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya.

El responsable municipal ha insistit que el cas de la Pegaso respon als mateixos criteris generals que la resta d’emplaçaments: afluència de persones, activitat delictiva i necessitats específiques de seguretat i convivència.

500 càmeres noves i 660 en total

El Pla de Videovigilància preveu incorporar 500 noves càmeres distribuïdes en 34 espais dels deu districtes de Barcelona. Quan el desplegament estigui complet, la ciutat disposarà d’unes 660 càmeres operatives.

Actualment, segons les dades facilitades pel consistori, n’hi ha 186 en funcionament. Entre les actuacions ja executades hi ha les 26 noves càmeres instal·lades a la plaça de Catalunya i al Front Marítim.

També estan en marxa els treballs per instal·lar sis càmeres a l’avinguda de la Catedral i han començat les obres per desplegar-ne 20 més a la plaça Reial. A més, està prevista la instal·lació de 21 càmeres a la rambla del Raval i la renovació del sistema de videovigilància de l’edifici de l’Ajuntament.

El consistori també ha obtingut un informe favorable per instal·lar càmeres al parc de la Guineueta, la plaça d’Àngel Pestaña, la plaça Roja i la plaça Universitat. En aquests casos, encara resta pendent l’autorització definitiva de la Direcció General d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior.

Sense reconeixement facial

Un dels principals interrogants sobre l’ampliació del sistema és quin ús es farà de la tecnologia. Batlle ha assegurat que, actualment, el sistema municipal no incorpora reconeixement facial ni sistemes d’identificació de persones basats en intel·ligència artificial.

El responsable de Seguretat ha admès que l’evolució tecnològica podria obrir la porta a estudiar noves eines en el futur. Ara per ara, ha remarcat que el sistema es basa en els mecanismes de visionament ja utilitzats pels serveis de seguretat.

Segons l’Ajuntament, les càmeres tenen una doble funció: prevenir i dissuadir conductes delictives o incíviques i facilitar les investigacions policials quan es produeixen incidents.

“Màxima seguretat” amb respecte als drets

El desplegament haurà de complir les garanties legals establertes per a la videovigilància a l’espai públic. La instal·lació de càmeres està sotmesa a autorització i control de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya i als principis de necessitat, proporcionalitat i mínima intromissió.

Batlle ha reivindicat la necessitat de combinar la seguretat amb el dret a la privacitat. Com a exemple, ha explicat que la videovigilància prevista al Front Marítim no inclou les platges. “Hem de compaginar els elements de seguretat amb el màxim respecte als drets humans”, ha defensat.

Un cop completades totes les fases del pla, l’Ajuntament calcula que la superfície videovigilada representarà aproximadament el 5,16 % de l’espai públic de Barcelona. El consistori utilitza aquesta dada per defensar que no es tracta d’un model de vigilància massiva, sinó d’un sistema selectiu concentrat en punts amb necessitats acreditades.

Una peça més de l’estratègia de seguretat

L’Ajuntament situa la videovigilància dins d’una estratègia més àmplia que combina tecnologia i presència policial. El desplegament es complementa amb el Pla de Visibilitat de la Guàrdia Urbana, les mesures contra la multireincidència, el reforç de la lluita contra el tràfic i el consum de drogues i la nova ordenança de convivència.

La tesi del govern municipal és que les càmeres no substitueixen els agents al carrer, sinó que actuen com una eina complementària per millorar la prevenció, la resposta davant incidents i la investigació dels delictes.

Amb l’arribada progressiva de les noves càmeres, Barcelona busca ampliar la cobertura més enllà dels principals espais turístics i de gran afluència i desplegar un sistema que, segons el consistori, permeti intervenir allà on les necessitats de seguretat siguin més elevades.