Imatge de l'espectacle inaugural de l'Any Gaudí celebrat al santuari de Misericòrdia de Reus. Autoria: Eloi Tost
Imatge de l'espectacle inaugural de l'Any Gaudí celebrat al santuari de Misericòrdia de Reus. Autoria: Eloi Tost
Imatge de l'espectacle inaugural de l'Any Gaudí celebrat al santuari de Misericòrdia de Reus. Autoria: Eloi Tost
Per Redacció
Publicat el 04 de gener 2026

El 2026 es presenta com un any clau per a la cultura catalana, marcat per grans commemoracions, reconeixements internacionals i una intensa activitat artística. El centenari de la mort d’Antoni Gaudí, els 150 anys del naixement de Pau Casals i la designació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura defineixen una agenda que es completarà amb un reconeixement cinematogràfic especialment rellevant.

Entre les efemèrides destacades de l’any també hi figuren els 700 anys de la fundació del monestir de Pedralbes, el centenari del naixement de l’editor Josep Maria Castellet i l’organista Montserrat Torrent, així com els 50 anys de la mort de la poeta Clementina Arderiu, referents indiscutibles del patrimoni cultural del país.

La Generalitat ha declarat oficialment el 2026 com a Any Gaudí, amb l’objectiu de revisar i difondre l’obra de l’arquitecte des d’una mirada àmplia que superi la lectura purament turística o comercial. El programa aposta per una aproximació transversal que integra els vessants artístic, científic, tècnic i innovador del creador modernista, tot reforçant-ne la projecció internacional.

Aquesta commemoració coincidirà amb un moment simbòlic per a la basílica de la Sagrada Família, que culminarà la construcció de la Torre de Jesucrist, l’estructura més alta del temple amb 172 metres d'altura. Es preveu un gran acte d'inauguració per al mes de juny i que podria comptar amb una visita del papa Lleó XIV.

En paral·lel, Barcelona exercirà durant deu mesos com a Capital Mundial de l’Arquitectura, un reconeixement atorgat per la UNESCO i la Unió Internacional d’Arquitectes que fa valdre el model urbà de la ciutat, la seva capacitat de transformació i el compromís amb la sostenibilitat i la cohesió social. La celebració començarà el 12 de febrer coincidint amb Santa Eulàlia fins al 13 de desembre per Santa Llúcia. Es tracta d'una àmplia programació amb exposicions, itineraris urbans, concursos, activitats educatives i propostes participatives adreçades a tots els públics.

El 2026 també servirà per retre homenatge al violoncel·lista Pau Casals en el 150è aniversari del seu naixement. Concerts, actes commemoratius i iniciatives pedagògiques reivindicaran tant la seva aportació musical com el seu llegat humanista, amb el Museu Pau Casals del Vendrell com a centre neuràlgic d’una programació que s'inicia a l'abril i s’estendrà fins al 2027. Aquest reconeixement també coincideix amb els 150 anys de la mort de l'urbanista Ildefons Cerdà, dues figures rellevants i fonamentals de la cultura catalana.

En l’àmbit audiovisual, el cinema català arriba a l’any nou amb un notable reconeixement crític i institucional. A la celebració dels Premis Gaudí, que tindran lloc el 12 de febrer al Gran Teatre del Liceu, s’hi sumarà l’acollida a Barcelona de la 40a edició dels Premis Goya, una fita que reforça el paper de la ciutat com a capital cultural de l’Estat.

Produccions catalanes com Sirât, poden entrar en alguna de les cinc nominacions als premis Oscars. El 22 de gener se sabrà si ha rebut nominació i en quina categoria. 

Pel que fa al teatre viurà un any d’estrenes rellevants, amb noms destacats de la direcció i la dramatúrgia contemporània als principals equipaments del país, com Seppuku. El funeral de Mishima d'Angélica Liddell Al Festival Grec; El barquer i Els estunmen al Teatre Lliure; El firmament al TNC amb Sílvia Abril i Guerrilla a la Fundació Joan Brossa, una funció mítica de la companyia El Conde de Torrefiel.

Aquest any, el Liceu enceta amb l'estrena de Tristan und Isolde de Wagner. Una producció que compta amb el retorn de l'àmpliament reconeguda soprano noruega Lise Davidsen que farà de protagonista, sota la direcció musical de Susanna Mälkki.

Finalment, aquest 2026 podria estar marcat també per un episodi patrimonial delicat. El trasllat de les pintures murals de Sixena del MNAC al monestir aragonès, un procés envoltat de controvèrsia jurídica i de preocupació per la conservació d’un conjunt artístic de gran fragilitat.

Amb aquest conjunt de commemoracions, reconeixements i debats, Catalunya encara un any culturalment esplèndid.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —