Barcelona recuperarà la construcció de residències públiques per a gent gran amb quatre nous equipaments que l’Ajuntament i la Generalitat volen tenir en funcionament abans d’acabar el mandat. Els centres se situaran a Casernes, a Sant Andreu; al carrer Viladomat, a l’Esquerra de l’Eixample; a la Marina del Prat Vermell, a la cruïlla dels carrers Sovelles i Ulldecona, i a l’entorn de Glòries.

L’acord introdueix, a més, un nou sistema de col·laboració entre les dues administracions. L’Ajuntament, a través de BIMSA (Barcelona d'Infraestructures Municipals), assumirà la contractació i l’execució de les obres, mentre que la Generalitat serà la promotora, garantirà el finançament i, un cop acabats els equipaments, n’assumirà la gestió.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha presentat l’acord com un canvi de rumb després d’anys sense noves residències públiques impulsades per la Generalitat a la ciutat. “Feia més de 15 anys que a Barcelona no es construïen residències per a la gent gran, ha afirmat.

Collboni ha assegurat que “durant quasi una dècada la Generalitat no ha construït cap nova residència pública, ni a Barcelona ni al conjunt de Catalunya”, i ha definit els quatre projectes com “el retorn a la inversió pública en equipaments residencials de la Generalitat”.

Unes 500 persones beneficiàries

Els quatre centres es plantegen inicialment amb una capacitat mitjana de 90 places residencials i 30 de centre de dia cadascun. El nombre definitiu dependrà dels projectes executius, però l’Ajuntament calcula que els equipaments beneficiaran directament unes 500 persones entre residents i usuaris dels centres de dia.

El projecte més avançat és el de Casernes, a Sant Andreu, on ja s’ha iniciat la redacció del projecte constructiu i es treballa amb l’objectiu d’arribar a la licitació de les obres. A l’Esquerra de l’Eixample, les administracions han d’adaptar el projecte del carrer Viladomat a les condicions urbanístiques de l’entorn. A la Marina del Prat Vermell ja s’han iniciat els treballs tècnics previs, mentre que a Glòries l’Ajuntament haurà de desenvolupar el planejament urbanístic necessari.

El conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, ha situat l’acord dins d’un repte demogràfic més ampli. “Tenim un repte de país, que és un repte importantíssim”, ha afirmat. “Hem de recuperar una part del temps perdut” per adaptar els serveis públics a l’envelliment de la població.

Barcelona té actualment 358.556 persones de més de 65 anys, més del 21% de la població, i disposa de 5.883 places públiques per a gent gran. A Catalunya, segons les dades facilitades pel conseller, hi ha unes 15.000 persones en llista d’espera per accedir a una residència.

Moreno ha explicat que la Generalitat s’ha fixat l’objectiu de crear 6.000 noves places residencials durant la legislatura. “Ja tenim 3.232 places en marxa”, ha dit, abans d’afegir que la voluntat del Govern és arribar a les 6.000 “i, si és possible, superar-les”.

Barcelona assumeix la construcció

La novetat més rellevant de l’acord és el repartiment de funcions. L’Ajuntament executarà les obres i la Generalitat assumirà després la gestió dels centres. Segons Collboni, aquest mecanisme permetrà “millorar, agilitzar i escurçar terminis” i donar a la ciutat “un control més directe” sobre els tràmits urbanístics i l’execució de les obres.

El canvi és possible després de la modificació de la Carta Municipal, que permet que BIMSA assumeixi encàrrecs d’altres administracions quan es tracti de projectes considerats estratègics per a Barcelona.

“Necessitem que les coses es facin bé i es facin ràpid”, ha resumit Moreno, que ha reivindicat la capacitat de gestió de l’Ajuntament de Barcelona. “La nostra feina és poder trobar la fórmula més favorable”, ha afegit.

Les dues administracions crearan una comissió mixta de seguiment que controlarà l’evolució dels quatre projectes i coordinarà les actuacions necessàries fins a la seva posada en funcionament.

El dret a envellir al barri

L’alcalde ha vinculat la construcció de les residències amb una idea més àmplia: garantir que les persones grans puguin continuar vivint al seu entorn quan sigui possible.

“El dret a quedar-se també és el dret a envellir a la teva ciutat”, ha defensat Collboni. L’alcalde ha reivindicat que les persones grans puguin “envellir a casa per mantenir l’autonomia, per mantenir les xarxes comunitàries, per mantenir les relacions amb els familiars i l’entorn”.

Aquesta política combina les noves residències amb els serveis d’atenció domiciliària i de teleassistència i amb els habitatges amb serveis per a gent gran. Segons l’Ajuntament, el servei d’atenció domiciliària compta amb uns 30.000 usuaris i la teleassistència amb uns 120.000. La ciutat disposa, a més, de prop de 2.000 habitatges amb serveis.

“Malgrat que avui presentem quatre residències, el nostre objectiu polític com a política social és afavorir que la gent pugui viure a casa, que s’estigui a casa el màxim temps possible”, ha dit Collboni.

Residències més preparades per a la calor

Els nous equipaments també volen incorporar els canvis que reclama el model d’atenció actual, especialment després dels episodis de calor extrema dels darrers anys.

Preguntat per la climatització de les residències, Moreno ha assegurat que “no podem entendre les noves residències com les residències que teníem fa uns anys”. El conseller ha avançat que el Govern treballa per reforçar els sistemes de climatització dels centres existents i ha remarcat que les noves construccions hauran d’incorporar estàndards més exigents.

La Generalitat ja ha destinat 8,58 milions d’euros a millorar vuit residències i centres de dia públics de Barcelona, incloent-hi actuacions de climatització, adequació dels dormitoris i adaptació al nou model d’atenció.

Moreno també ha defensat un canvi en la concepció arquitectònica dels centres. La voluntat és que les residències siguin “equipaments compartits” i “oberts al conjunt del barri i de la comunitat”, en lloc d’espais tancats i desvinculats de l’entorn.

Benavent, el precedent

Els quatre nous equipaments se sumaran a la residència i centre de dia Benavent, a les Corts, actualment en construcció. El projecte té una inversió de 15,5 milions d’euros, dels quals 14,1 milions provenen dels fons Next Generation, i oferirà 80 places residencials i 30 de centre de dia.

El Govern també ha invertit recursos europeus en la modernització de centres ja existents. Segons les dades facilitades durant la presentació, Barcelona ha rebut en total uns 22 milions d’euros dels fons Next Generation vinculats a residències, tant per construir nous equipaments com per reformar i actualitzar els existents.